El desvetllament

«La força de la gent continua essent el gran element determinant de la situació política a Catalunya»

Vicent Partal
Vicent Partal
05.12.2017 - 09:41
Actualització: 05.12.2017 - 10:41
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La decisió del jutge Llarena de deixar en presó preventiva Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn ens encara –més, si calia– a la dura realitat. La decisió és completament absurda des de qualsevol punt de vista, però el procés pel qual ha arribat no. No per a ells, és clar. Per a l’independentisme, en canvi, és un colp de porta brutal.

La decisió és absurda des del punt de vista legal. Acusar Quim Forn, per posar-ne només un exemple, de cometre un delicte per la direcció dels Mossos d’Esquadra el primer d’octubre i afirmar que ara el podria repetir i que per això el manté a la presó, passant per alt que ja no exerceix de conseller, és simplement increïble.

Però si la decisió és absurda, el procés no ho és. No ho és per als seus interessos. Amb aquella frase ja famosa de ‘Això no és l’Audiencia Nacional’, el jutge Llarena va fer concebre esperances als detinguts i als seus advocats, que van pensar que si se’n penedien eixiren al carrer, perquè –volíem pensar tots– era massa gros de fer una campanya amb presos i exiliats. Per això els presos van acceptar de reconèixer que ja no són govern i van acceptar de renunciar a la via unilateral. Era una humiliació políticament molt rendible per a l’estat i a la vegada molt difícil de criticar des de l’independentisme perquè en definitiva qui s’hi jugava la pell eren ells i qui era víctima de la repressió eren ells.

Però ara resulta que no ha servit de res, en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. I no únicament això. Ara tenim la meitat del govern humiliat i unes declaracions de penediment o d’acceptació dels fets que serviran per a condemnar-los quan els convinga i per a estendre la repressió com una taca d’oli, quan els convinga i com els convinga. Perquè es tracta d’això. Aquestes eleccions les podem veure com un parèntesi en cas de victòria de l’independentisme el 21 de desembre. Però res no serà igual després, hi haja qui hi haja al capdavant d’una Generalitat que no tornarà a ser mai la institució autònoma que va ser fa anys o dècades. No tornarem al 26 d’octubre de cap manera ni per cap via. La venjança del règim espanyol no ho permetrà.

De manera que no podem fer res més sinó mirar endavant i tirar endavant. La força de la gent continua essent el gran element determinant de la situació política a Catalunya i el factor clau per a encarar el futur amb molt d’optimisme. Però no podem continuar l’activitat pensant que hi ha democràcia o que l’actuació d’Espanya té límits. Ja no. I cal que ho sapiguem gestionar de manera adequada. Tot el que passe aquests dies dependrà molt d’això.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
GUILLEM BUJOSA
GUILLEM BUJOSA
04.12.2017  ·  22:08

No entenc perque no es denuncia per prevaricació del 155, Rajoy Lamela Llarena de Vigo Montoro Dastis Zoido, i ja que denuncies mossos per passivitat, es que no van actuar amb passivitat la G C mentre eren defensats per Cuixart i Sanches devant conselleria d’Hisenda?
Es a dir els que exerceixen la violència pegant porrades no s’els empresonen i els que reben les porrades son a presó per aixecament violent…

Antoni Oller
Antoni Oller
04.12.2017  ·  22:26

Vejam si ho entenc perquè m’està costant!: “No tornarem al 26 d’octubre de cap manera ni per cap via. La venjança del règim espanyol no ho permetrà. De manera que no podem fer res més sinó mirar endavant.” Això és massa críptic per a mi; vol dir que no podem fer res més que reivindicar la legitimitat de la República proclamada el 27O I DEFENSAR-LA amb tota la gent al carrer, a poc que el resultat de les urnes ens sigui favorable?…( otherwise tallar-nos les venes?), i per tant, vol dir que hem de votar a qui es comprometi única i exclusivament a aquest escenari? (i de passada es comprometi a prendre totes les mesures per tal de que algú defensi la població indefensa?); i com queda la legitimitat del 130 President de la Generalitat si la única legitimitat a la que hem d’aspirar és la de la República proclamada el 27?… Sense exercit, sense forces paramilitars, sense control del territori, sense cap reconeixement exterior, zenze dentz… només amb la força de la gent? Reitero, m’està costant. A menys que la força de la gent serveixi per posar l’economia (l’espanyola , es clar) contra les cordes, cosa francament molt més difícil que una admirable posada en escena de 11S de la extingida revolució dels somriures…glaçats!; i no diguem ja sense perjudicar la nostra, d’economia. Paro que no vull desanimar més del compte, ja m’ha desanimat prou l’editorial. Cada dia surt el sol i tot recomença, i la fosca de la nit amb força hem de vèncer.

Josep Usó
Josep Usó
04.12.2017  ·  22:29

Res té sentit, en la “justícia<2 espanyola Estan embogits perquè saben que els queden dies per encarar un futur amb un deute impagable, sense que el BCE els lo compre i amb els catalans dempeus. Ara, saben que van a perdre les eleccions/referèndum, que els seus delictes continuaran eixint a la llum i que el món comença a veure una mica més de prop aquell país tan campechano on anaven de vacances. El jutge s'ha deixat arrossegar per les pressions que segur que ha rebut. Poca independència i poca personalitat. Volem la llibertat presos politics. Si es pot dir, que no ho sé.

Pere Hernàndez
Pere Hernàndez
04.12.2017  ·  23:44

Els consellers i els Jordis no són presoners, són ostatges. Hem de continuar la República Catalana per treure’ls d’allí. Sabent que Ñ és una dictadura, i disposada a TOT. Cal molta intel·ligència, intel·ligència col·lectiva. Els mètodes hauran de ser altres. Jo crec molt amb la força de la gent. Ha de ser una força distribuïda, inabastable i incomprensible per a la Dictadura.

Enric Ubach
Enric Ubach
04.12.2017  ·  23:47

Exactament, ara ja sabem amb qui ens enfrontem: amb un estat feixista, que no té límits.

Només falta per saber si Europa tampoc en té.

En aquest sentit, les eleccions del 21-D no només seran trascendentals per la supervivència de la República i del nostre Poble, també ho seran per tots els ciutadans d’Europa. Perquè si l’independentisme revalida la majoria, Europa es veurà forçada a mostrar si té límits o no.

Un cop redefinit el taulell de joc i les seves noves regles, podrem pensar com enfrontar-nos als nostres adversaris, quines aliances hem de teixir i quan de temps trigarem a veure caminar la nostra república nascuda el 27 d’Octubre de 2017.

El 21-D tots a votar. Jo personalment, quan tiri la papereta pensaré en tots els ferits de l’1-O, amb en Roger Espanyol, amb cada un dels nostres presos politics i les seves famílies, amb el govern a l’exili, amb en Trapero, amb els empresaris als que han pressionat per a que marxessin de Catalunya, amb el color groc que m’han volgut prohibir, amb tota la gent anormal que treballa honestament a tv3, amb els treballadors de delegacions de la generalitat que s’han quedat a l’atur, amb tota la gent que ha treballat i treballa per conservar les obres de sixtena…

Votaré per tots ells i per molts d’altres, i crec que serà la votació a la qual aniré amb més ganes de tota la meva vida.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
05.12.2017  ·  00:00

Totalment d’acord.

Però no ens equivoquem. Res del que està passant és conseqüència del moviment independentista ni de l’u d’octubre ni de la declaració d’independència.

Ja fa mot de temps, des del segon govern d’Aznar, que l’estat espanyol va decidir arrasar Catalunya. Ja fa molt de temps que treballen nit i dia per arruinar les infraestructures catalanes, per controlar el poder económic i mediàtic, per minortizar el català, per deshumanitzar els catalans.

De fet, si no fos pel moviment independentista haurien anat molt més lluny molt abans.

No ens equivoquem. No hem despertat el feixisme. El feixime no ha estat mai dormint.

La part bona és que cada vegada més terceraviistes i més ingenus es van despertant. Aquests sí que estaven adormits. Ara tenim la república proclamada, ara podem guanyar el 21D i ara podem arremangar-nos a implementar la república amb un coneixement molt més clar de l’enemic.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
05.12.2017  ·  00:00

Estic d’acord excepte en la data, res tornarà a ser com abans després del 21D, en el cas que guanyi el sobiranisme estarem més aprop de la República, en el cas que es perdi, viurem una nova etapa fosca de la història de Catalunya, farcida de repressió amb la intenció d’aniquilar la nostra nació.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
05.12.2017  ·  00:02

I si diguesin, ok, ens vam equivocar, no vam saber llegir la situació, ho hem d’explicar millor a la societat.. ho farem d’una altra manera..

Canviem de via i ho farem a la escocesa, arrivarem a l’independència amb un referèndum homologat, o mentre no el poguem fer pels motius ‘x’ (que intentarem resoldre quan abans millor) ens considerarem independents ‘de facto’ si sóm una amplia majoria social, vosaltres sereu responsables dels vostres actes, ens oferim a ajudar-vos a resoldre el conflicte amistosament i profitosament per les dues parts, civilitzadament.

Ha arrivat un punt, que l’independentisme esta perdent el nord, la coherència, i la responsabilitat, la serietat, l’independentisme ha de fer RESET i no escoltar més tots el que ens van dient.

Hem d’actuar com a pais, amb els mitjants que tenim ara mateix, i no actuar com si volguéssim ser-ho i queixar-nos perque no ens deixen, ho resoldrem.

La justicia al nivell que calgui ja acabarà decidint qui tenia raó en aquesta ‘etapa’ que per mi ja es podria donar per finalitzada.

Trobo a faltar algun partit independentista que ‘pari a pensar’, van tots estressats i a remolc de l’anterior etapa..

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
05.12.2017  ·  00:09

Perdoneu-me per l’obvietat.

El “Ku-Klux-Klan del 155” estan obsedits per allò que mai han tingut i veuen de groc en nosaltres: el color groc de triangle flexible però -alhora- indeformable de “Democràcia-DretsCivils-Llibertat”.

Tot el que fan és per a intentar dividir-nos des d’aquesta patranya d’eleccions il·legals per a tripartir el vot groc, fins a traure de la càrcer uns i deixar-hi uns altres.

Per a que s’esbatussem entre nosaltres. Ho tenen ben magre.

No hem perdut l’oremus tan com per a no saber distingir qui porten la cucurulla i les torxes enceses en flama per a cremar TOT el que no siga exàctament idèntic a “ellos”.

Nosaltres ho aconseguirem de bo segur, ells no mai !

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
05.12.2017  ·  00:12

Tots els polítics que han acceptat el 155 haurien de plegar. Els partits haurien de fer com ha fet la CUP, aportar gent nova. No els estic fent un retret, al contrari, han fet tot el que han pogut i més. Però pel bé de la causa haurien de deixar pas a una altra generació. És hora de fer un pas al costat (Forcadell, …). Penso que el que han fet Anna Simó i Meritxell Borràs és el que s’havia de fer. Ara, del govern només queden el president i els quatre consellers a Brusel.les.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
05.12.2017  ·  00:13

Tenen calculada la jugada per esparcir la humiliació i sembrar la impotència sobre nostre, prohibeixen parlar amb llibertat, pensar diferent i fins i tot vestir com ens vingui de gust. Ens volen humiliats i enfonsats, però es tan ferma la veritat dels nostres arguments, la justicia social de la nostra revolució que difícilment ens aturaran, ara cal saber reconduir aquesta enorme impotència en accions i actituds que avancin en aquest desig de llibertat. La primera acció la tenim el dia 7 a Brussel·les, possiblement el mon es pregunti com 50.000 persones són capases de fer la manifestació més gran vista a la Capital d’Europa, feta per gent que ha recorregut 1.500 Km., perquè, que passa en aquell indret anomenat Catalunya, per dur aterme una gesta d’aquesta magnitud ?. La segona oportunitat immediata la tenim el 21D, hem de mobilitzar l’entorn de cadascú de nosaltres i aconseguir un bon resultat en escons i vots, un bon resultat en les eleccions jugades en camp contrari i amb un àrbitre en contra, serà un gran senyal al Mon i també a Espanya, continuarem lluitant pels nostres empresonats, sense defallir, miran als ulls els dèspotes, amb una serena rialla de dignitat.
La Victoria vola per sobre tots els caps però només s’atura sobre qui es portador de veritat i justicia.

ENDAVANT COMPANYS/ES!!!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
05.12.2017  ·  00:13

El PP i Cs s’arraconen a l’oposició amb 5 dies que es el que triga una moció de censura a Madrid. Fem Sánchez president ‘de gratis’, siguem generosos per demostrar la nostra solidaritat. Els catalans i altres aliats podem fer el que volguem amb Espanya si volem..

Clar que si el que volen es ja ja ja ja ja… doncs ja veurem on arrivarem..

No sé, potser m’equivoco, o potser no, estic en mode ‘brainstorming’ (pluja d’idees)

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
05.12.2017  ·  00:14

Sergi(o) Guitart:

dile a tu jefe que te hemos descubierto.

Que nos ponga otro “momo” -que diem a València.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
05.12.2017  ·  00:19

D’acord amb Enric Ubach en que això serà trascendent per a tota Europa.

No puc deixar de veure-hi un paral·lelisme amb el 36. Llavors la crisi del 29 va portar el feixisme a Europa començant per Espanya. L’Europa democràtica va girar l’esquena a l’Espanya democràtica mentre l’Euroa feixita es va posar obertament al costat de l’Espanya feixita. Al final El feixisma va guanayr a Espanya i a Europa li va costar milions de morts derrotar-lo.

Ara correm el risc de que la crisi del 2008 porti el neofeixisme 2.0 a Europa començant per una Catalunya dominada per Espanya. L’Europa més neofeixista ja s’ha posat del costat de l’Espanya neofeixista mentre l’europa democrática ha donat l’esquena a Catalunya. El 21D podem derrotar l’alzamiento a Barcelona però Franco domina Madrid. El 22-D serà molt important aconseguir que els demócrates Europeus no donin l’esquena als demócrates catalans com varen fer el 36.

Els hem d’obrir els ulls i fer-los veure que si volen evitar el neofeixisme 2.0 a Europa el més intel·ligent és aturar-lo ara a Catalunya. S’hi juguen una guerra mundial 2.0.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
05.12.2017  ·  00:22

Acabaran ‘desballestant’ o reduint a una minoria ‘la força de la gent’ si se segueix a aquest ritme..

L’energia s’ha de utilitzar en la direcció correcta, no cap on ens la volguin fer anar.. Els estem seguint el seu joc..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
05.12.2017  ·  00:41

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP 05.12.2017 | 00:14 – No busquem divisió dins l’independentisme. No perdria el temps escribint a mitjanit si no fos per intentar donar idees que serveixin per avançar, estaria dormint plàcidament. Ja he dit que potser m’equivoco, o no, ja ho veurem.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
05.12.2017  ·  00:43

Estic d’acord amb la Mercè Pàmies. Fa dies que ho penso. Tots els nostres polítics o activistes civils que, per sortir de la presó, hagin acceptat el 155 o cedit per alguna altra banda, haurien de deixar els escons que guanyin en aquestes eleccions –ja que no es deuen poder esborrar de les llistes– per tal que els ocupi gent nova, neta d’humiliacions.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
05.12.2017  ·  01:09

Aquest editorial l’ha escrit Vicent Partal? Segur??
Quina és la proposta?
Hi ha coses que no entenia, però ara ja no entenc res. Potser estic massa espès, però només veig lògic i coherent el discurs de la CUP.
Demà m’ho repenso (i potser em renovaré el passaport de seguida…)
(Marededéusenyor!)

Ramon Baiges
Ramon Baiges
05.12.2017  ·  01:30

Aquesta vegada no estic d’acord amb el to del teu article, Vicent, gens d’acord. No humilia qui vol, sinó qui pot i per la majoria dels catalans el Govern corrupte de Rajoy no pot. Estem davant d’un Estat agònic (al temps) que exhibeix un poder il·legítim amb la tolerància d’uns i la perplexitat d’uns altres. Un país com Alemanya no pot concebre el que ha passat a Catalunya: perquè es creés allí una situació similar, s’haurien de juntar 15 dels 16 Estats federats i decidir actuar tots junts contra el restant. Per exemple tots units contra l’Estat de Bremen o el de Baviera. Impensable, impossible. A Espanya ha estat possible perquè el govern de Madrid ignora sentències judicials, s’atorga la interpretació de lleis i, si li fa falta, en crea de noves usurpant il·legalment la sobirania popular. L’actuació de Madrid és un reconeixement claríssim de la independència de Catalunya, per què mai un Estat actuaria contra una part de sí mateix amb fets de conseqüències encara incalculables.

L’1 d’octubre va existir amb majoria plebiscitària, un Parlament legal va sancionar el resultat, i el Govern de Madrid, amb l’aplicació del 155 el va reconèixer. Això és el que l’Història dirà..

Antoni Gordó
Antoni Gordó
05.12.2017  ·  04:25

Continuo pensant el mateix que el dissabte desprès de declarar la indepedència
El nostre Govern el divendres a la nit va decidir no fer front a la repressió de l’Estat i per a mi es va equivocar.
El poble estava decidit a resisitir i a ser atonyinat aixecant les mans.
Ara segurament ja seriem independents, doncs hauriem resistit.
El Govern no va portar a les darreres conseqüències allò que li vam demanar la majoria del poble, mitjançant el nostre vot.
Ara, a la llum dels fets, haurem de tornar a començar de bell nou per aconseguir estar a la mateixa posició d’aquell dia i espero que quan ho aconseguim a ningú se li acudeixi tornar a repetir l’error.
Està clar que l’únic camí amb aquest estat podrit fins la medula, però que ens vol humiliats i a poder ser de genolls, és la desobediència civil.
Aquesta és la realitat i quan abans l’enfrontem molt millor per a tots.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
05.12.2017  ·  05:26

A 1984 Orwell descriu una societat totalitària on allò que finalment vol l’estat ès trencar les persones per dins, humliant-les i fent-les renunciar als seus principis per, tot seguit, aparentment perdonar-les i acabar amb elles. És el pitjor que li pot passar a un ésser humà: trair-se a sí mateix i a les persones que estima.

L’estat espanyol ha fet el mateix amb el govern empresonat: els ha forçat fins a obligar-los a humiliar-se i a trair-se però, molt espanyol, amb això no n’han tingut prou (en això superen Orwell, que ja és dir).

Jo si hagués estat a la presó no sé què hauria fet i per tant se’m fa molt difícil criticar-los per això. Com ells sóc fill d’aquesta societat més o menys acomodada i poc acostumada a l’arbitrarietat i a la manca de llibertat. Hi ha pocs Nelson Mandela i Mahatmas Gandhi, malauradament, i crec que és difícil que la nostra societat- que som nosaltres mateixos- donem líders d’aquesta talla.

El que sí que és evident és que amb cada oportunitat desaprofitada- i el 1O-10O-27O ho era, perquè la gent estava disposada a resistir, ho fem més difícil. Jo diria que enormement més difícil. Igual que el 1O ens estaven esperant, perquè sabien com havia anat el 9N i per tant ja no varen cometre l’error de subestimar-nos, qualsevol intent futur d’independència o de resistència civil serà ràpidament reprimit coneixent els nostres límits i les nostres pors. I ho serà sense manies perquè saben (crec que per a llur sorpresa i la nostra desgràcia) que si pressionen prou fort, si fan prou mal, la nostra societat i els nostres polítics no lluitaran.

Per tant segurament ho podem tornar a intentar, però probablement haurà de passar una generació, hauran de ser uns altres polítics i unes altres persones i probablement la revolució que visquem- si arriba- no serà la dels somriures sinó alguna altra cosa molt més agra i conflictiva. Espanya no ha deixat mai anar ningú de bon grat, no ha estat mai un estat modern i tolerant. I no s’hi tornarà perquè no pot ni vol i perquè els catalans som un enemic útil que serveix per tapar les vergonyes espanyoles en aquestes oligarquies que des del PP fins a Podemos governen el país per la seva desgràcia (de fet Espanya i Rússia són els únics països on mai s’ha fet la revolució industrial de veres i on el poble és per tant més submís- podeu veure’n els paral·lelismes).

Els catalans som com el porc: tot s’aprofita. Un dia és l’economia (som uns garrepes) i un altre dia és la llengua (indoctrinem els nens i parlem català per fer la guitza). És així i ens podem fer les trampes al solitari que volguem, però és com va.

Mentrestant, efectivament, podrem intentar gestionar una autonomia que, com a molt i si l’amo ens deixa, arribarà al que vàrem aplegar el 2010 amb l’estatut retallat. O ni això, perquè si guanyen les eleccions ells serà la debacle definitiva i, si no les guanyen, un atac constant a la llengua, la cultura, l’escola i els pocs brins d’autonomia que tinguem. Deixem-nos d’històries: un país que recorre fins i tot la llei del parlament sobre voluntats digitals, o considera els toros un bé immaterial i la seva prohibició inconstitucional té molt poc recorregut per permetre gaire més que un parlament de joguina i un govern que sigui poc menys que un gestor administratiu.

L’argument per aquestes eleccions, però, és claríssim i únic: intentar que treguin el màxim possible les urpes de les institucions. Per tant és vital una victòria de l’independentisme (sigui qui sigui qui guanyi, i si pot ser amb molta diferència respecte de C’s i altres repressors).

I espero que n’haguem après de la història per la propera vegada.

jordi Rovira
jordi Rovira
05.12.2017  ·  06:57

Sí senyor. L’estat espanyol ara ja s’ha mullat del tot. Per les raons que siguin, que en són moltes, sumades, en paral·lel, causals, etc, Espanya no aconsegueix un model democràtic modern. NO POT. Per tant, alea jacta est. I la constitució del 78 ja és un cadàver. Naveguem cap a camins desconeguts. El 21 D NO POT SOLUCIONAR ESPANYA. No res pot arreglar-la que no sigui la propia deconstrucció. La independència és la solució. Ho és per la justícia social, històrica; però a nivell més pràctic ho és per la SEGURETAT JURÍDICA I ECONÒMICA DELS QUI TREBALLEN CADA DIA PER FER VIABLE AQUEST PAÍS. I ho hem de tenir clar. En tot cas, si algú, per il·lús confia en alguna altra cosa, haurà de fer-se’n responsable. Iseta, Domenech; no teniu camí. GAME OVER.

jordi Rovira
jordi Rovira
05.12.2017  ·  07:06

De totes totes, el violat mai ha de suportar la responsabilitat d’ésser agredit pel violador. Vull dir que el procés és més viu que mai. Els episodis passats, són això mateix. La realitat està aquí, i continua. No és només una lluita per la República, és una lluita per la llibertat. L’estat espanyol caurà de podrit. Per tant, menys somriures i més fetges.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
05.12.2017  ·  07:16

Porten 303 anys intentant portar a terme el nostre extermini però no ho han aconseguit i aquest cop tampoc serà diferent. Creieu que estem pitjors a d’ altres envits? No us ho creieu pas! Estem més vius que mai! Tot aquest soroll amaga una gran debilitat, la dependència de l’ estat espanyol al diner Català! És qüestió de tenir-ho clar, ser valents i tirar pel dret! Si el 21D és favorable al poble Català, caldrà que comencem a assumir que sense aturada indefinida no ho podrem rematar!

Albert Miret
Albert Miret
05.12.2017  ·  07:51

Però què passa aquí? Això és el feixisme. Que no ho sabíeu com actuen els feixistes? Cruelment, de la manera més cafre possible. Es tracta de fer-l’hi creure a l’adversari que età derrotat per a fer-lo incapaç de reaccionar. Per fer això actua sempre en grup, mai raona amb l’adversari, el destrueix. No ho sabíeu? Es tracta de matar a l’adversari, i matar no necessàriament es fa amb sang, també es fa destruint el cervell a base d’humiliació i menysteniment. Contra qui us pensàveu que ús les teníeu? De debò que us pensàveu que era tan fàcil? Que actuarien com a demòcrates? Us ho crèieu que Espanya era un Estat de dret? Si és així, llavors els feixistes tenien raó: “A los catalanes se les casca un poquito y se acojonan ràpidamente”. És així de debò? Si no ús esperàveu això, és que potser som babaus. El feixisme, igual que el nazisme és la mostra d’on pot arribar la part més maligne i antisocial de les persones, i mai vol la pau, perquè amb pau no pot viure, per això vol la guerra i necessita la incultura i la misèria per a poder governar i esclavitzar als pobles. Perquè us penseu que sempre volen intervenir a les escoles?
Estic tip de passar-me tota una vida la vida escoltant lamentacions. No som cap poble inferior. Som un poble democràtic per naturalesa, som un poble integrador, un poble amb infinites vegades més coneixement que els brètols que ens tenen sotmesos com a esclaus del segle XXI, i se’n vanten públicament davant del Món sense cap tipus de vergonya. També ho hem d’aguantar això? Ja estem vençuts tan aviat? Doncs au, plorem força, lamentem-nos. Fem força pena.
Aixequem el cap collons, i no ens deixem trepitjar ni una vegada més. Mai més! Que la vida no és patiment sinó joia, i no ens han de fer acotar mai més el cap. O és que ja us està bé de viure mig ofegats, podent utilitzar només la meitat de la potència que tenim com a poble i deixant que ens robin sistemàticament el que guanyem amb el nostre treball, sense poder ni educar als nostres fills com voldríem fer-ho, sotmetent-los també a ser només ciutadans de segona classe, com nosaltres? No en som de ciutadans de segona classe, i tenim tot el dret a ser lliures i a edificar el nostre país! Menys fer pena i més valentia, que això no està perdut com voldrien ni molt menys. Endavant!!!

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
05.12.2017  ·  08:08

Vicent, estic en gran mesura d’acord amb tu, de fet en relació al que ha passat des de el 1/O poca cosa entenc, o sí que entenc. Però ara no vull entrar a polemitzar sobre uns fets passats i les submissions hagudes, o és que encara estem en la tessitura d’afirmar que han passat coses que no estaven previstes, o que l’Estado Español s’ha portat de forma imprevista.
Si us us plau, qui es podia pensar que el tracte seria altre? No puc acceptar dels governants les ingenuïtats ni tampoc les al·legacions a la ignorància.
Però en tot cas fixem-nos en la darrera frase de l’escrit: “Però no podem continuar l’activitat pensant que hi ha democràcia o que l’actuació d’Espanya té límits”.
Per tant de cara a un futur a veure quina estratègia es planteja, si és que es vol fer quelcom, clar. La societat civil ho va començar i la societat civil ho ha d’acabar, si ho velem.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
05.12.2017  ·  08:19

Doncs jo allò que veig en aquestes decisions arbitràries són ganes de provocar. Estan fent (i ho faran tot) per posar a prova la nostra capacitat d’aguantar sense emprar la violència. Solament que nosaltr@s fessin qualsevol tonteria en aquest sentit, la magnificarien i tindrien l’excusa perfecte per quedar legitimats arreu i “arreu” (interpretis qualsevol institució) ho compraria immediatament i no se’n parli més.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.12.2017  ·  08:21

La realitat és que estem en gerra amb Espanya, és claríssim. Hem perdut una primera batalla que, essent important i amb importants conseqüències, només és la primera. Nosaltres hem intentat saltar la paret encotillada de l’estat d’una forma elegant i civilitzada, diguem-ne democràtica. La resposta de l’estat ha sigut violenta, humiliant i venjativa, amb hostatges, desmantellant les institucions i robant el patrimoni: Sixena. El nostra pla, el nostre full de ruta no era fer un estat nou?, de la llei a la llei?, superar la llei espanyola?.
El nostre problema és que no hem saltat prou decidits i amb prou força. En aquestes eleccions jo exigeixo als partits independentistes que ens expliquin com i quan farem el salt, si els resultats de les eleccions demostren que som prou, quines accions contundents i feridores farem per doblegar l’estat espanyol i la UE. Perquè, desenganyem-nos, no tenim cap altre arma que, essent molts, col·lapsar l’estat espanyol. Com?, això m’ho han de dir els que aspiren a representar-me, de moment l’únic partit que ha respòs, encara sense concretar molt, aquesta pregunta és la CUP.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
05.12.2017  ·  08:33

El saqueig d’Espanya està arribant al seu límit. Buidat el fons de les pensions, reduïda la compra de deute pel BCE que dispararà la prima de risc, la corrupció amb les subvencions de la UE sobre la taula, un sistema de finançament que fa aigües… Amb l’arribada del 2018 Espanya començarà a esfondrar-se. En aquestes condicions el feixisme latent es farà del tot explícit. Seran els darrers espames d’un estat arnat i agonitzant. Nosaltres només haurem de resistir la batzegada i ajudar a la caiguda amb una empenteta final.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
05.12.2017  ·  08:39

Veig que comencem a tocar de peus a terra. Cada vegada que vilaweb publicava una enquesta mensual de 50 “notables” preguntant a quan a prop estàvem de d’independència jo, que no estava amb els escollits enviava a un dels “notables” un document xifrat amb la meva previsió. Em quedava astorat veient que la mitjana de les respostes en els mesos que van durar les enquestes fetes a persones molt prestigioses i respectables totes elles, anava pel voltant del 85 %. Fa pocs dies vaig donar la clau del documents xifrats al meu amic. En tots hi havia escrit 0%. No concedia a l’independència ni un 0,1% de possibilitats malgrat que he participat en tots els actes que s’han fet, vaig estar a les cinc del matí al col·legi electoral el 1-O, vaig votar que SÍ, he anat a manifestacions, etc…Sempre amb el convenciment que s’estava calculant malament la força i la maldat dels qui manen a Espanya. Les seves editorials també transmetien una sensació d’eufòria que em deixava atordit. Això no son els Països Bàltics de final de segle em deia a mi mateix. L’emperador estava despullat i ningú ho veia? Els meus propers em deien pessimista…i avui em diuen: quanta raó tenies….Quina pena haver vist el que ha passat i major pena que no ho veiessin els professionals de la política.

I encara tinc un altre carta xifrada feta el 2 de febrer de 2017 a uns quants amics i als que donaré la contrasenya el 2 de febrer a on faig el pronòstic de coses que han passat – algunes les he encerta i altres no- i em falta veure si encerto les coalicions del nou Govern de la Generalitat. Tan de bo m’equivoqui.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
05.12.2017  ·  08:40

El que van viure ahir va ser una a mostra més del cost de viure dins d’Espanya, de l’horror espanyol. És tristíssim constatar que quan s’engega un procés democràtic per decidir el teu futur volent separar-te d’un estat opressor, aquest fa servir la violència física i, especialment, la judicial per impedir-ho. Per poder sortir d’aquesta realitat i tenir algunes esperances d’anar endavant, cal que l’independentisme tingui uns bons resultats el dia 21. Això no serà fàcil, ja que els unionistes també han encarat aquest plebiscit i han posat tota la carn a la graella i molts diners per mantenir una campanya de nou-rics. Per enfrontar-nos-hi amb èxit, la bona gent catalana només té un camí abans de l’extermini social, cultural i polític: repetir i si pot ser millorar els resultats de fa dos anys buscant vots a sota terra si cal, i fent anar a votar a amics, coneguts i saludats per tal d’aconseguir-ho. Cada vot serà i imprescindible i per tant caldrà anar a buscar-lo.
No podem perdre el temps discutint com s’havien d’haver fet les llistes, perquè ara la campanya ja està corrent i cal que ens hi enfilem de pressa i demanem el vot arreu i a tothom qui estimi la nostra nació. La tria és evident: o República o Arrimadas, amb tot el què suposen cadascuna d’aquestes dues opcions. O caminem cap a un nou estat amb intel·ligència i sense presses ni terminis tenint tot el poder de la Generalitat i gestionant-lo amb seriositat i prudència, o la desaparició de la immersió lingüística a les escoles, el control polític de TV3 i Catalunya Ràdio, una espanyolització de tot el govern i un control brutal dels ajuntaments que ells no tenen. I, en definitiva, una nova aplicació de l’article 155 de facto en tota l’administració autònoma. Esperem que la ciutadania catalana s’adoni de com està la situació i reaccioni premiant a uns i castigant els altres.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
05.12.2017  ·  08:41

A veure, com lliguem això de què no tornarem mai més al 26 d’octubre i que cal mirar endavant amb l’anunci d’ERC d’apostar al seu programa electoral per una negociació bilateral amb l’estat espanyol per fer possible la independència ? El pitjor de tot plegat, a més del que ja ha succeït i del que previsiblement vindrà, com tu mateix dius, Vicent, és que aquesta repressió acabem assumint-la, ens autocensurem, acotem el cap i la convertim en autorepressió tot fent-ne una falsa proposta política. A hores d’ara qui es creu de veritat que l’estat espanyol voldrà negociar res? No li cal. A part d’una humiliació innecessària i inútil, no farà altra cosa que obrir més les portes al control total de l’autogovern per part de l’estat.
I l’exemple és Sixena. I si no, malauradament, al temps.

Jordi Balbastre
Jordi Balbastre
05.12.2017  ·  08:41

Vam anar a Brussel·les fa set anys a manifestar-nos. Ara hi tornarem.
Hem avançat? Si i molt.
Aleshores els noticiers en mans de Montilla no en van parlar ni quinze segons sobre l’assumpte. No tenia importància la notícia, erem tan sols uns somiadors.
El somni es va transformar en majoria al Parlament, en lleis de Desconnexió, en Referèndum reprimit amb màxima violència, i en proclamació de la República.
S’ha fet molta feina, cap dels opositors no s’ho esperava. Quan ho han vist perdut han actuat saltant-se la legalitat i portant la violència de fora del nostre pacífic país. S’han empresonats persones i altres han hagut d’exiliar-se. Déu n’hi do la feina que s’ha fet per ser uns somiadors.
Continuem somiant i amb aquesta energia positiva posem en marxa el nostre destí, la nostra República.
Podem arribar a on volguem, només depèn de nosaltres.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
05.12.2017  ·  08:42

És una venjança en tota regla de l’estat espanyol. Es van sentir humiliats el dia 1 d’octubre i ara amb tota la seva maquinària emprenen la venjança amb l’ajuda del poder legislatiu.

Roger Civera
Roger Civera
05.12.2017  ·  08:42

Entenc (cada cop menys) que hem de mantenir la moral de certa gent deprimida… però de veritat creieu que hi ha algú que no té clar que hem de lluitar fins a la “mort”???
Que vol dir això de que no podrem tornar al 26O, “La venjança del règim espanyol no ho permetrà”??? I nosaltres ho permetrem?
S’han trencat massa coses, res tornarà a ser igual, fins que desapareguem tots els independentistes (i jo pense morir a curt termini) o siguem independents… així que ha lluitar i guanyar!!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
05.12.2017  ·  08:43

No sé si no hem anat massa amb el lliri a la mà. Espanya juga brut (entre d’altres coses, perquè és incapaç de jugar net). Tot el procés ha partit de l’òptica errònia que en algun moment els espanyols haurien d’aparcar les bravates i s’haurien d’asseure a negociar. I ara som on som, amb una Espanya que cada cop s’assembla més a la de 1939. No seria mala idea aprendre com funcionen, per poder agafar-los amb el pas canviat. Ens ho juguem tot.
Sobre els Jordis, l’Oriol Junqueras i el Forn, està clar que Espanya vol tenir ostatges. I mentre Juncker sigui on és, Espanya podrà fer el que li doni la gana.

Albert López
Albert López
05.12.2017  ·  08:43

Moltes gràcies Vicent, ja no per aquest article, que te les dono, si no per seguir sent un far en la foscor que ens toca viure. Tu segueixes dient les coses pel seu nom. Als consellers, consellers; al vice-president, vice-president i al govern a l’exili, govern a l’exili. Gràcies, de nou, per no doblegar-te als capricis malèvols del mal tractador espanyol.
Em pregunto, però, perquè altres col·legues teus han claudicat, és que tenen por de les represàlies? A cas no tenim tots la mateixa por de rebre un tret de goma a l’ull cada cop que anem a una manifestació, fem una protesta o ens reunim en un acte? Però tot i així, ho fem. Com tu fas, dient les coses pel seu nom. No permetent que l’estratègia de la por venci.
Pensava que la Corporació Catalana de Medis Audiovisuals era això, catalana. Però quatre crits de la “doberman” del país que ens ocupa i tothom calladet. Potser haurem de fer caure els índex d’audiència aquests, dels que tant orgullosos se senten.
Avui ens fan canviar el color, demà ens prohibiran parlar en català als nostres fills.

Francesc Rubí
Francesc Rubí
05.12.2017  ·  08:44

Per un costat molt atent al què diu en Vicent. Per altre, la perversitat del govern espanyol i el seu aparell judicial s’està demostrant desvergonyant. No són tontos. Amb una simple tupinada tindran la Generalitat als seus peus. Estan preparant l’escenari. La carta europea marcada que potser alguns catalans encara volen jugar, serà fulminada per les urnes el 21D. Urnes per urnes, i s’ ha acabat el bròquil

Empar Valls
Empar Valls
05.12.2017  ·  09:10

Prou de lamentacions, el que en un principi sembla una derrota al final resulta un pas necessari per la victoria. La víctima de les humiliacions no es l’humiliat sino l’humiliador. Com la víctima de l’odi no es l’odiat sino l’odiador. L’escopinada al cel sempre et cau a sobre. Ells no se senten humiliats, perquè nosaltres és hi hem de veure? Prou. Tampoc penseu em tàctiques judicials, es caure en la seva trampa, què importa, si són capaços d’inventar-se el que volen quan volen. Tot passarà i es solucionarà de la manera que ara no podem imaginar, per tant caminem endavant, que vol dir no mirar enrere, perquè avançar només es pot fer mirant endavant, mai en el passat. I si digués que hi ha gent que necessitava veure això per ser independentista. Haurà valgut la pena? Confieu, Confieu.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.12.2017  ·  09:35

Davant l’onada repressiva veiem que l’impacte en la gent depen molt de qui ha combatut el franquisme en la clandestinitat, de qui ho ha llegit en els llibres d’història. Albert Miret ho expressa bé. En els camps d’extermini, de concentració… es buscava la humiliació per destruir l’últim reducte de dignitat del ésser humà. Ara també, ens volen agenollats portant-nos a la desesperació, a la impotència per la via de reprimir els símbols i valors de la catalanitat (saben que són els més sensibles), per rebentar la nostra serenitat i fer-nos caure en provocacions (estic amb la Sílvia Ortuño). No volen rendits, ens volen vençuts, de moment encara no militarment
Ens costa però ho anem entenen: ” Vicent. … no podem continuar l’activitat pensant que hi ha democràcia o que l’actuació d’Espanya té límits. Ja no. ” Una obvietat per a molts.
Un cop superem la il·lusió que molts s’havien fet de passar de forma “suau” , “democràtica” d’una legalitat a l’altra, estarem en millors condicions d’afrontar la nova etapa ( no cal tampoc fer més balanços del passat recent). Estem on estem.
La força de la gent s’ha de manifestar en la desobediència civil que omplirà les presons, i més… És l’únic camí. CDR fem-los forts.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

joan guinarda
joan guinarda
05.12.2017  ·  09:55

Esteem parlant tota l’estona de idees i a l’estat l,únic que li importa és el diner: ara com ara NO POT quedar-se sense Catalunya i intentaran evitar-ho com sigui exèrcit inclòs….

Josep Salart
Josep Salart
05.12.2017  ·  09:56

D’acord amb els comentaris de l’Antoni Oller, Mercè Pàmies i l’Albert Miret.

Cal tornr-los a llegir, ho faré i també els copiaré per compartir.

Dit això, a mi els costarà molt matar-me, fer-me callar o tenir-me lligat.

Una cosa no m’agrada: hauriem de mirar que ERC quan fa campanya intenti cercar paraules que els vagi be, ho entenc, però quan sento que el seu president no es el President, les orelles em fan mal.

Gemma R.
Gemma R.
05.12.2017  ·  10:22

Aquesta editorial és sentenciadora, crec que és una preparació per tornar a l’ autonomía, que crec que és per ón anirà ERC i aixamplar base fins a arribar a percentatges que se’ m fan difícils de saber quins són, doncs ja hem sentit dir per part del Gobierno que encara que fóssim un 80% la Constitución no permet un referéndum i molt menys pactar cap República. Per altra banda, la unilateralitat ón ens portará? A la presó, el 155, i al xantatge de les empreses i el control de la caixa, que no ens permeti maniobra d’ acció, i que no ens deixi fer politiques socials, sense les quals acabarem perdent molt de suport en comptes de guanyar-lo? Aquí llegeixo comentaris que parlen del franquisme i de que els que no l’ hem viscut vivim a les basseroles i no vam saber veure qui és l’ Estat Espanyol i a què està disposat. No només és possible, si no que és ben cert que no coneixes el que no has viscut, i no n’ ets pas culpable. Ara ja ho sabem. Pero també sabem que les lluites de principis del XX no són les mateixes del XXI. La globalització no ha globalitzat la riquesa, ni la democràcia. L’ únic que ha globalitzat son els interessos de les èlits i els ha cohessionat. Amb la resposta d’ Europa ho hem vist, i més enllà d’ Europa també. Amb un 50% ens podem enfrontar contra tot això? Servirá d’ alguna cosa, o només cremerem les naus, perdrem suport, i acabarem perdent-ho tot? Potser és hora de fer-nos aquestes preguntes clau entre tots. Prendre’ ns un temps per reagrupar forces i crear una nova estratègia. Jo no sé quina, no em dedico a la política, però estic d’ acord amb Sergi Guitard, que la sensació és que improvitzem estressats corrent darrera dels del 155, desmentint mentides, justificant-nos i no aportant noves idees i nous motius per afegir-se al nostre projecte. Dés de l’ humiltat, i amb la mateixa convicció que abans del 26 octubre, crec que els partits han de posar al día el relat.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.12.2017  ·  10:52

No volia tornar escriure però aquesta frase de la Gemma R., l’estava pensant. “Aquesta editorial és sentenciadora…” Potser no ho és al peu de la lletra, però expressa el desconcert que significa perdre el pols a la situació. En Vicent aquesta vegada no ens il·lumina, o potser ho fa en allò que no diu. El recurs de la força de la gent, que és ben real, però, no deixa de ser reactiu. Mirar endavant… és poc o és molt ?

Dolors Barri
Dolors Barri
05.12.2017  ·  11:11

Em fa vergonya posar-me a la cua de totes aquestes persones que envien aqueixos comentaris tant intel·ligents.
Jo Sr, Partal l’hi demano que no deixi de buscar mai aquesta petita escletxa de llum que cada dia es més petita, però es la que ens fa seguir endavant !!
Gràcies per la seva feina tant ben feta que fa.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
05.12.2017  ·  11:47

Res del que ens passa és culpa nostre. Si estem on estem és perque Espanya no ha descansat mai en 300 anys d´intentar aniquilar-nos i acomplexar-nos. No caiguem en la síndrome d´Estocolm ni ens culpabilitzem pel 155!
Els de la 3ª via desenganyats que passaren a l´independentisme son els que ara se senten frustrats i desorientats al descubrir el feixisme espanyol. Com a senyal d´esperança per ampliar el suport social, que el PSC vulgui ara convertir-se en la Convergència del peix al cove, en el fons no ens anirà malament. Ells tanbé és frustraràn i acabaràn per desitjar la independència. Espanya no canviarà mai!

Núria Nadal
Núria Nadal
05.12.2017  ·  13:01

Jo ja fa dies que em faig una pregunta, i veient com van els esdeveniments no la trobo desassenyada.
Estem,tots plegats,comformes en que puguin haver morts per a aconseguir la Republica Catalana ?

Roser Araez
Roser Araez
05.12.2017  ·  13:05

Això es un entrebanc més que mirarem de resoldra d’alguna forma, Strasburg per exemple.Els comuns pensen que el Procés s’ha acabat. Tot el contrari.

Jo veig el nostre projecte de país com un diamant per polir, per obtenir un diamant s’ha de polir primer la pedra preciosa, per ressaltar el seu fulgor ha tallar i polir-se amb gran precisió. Per a això es requereix molta destresa i paciencia

Estem al principi d’un procés que ens pot portar a on vulguem si tenim la suficient massa crítica de persones que pensem el mateix en aquest sentit. Un pas més serà el dia 21D, importantíssim, però un pas més.
Som molts els que ens hem fet conscients del que significa conviure amb un govern com el espanol, som molts el que estem disposats a seguir treballant per un pais millor,com un exercit de formiguetes, cada una sola es molt petitona pero junts podem construir una xarxa enormement complexa que ens permet actuar al marge dels polítics.

El món de les xarxes de comunicació està fent possible la cristal·lització d’un pensament col·lectiu, el pensament col·lectiu d’una societat que ja en té prou de feixisme disfressat de democràcia, de polítics que s’haurien de definir com a lladres profesionals.Volem construir un nou pais i la nostra voluntat és ferma.

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
05.12.2017  ·  13:07

A pesar de tot el que ha passat; pensant que aqui algunes coses es podrien haver fet millor, i si tenim en compte la complexitat d’aquest moment, ara no podem demanar explicacions a qui s’han jugat la seva llibertat i el seu futur per cumplir la voluntat de tots nosaltres. Per aquesta questió i pel futur del meu poble, jo no em rendiré. Ni jo ni tampoc ningú del meu entorn més proper i dels que, en aquest ultim temps, ens hem fet costat. Tot el contrari. Estem en peu de “guerra”. I si s’han de fer determinades accions, doncs endavant, ara ja estem movilitzats i no plegarem veles. Tornar a l’autonomia?? Quina autonomia?? Només ens donaran les almoines, i encara!! Com sempre. Tant li fa que mani el PP a l’estat espanyol. Si hi hagués el PSOE sería el mateix. I on son els altres partits?? Espanya ja ens has fet saber el que es realment, per si en teniem algun dubte….. Però del tema económic no s’en parla perque, ja hi ha el tema català que ha desviat l’atenció. Que bé que els ha anat. Però quan torni a exclatar el tema económic perque no es podrà amargar més, ja ho veurem…. Europa només enten aquesta questió.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
05.12.2017  ·  13:48

Com sempre, l’article d’en Vicent es un exercici molt necessari de realisme. Plantejaments com el de la Marta Rovira dient que faran un govern executiu (sota la llei espanyola, es clar) per a portar endavant la republica no son mes que fer volar coloms. Pel 21-D el que cal es un vot massiu en favor del President Puigdemont que demostri que no ens han derrotat, que reconeixem el nostre president a l’exili. A continuacio el parlament, si els independentistes tenen majoria absoluta, haura de ratificar el nostre president a l’exili com a president de la Generalitat (malgrat que, tinguem-ho clar, no el deixaran tornar) i bloquejar qualsevol intent d’imposar-hi l’Iceta o l’Arrimadas. No hi ha cap llei a Espanya que impedeixi el president de la Generalitat ser investit o governar des de l’exili – i es clar que aquesta llei, ara, se la poden inventar, pero amb un parlament de majoria sobiranista aixo portaria al bloqueig (sempre i quant els amics d’ERC no caiguin a la temptacio de fer un tripartit amb l’Iceta i en Domenec, que no seria el primer cop). Amb aixo no s’acaba el proces, per descomptat. Pero en un moment en que s’apropa una crisi economica descomunal per a Espanya, una Catalunya bloquejada per la majoria sobiranista pot fer-li les coses molt dificils a Madrid… No defallim, siguem realistes, i preparem-nos per a un proces llarg…

Josep M Armengou
Josep M Armengou
05.12.2017  ·  13:50

Anàlisi lúcida, sí. Només que, després ďhaver conegut el tardofranquisme i no estar disposat a una involució democràtica, de cap manera, hem de confiar en la renovació general que s”ha fet ben visible els darrers tres mesos.
Molta inversió individual i pol8tica en educació i cultura.
No dic res de nou. Però ara va de veres.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
05.12.2017  ·  14:46

La gent de Catalunya són uns 7 milions, 5 i mig amb dret a vot, i 2 d’independentistes més o menys.

La grafica independentista ha pujat molt els darrers anys, i ho seguirà fent. La gent ho va començar i ho haurà de seguir, però els politics no poden cometre més errors i acceptar els que hi hagi hagut, honestament, “qui te boca s’esquivoca”, i rectificar i buscar noves vies.

Personalment crec que la ANC i Omnium no es tenien que haver barrejat mai en política, en tot cas ‘pulir’ politics.. Els polítics són l’exèrcit del poble..

Recordo quan Forcadell va haver d’agafar de la mà l’esquerra i la dreta catalana.. Marcant el camí de l’unitat i la concordia, falten moltes mans de tots els colors al projecte Catalunya Lliure.

Daniel Vives
Daniel Vives
05.12.2017  ·  21:57

El rei va dir: ‘que no pueda volver a producirse’.
Sona a solució final. Qui no es desvetlli ara, ja no serà a temps de fer-ho.
Estem avisats

Rosa Gispert
Rosa Gispert
05.12.2017  ·  22:32

Molt bé Partal. Molt bé Eduard García. Ara només cal votar massivament Puigdemón i començar a pensar estrategies i organitzar-nos per resistir. Res no tornarà a ser igual. Ni governar amb la Generalitat intervinguda cap bicoca. Per tant, comencem a ser conscients que el pitjor no ha arribat i que necessitarem tota la unió possible de la gent , tot el respecte mutu dels partits i tota la força i el suport que ens pugui venir de fora. El govern a l’exili ens serà més beneficiòs que no pas a la presó, així que si us plau, no torneu de Bèlgica!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
05.12.2017  ·  22:34

Perdó, Eduard Gracia.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies