18.01.2016 - 02:00
La telefonia mòbil ha revolucionat indústries, serveis, sistemes de gestió i logística, ha donat immediatesa i ubiqüitat. L’internet de les coses –IoT– va entrant amb força en la indústria (B2B) i en els productes destinats als consumidors (B2C). La xarxa d’informació associada als objectes donarà prou dades perquè els sistemes intel·ligents que hi fem treballar a sobre accelerin més encara els serveis i les nostres vides. La sensòrica en dispositius barats connectats a la xarxa permetrà de saber a l’instant dades en espais públics i privats, usos, densitats, concentracions, fluxos, nivells…; de fet, monitoritzarem no tan sols el món digital sinó el món físic.
Perquè aquesta revolució superi els límits d’innovació disruptiva, que s’apliqui en massa en els mercats més sofisticats, hi ha d’haver diverses condicions. En primer lloc, la tecnologia ha de ser molt barata. Els dispositius per a programar els IoT –com ara Raspberry, Arduino, Xbee, LilyPad– estan cada vegada més bé de preu i es basen en programari lliure. Una segona condició és el grau d’obertura dels components. Per a poder créixer molt i ràpid, les tecnologies s’han d’encreuar i sumar les unes a les altres. La quantitat de desenvolupaments sobre aquestes tecnologies feta per persones a tot el món és molt superior a les tecnologies propietàries d’uns altres autòmats com poden ser Siemens i Omron. No és només una qüestió de cost sinó de naturalesa. Una altra condició que ha de permetre l’eclosió i massificació dels IoT és la seva configuració autònoma i concepció com a producte. Tradicionalment la sensòrica s’ha caracteritzat per la robustesa. Els sensors han nascut com a elements de control de màquines i processos per garantir-ne i monitoritzar-ne el bon funcionament. Són elements cars i robustos. La sensòrica ara ha d’evolucionar –i ho fa– cap a una concepció de baix preu en què la seguretat l’ofereixi l’arquitectura del sistema, fonts redundants, bateries i piles autònomes, connexió i posada a punt senzilla, etc. L’extrem serà la sensòrica de sacrifici o d’un sol ús. Als preus que arriben els processadors, un dispositiu IoT viurà mentre duri la pila o bateria que porti. Serà més barat que en funcioni un altre que hi hagi a prop o substituir-lo per un de més modern que no pas canviar-li la bateria. Haurem arribat als IoT d’un sol ús, un tret molt característic dels productes madurs de masses.
Catalunya ha fet bé de posicionar-se amb el Mobile World Congress. Som un referent mundial pel que fa als congressos i novetats. No és tan reeixida la indústria que hem desenvolupat a darrere. La falta de competències de programació a les escoles de primària i secundària és el gran escull. Amb l’IoT ens pot passar això mateix.
El congrés mundial d’IoT es fa lluny de casa nostra. Els països anglosaxons ens porten molt d’avantatge. Una placa Arduino que aquí s’ha de comprar per internet, a Anglaterra el trobes en una ferreteria de poble. Hi ha demanda. Molta. Però a Catalunya mantenim molts elements industrials que poden aixecar negoci al voltant dels IoT. Potser no ens haurem de centrar gaire encara en els dispositius per al gran consumidor, sinó en l’aplicació industrial dels IoT. Ens permetran d’abaratir molts costs i ajudaran a desenvolupar aquest canvi cultural d’ús de tecnologia. De dispositius cars, segurs i fiables, a dispositius econòmics, prescindibles i que treballen en grup. La capacitat d’inversió i rotació de components nous en la indústria ha de permetre que hi hagi negoci en aquest sector. La tàctica és important. A les escoles, en comptes de Lego, que és un sistema tancat i propietari, hem de procurar de fer servir Arduino o Raspberry, que són sistemes oberts pensats per a la connexió amb elements aliens. A les empreses, en comptes de prendre decisions de poc risc, com ara unificar tots els autòmats en una sola marca, desplegar autòmats i microcontroladors Arduino i Raspberry en les aplicacions menys exigents. Només així recuperarem la distància amb els països avançats en IoT.
