Quantes vegades hem sentit: “Ens juguem la vida”, “És a vida o mort”, “Guanyar o morir” o bé “No juguem amb el pa dels nostres fills”. Aquestes sentències apocalíptiques s’escolten en moltes declaracions en l’àmbit competitiu i el regust de boca que em deixa és molt amarg.

Si ens hi fixem, al diccionari anglès no surt la paraula fracàs, i les úniques paraules que se li acosten són errada i equivocació. Com diu la cançó de Fiti y los Fitipaldi “Me equivocaría otra vez”, hauríem d’estimar l’error perquè normalitzar l’errada vol dir que la meva autoconfiança i les ganes de fer coses van molt unides. Per tant, puc millorar i evolucionar mentre gaudeixo d’allò que faig.

Llegiu l’article sencer ací.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb