La connexió entre l’independentisme i els comuns és una de les coses que més por fa a l’estat espanyol ara que s’albira la recta final del procés. I la fiscalia ha fet un moviment amb la intenció de desestabilitzar aquesta connexió, que té la màxima expressió, de moment, en el compromís fixat pel Pacte Nacional pel Referèndum: ha volgut dividir les forces sobiranistes entre les independentistes i les no independentistes, amb una maniobra molt evident en la segona querella contra la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i contra alguns membres de la mesa.

A més de Forcadell, el vice-president primer, Lluís Corominas; la secretària primera, Anna Simó; i la secretària quarta, Ramona Barrufet, han estat denunciats per la fiscalia pels delictes de desobediència i prevaricació, per haver permès el debat i la votació de les resolucions sobre el referèndum, el 6 d’octubre. Tots són de formacions independentistes. En canvi, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, n’ha restat sorprenentment al marge.

Per què? La fiscalia ho justifica dient que, tot i haver permès amb el seu vot la inclusió de les resolucions sobre el referèndum de JxSí i la CUP, ‘no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni dur endavant un projecte polític amb total menyspreu de la constitució del 1978. No pretenia, en definitiva, donar impuls al procés constituent’, sinó que va actuar ‘amb la creença errònia de complir les seves funcions com a membre de la mesa del parlament, considerant que el control que podia exercir aquest òrgan era merament formal’.

La resposta de Nuet, contundent, en una compareixença conjunta amb Forcadell i els altres membres de la mesa querellats, desactiva de ple la maniobra de la fiscalia. ‘Sí, el dia que vaig votar el que vaig votar n’era plenament conscient. No estava despistat, sabia perfectament què feia. No aconseguiran dividir els demòcrates que volem fer un referèndum efectiu a Catalunya.’ Heus ací el vídeo de la declaració:

Hi ha unes quantes referències que val la pena de retenir. Nuet diu: ‘Viatgem en el mateix vaixell i remem en la mateixa direcció.’ I, a part la unitat del sobiranisme a què fa referència, demana: ‘Entre els sobiranistes, no ens hem de mirar de reüll. Hem de mirar-nos a la cara, als ulls, i caminar endavant en la direcció d’allò que ha de decidit el poble de Catalunya i aquest parlament sobirà.’

La declaració de Nuet, pel to i pel contingut, no és habitual entre els diputats de Catalunya Sí que es Pot. De fet, poc abans de comparèixer Nuet, un company del seu grup, Joan Coscubiela, feia unes declaracions que el contradeien: negava que la querella de la fiscalia tingués motivació ideològica. ‘No compartim algunes interpretacions que s’han fet sobre la querella de la fiscalia. Creiem que la diferenciació que fa la fiscalia no és per raons ideològiques’, ha dit. Coscubiela, doncs, feia una altra cosa que més tard Nuet demanava d’evitar: la mirada de reüll. I encara hi ha tornat a caure quan ha afegit: ‘I si es llegeix amb detall [la querella], es pot veure que els arguments de la fiscalia són exactament els mateixos que va utilitzar l’advocat del senyor Mas en la defensa. És a dir, es va fer això, però no es va fer amb voluntat de subvertir l’ordre constitucional.’ En plena ofensiva de la fiscalia contra la sobirania del parlament, Coscubiela ha recuperat l’argument de la suposada contradicció dels arguments de la defensa de Mas en el judici pel 9-N.

És ben cert que la posició del grup de CSQP sobre la denúncia de la fiscalia queda fixat en una resolució de suport als querellats, subscrita conjuntament amb Junts pel Sí i la CUP. Però al mateix temps sobten punts de vista tan contradictoris com els expressats per Coscubiela, d’una banda, i Nuet, d’una altra. I sobta el silenci a la xarxa dels companys de grup de Nuet (amb l’excepció de Joan Giner) expressant el suport al gest de Nuet avui i la solidaritat amb ell i els membres de la mesa quan el TC els va assenyalar: ni Rabell, ni Coscubiela, ni Albano-Dante Fachin, ni Gemma Lienas, ni Jéssica Albiach no van dir ni una paraula. Em canvi, de mostres de suport per part de diputats, dirigents, militants i simpatitzants de Junts pel Sí i la CUP, n’hi ha hagut i n’hi va haver molts. N’hi ha prou de fer un cop d’ull al ‘timeline’ del Twitter de Nuet per a comprovar-ho.

El fet que Nuet, com a membre de la mesa, hagi estat en el punt de mira de la fiscalia per haver permès la votació d’una resolució sobre el referèndum, i que ho sigui de manera solidària amb Forcadell i els membres de Junts pel Sí, afegeix tensió a Catalunya Sí que es Pot. Perquè Nuet desfà la dinàmica de ‘mirades de reüll’, que hem vist aquests últims temps entre CSQP i Junts pel Sí; permet que aquests dos espais polítics es trobin i es mirin fit a fit, perquè la persecució judicial els ha fet veure que són en el mateix camí i que avancen cap a un objectiu compartit, el del referèndum. A més, el ‘factor Nuet’ exposa de manera directa i descarnada als comuns fins a quin punt l’estat espanyol està disposat a acordar, pactar o dialogar res que qüestioni que la sobirania correspon a la ‘patria común e indivisible de todos los españoles’.

Les conseqüències judicials de voler fer un referèndum o de defensar-lo públicament han sobrevolat l’espai polític dels comuns, després d’haver-les tastades membres de Junts pel Sí i de la CUP. La fiscalia ha fet la maniobra de la querella per impedir que Nuet també en sortís afectat finalment, per evitar de soldar aquesta connexió potent entre independentistes i comuns i propiciar l’efecte contrari, el de la divisió. Però no se n’ha acabat de sortir. Sobretot per la contundència del discurs de Nuet, que pot establir precedent.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb