El cop de Luxemburg a Llarena: què faria si demà tornés Puigdemont?

Mai fins ara la justícia europea no havia dit d'una manera tan clara a la justícia espanyola que allò que preval és el dret de la Unió

Josep Casulleras Nualart
27.11.2021 - 07:43
Actualització: 27.11.2021 - 08:43
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Mai fins ara la justícia europea no havia dit d’una manera tan clara a l’espanyola, en relació amb la persecució contra els exiliats catalans, que allò que preval és el dret de la Unió i no l’espanyol. La resolució amb què el Tribunal General de la UE desestima la demanda del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí de recuperar de manera provisional la immunitat que els va retirar l’Eurocambra amb el suplicatori és molt contundent en aquest sentit. Perquè ratifica i clarifica els arguments pels quals va denegar aquestes mesures cautelars el mes de juliol, és a dir, que no calia concedir-les perquè, com que les euroordres estaven suspeses, no hi havia risc de detenció. Però també perquè introdueix un concepte nou: les euroordres resten suspeses perquè el procediment penal que les origina també ho està. El TGUE diu que això ja ho sap el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena i que, d’acord amb el principi de cooperació lleial, ho ha de respectar.

El vice-president del tribunal europeu, Savvas Papasavvas, que és qui signa aquesta resolució, desautoritza Llarena per l’actitud que va tenir durant la detenció de Puigdemont a l’Alguer. I els arguments amb què la desautoritza són molt importants, perquè permet de veure la importància que té el dret espanyol en aquest procediment: cap. El TGUE repassa els fets i els arguments pels quals la defensa dels exiliats va demanar novament que recuperessin de manera provisional la part de la immunitat que els van llevar, fins que el Tribunal de Luxemburg no resolgui, d’una banda, la demanda contra el suplicatori i, d’una altra, les qüestions pre-judicials que va presentar Llarena per a definir els criteris amb què es poden rebutjar les euroordres.

La presentació d’aquestes qüestions pre-judicials, el mes de març d’enguany, suspenia les euroordres. Així ho va dir l’advocada de l’estat espanyol al TGUE l’estiu passat, i així ho va deixar dit el tribunal europeu en la resolució del 30 de juliol. I, tanmateix, Llarena mantenia actives les euroordres, les autoritats espanyoles van maniobrar per a fer detenir Puigdemont a l’Alguer el 23 de setembre, i el Suprem va provar d’extradir-lo repetint a tort i a dret que no era cert que les pre-judicials suspenguessin les euroordres, que “continuaven actives a tot Europa”. Fins i tot Llarena va desautoritzar públicament l’advocada de l’estat Sonsoles Centeno perquè va sostenir davant del TGUE un criteri (compartit pel tribunal europeu) que li impedia a la pràctica l’extradició de Puigdemont.

Això que diu el Suprem “és irrellevant”

El TGUE deixa clar que l’article 23 de l’estatut del tribunal diu que la petició de pre-judicials suspèn el procediment penal contra els exiliats i les euroordres que se’n desprenen, i que aquesta suspensió “no requereix cap decisió específica” del Tribunal Suprem espanyol. Però encara va més enllà, quan recorda que Llarena va adreçar-se a les autoritats italianes l’endemà de la detenció de Puigdemont per a dir-los que no s’havia suspès el procediment penal en qüestió ni les ordres de detenció europees relatives als demandants i que no era cert que la sol·licitud de decisió pre-judicial tingués efectes suspensius. Doncs bé, el vice-president del TGUE diu textualment que això és irrellevant. Que no té gens d’importància a l’hora d’avaluar si els eurodiputats corren un risc greu de perjudici o si poden ser detinguts i, per tant, si els han de concedir mesures cautelars.

La defensa dels exiliats va recordar precisament la detenció de Puigdemont com un precedent nou i perillós que les justificaria. Però el TGUE respon que precisament la reacció que van tenir les autoritats italianes, deixant lliure de seguida Puigdemont i suspenent l’execució de l’euroordre, demostra que tal risc no existeix. El tribunal diu que cap autoritat judicial estatal no pot tirar endavant les euroordres precisament perquè estan suspeses. I tant se val què hi digui el Suprem, perquè recorda que “no cal cap decisió específica de les autoritats nacionals al respecte”.

I tampoc no importa què hi digui el Tribunal Constitucional espanyol, que l’endemà de la decisió del tribunal de Sàsser de suspendre l’euroordre contra Puigdemont va denegar el seu recurs d’empara perquè se suspenguessin tant l’euroordre com l’ordre espanyola de detenció contra ell. El TGUE diu que no s’ha de tenir en compte que el TC denegués la sol·licitud dels exiliats.

El principi de cooperació lleial

Però és clar que fins ara els eurodiputats exiliats s’han pogut moure amb llibertat per tota la Unió, d’acord amb el fet que les euroordres estan suspeses, però no es poden moure pas per l’estat espanyol, on el Suprem manté activa l’ordre de detenció. La seva defensa també ho va al·legar a l’hora de demanar el restabliment total de la immunitat de manera provisional. I tot responent a aquesta al·legació concreta, el TGUE diu, textualment, això: “No podem basar la constatació d’un perjudici greu i irreparable [per als eurodiputats demandants] en la premissa que les autoritats nacionals competents podrien, si és el cas, no extreure totes les conclusions de la presentació de la sol·licitud de decisió pre-judicial. Aquesta premissa solament pot ser hipotètica, perquè aquestes autoritats, en virtut del principi de cooperació lleial, han de tenir en compte el fet que el procediment penal controvertit està suspès per causa de la presentació d’aquesta sol·licitud i els seus efectes posteriors sobre l’execució de les ordres de detenció europees relatives als demandants.”

En aquest context, quan el TGUE diu, d’acord amb les al·legacions dels exiliats, que els tribunals espanyols podrien “no extreure totes les conclusions de la presentació de la sol·licitud de decisió pre-judicial” vol dir que els podrien fer detenir si tornessin a Catalunya. El tribunal deixa clar en tot moment que, de la presentació de les pre-judicials, cal extreure’n, sobretot, dues conclusions: una, que les euroordres resten suspeses perquè, dues, el procediment penal resta suspès. Vet ací la novetat més important d’aquesta nova resolució. Perquè la suspensió del procediment penal vol dir que s’han de suspendre també les ordres estatals de detenció. I no solament les euroordres.

Més encara: el tribunal també deixa clar que Puigdemont, Comín i Ponsatí conserven la immunitat de desplaçament per a exercir la seva condició d’eurodiputats, recollida en el segon paràgraf de l’article 9 del protocol número 7 sobre privilegis i immunitats de la UE. És una part de la immunitat que el suplicatori de Llarena no els va retirar, i que és pensada per a protegir l’activitat parlamentària dels eurodiputats, perquè puguin desplaçar-se sense cap risc al Parlament Europeu. El vice-president del TGUE diu ben clarament que “si fossin empresonats a Espanya se’ls podria causar un mal irreparable” perquè se’ls haura violat aquest dret.

Però el Suprem espanyol respondrà a aquesta exigència de cooperació lleial a la qual fa referència el TGUE perquè compleixi aquestes “conclusions”? Si demà tornessin els exiliats, amb aquesta resolució a la mà, el Suprem no els podria fer empresonar. Vulneraria la resolució del tribunal europeu i aquest principi de cooperació lleial al qual fa referència. Ja haurien pogut tornar amb la resolució del 30 de juliol, però aquesta nova resolució clarifica encara més les línies que no pot depassar la justícia espanyola en la persecució dels exiliats, si més no en aquest moment processal.

Què faria Llarena si tornessin ara els exiliats? Els faria detenir d’acord amb un procediment penal que avui la justícia europea ha deixat clar que resta suspès? Quines conseqüències podria tenir? I què passa amb la resolució del Tribunal Constitucional espanyol que denegava la petició dels exiliats de suspensió de les euroordres i de les ordres de detenció espanyoles d’acord amb les resolucions de la justícia europea? La màxima autoritat judicial espanyola i el tribunal de garanties espanyol són en mala posició. I hi han arribat per l’obsessió de Llarena, empès segurament per gent més poderosa dins de la judicatura espanyola, d’extradir al preu que sigui el president Puigdemont. Perquè aquesta nova resolució del TGUE ha estat conseqüència d’haver-lo fet detenir a Sardenya. La pretensió d’extradició ha acabat deixant Llarena amb les mans encara més lligades pel dret europeu.

I ara, en un afer que té impacte en els drets de tres eurodiputats, el Suprem i el TC se situen fora del dret de la Unió, i en una posició de defensa a ultrança de la prevalença del dret espanyol que com més va més s’assembla a Polònia.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes