Va ser l’any 2002, dalt de tot del Palau dels Reis de Mallorca, amb el Canigó al fons, que Maria Antònia Munar, llavors presidenta del Consell Insular de Mallorca i actualment tancada a la presó de Palma per tot de casos de corrupció, va anunciar que creava el premi Mallorca de literatura, el guardó més ben dotat de la literatura catalana, amb 60.000 euros de dotació econòmica. Munar s’havia endut a Perpinyà una nodrida representació de periodistes culturals per fer aquest anunci (a més a més d’un grup important de polítics d’Unió Mallorquina, el seu partit). Amb aquesta iniciativa creia que feia una gran campanya en favor de la llengua i de la cultura de Mallorca. Ràpidament a l’Avinguda Diagonal varen moure fitxa i també a la seu d’Òmnium. D’una banda, Planeta anunciava que apujava la dotació del premi Ramon Llull fins a 70.000 euros, mentre que Òmnium fixava el valor del Sant Jordi en 60.000. Munar no reeixia en el seu propòsit.

El temps ha anat passat i el desembre de 2017 Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972) va guanyar el premi Mallorca amb La memòria de l’oracle. El premi era dotat amb 25.000 euros. Alhora, l’editorial mallorquina Ifeelbook va guanyar el concurs per a publicar aquesta obra. El concurs ha estat impugnat per algunes de les editorials que s’hi varen presentar, que creuen que Ifeelbook va guanyar injustament. Per una altra banda, Martorell es va assessorar amb els advocats de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i va decidir de desentendre’s de la publicació amb aquesta editorial perquè, a parer seu, no es complien les condicions d’edició necessàries i previstes. L’editorial illenca va fer l’edició de l’obra, va donar els exemplars contractuals a l’administració i els seus responsables consideren que qui ha incomplert el compromís és l’escriptor.

Sigui com sigui, Martorell ha deixat passar els sis mesos necessaris per a poder recuperar l’obra, l’ha enviada a Edicions 1984 i ara és aquesta veterana editorial de Josep Cots que ha decidit de fer la versió ‘catalana’ d’aquesta novel·la. De resultes de tot plegat, a les bases d’enguany s’ha augmentat de 10.000 euros la dotació del guardó –ara el guanyador s’endurà 35.000 euros– que hauran de servir perquè l’autor que rebi el premi cerqui una editorial solvent per a publicar el seu llibre. Veurem com acabarà tot plegat.

Per si voleu afegir-hi més marro, a la història, s’ha de pensar que l’actual Consell de Mallorca és governat per les forces progressistes i que en el seu moment l’escriptor va ser director general de Cultura del govern balear a proposta dels socialistes. De manera que embolica que fa fort.

La novel·la
L’editor Josep Cots ha explicat: ‘A mi el llibre em va captivar del tot literàriament. El tema és la memòria de l’extrema crueltat amb què es va viure la guerra civil a Mallorca i la repressió feixista, però el llenguatge i la forma amb què ho explica en Pere Joan és balsàmica i reparadora. Estic segur que agradarà al públic català, que quan s’hi posa demostra que és molt bon lector.’

La novel·la és narrada a partir de múltiples punts de vista. Es desenvolupa en un poble innominat d’una illa –’tot i que hi ha topònims trets del meu poble i fets que provenen de la memòria viscuda que jo he novel·lat’, diu Martorell. En aquest poble una mare i un fill i un germà han de cercar el pare. ‘He explicat la guerra, però amb una perspectiva diferent, intentant que esdevingués tan universal com fos possible. Volia crear una atmosfera angoixant per mitjà de la llengua, treballant amb el lèxic i amb la prosòdia, en un text que alguns consideren líric, que recupera un cert llenguatge i la riquesa de les paraules.’

La novel·la també pretén fer una reflexió sobre els falsos maniqueismes i mostrar que els personatges no poden ser del tot bons ni del tot dolents: ‘Hi trobam una reflexió sobre la naturalesa humana’, diu. El text de Martorell arriba pràcticament fins a l’actualitat i en aquest sentit l’escriptor ha explicat que ‘a Mallorca la Guerra Civil va posar cadascú en el seu lloc i va mostrar les mentalitats enfrontades. Per sort el poble a poc a poc va recuperant el seny, però hi ha odis eterns i famílies que encara estan enfrontades’.

Martorell s’ha basat en bona part en la memòria de la família, gràcies a una padrina que va viure fins a cent anys i que ha servat bona part del lèxic no únicament del dialecte mallorquí sinó dels diversos idiolectes parlats en el si del poble o de la família. ‘He tengut la sort de saber el català estàndard, però també he incorporat a la novel·la tot de frases fetes i expressions que només són del meu poble i que s’havien de conservar sobretot perquè estan al servei de la història, la fan més entenedora i més rica. I el lector és prou intel·ligent i està avesat a llegir texts de nivell, no cal que li ho donem tot rosegat’, diu.

També hi ha hagut una font important a casa que és un parent falangista. ‘Això feia que a molts dinars i sopars familiars hi hagués silencis tensos quan sortien alguns dels temes que jo he acabat explicant a la novel·la.’

Martorell assegura que l’editorial s’arrisca publicant el seu text: ‘Aquí he publicat poesia en editorials de grans grups, però com a narrador som un autèntic desconegut, els meus llibres de relats i les novel·les no es coneixen o han tengut una distribució molt escassa i per això hi ha la incògnita de saber com serà reconeguda aquesta novel·la. És clar, entre poetes ens coneixem tots, però la narrativa és un altre món.’

Diu que s’ha sentit hereu d’alguns dels grans autors que han escrit sobre la guerra a Mallorca, com ara Blai Bonet o Antoni Vidal Ferrando. ‘Un dels mals de la nostra literatura és que tenim tendència a mirar cap enfora i en canvi tenim narradors molt bons amb trajectòries molt sòlides i molt reconegudes a Mallorca i amb un bon relleu generacional.’

Explicar Mallorca a les grans editorials
La publicació a 1984 de la novel·la La memòria de l’oracle tanca un cicle virtuós en aquest 2018 en què els escriptors de Mallorca han tingut un protagonisme reconegut en editorials importants de Catalunya, però on sobretot torna a tenir interès explicar l’illa des de punts de vista múltiples. A banda les provatures d’alguns altres escriptors amb temes més universals, cal destacar Les possessions, de la Llucia Ramis, premi Anagrama, que fa una incursió en la Mallorca contemporània i més coetània; la monumental Sobre la terra impura, de Melcior Comes (Proa) que, per mitjà d’una família de sabaters fa un retrat de la Mallorca del neocaciquisme; i ara aquesta obra de Pere Joan Martorell. És a dir, tres autors d’una mateixa generació –Martorell, 1972; Ramis 1977; Comes 1980– reinterpreten l’illa i l’expliquen al gran públic en editorials de solvència contrastada, tal com feren anys enrere una bona part dels escriptors de l’anomenada generació dels 70 que avui són els nostres sèniors literaris.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb