Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa gesticulen asseguts als seus escons del parlament (fotografia: Albert Salamé).

El ple ha començat amb el resultat sabut. Turull no té el suport per a ser investit a la primera tanda. La CUP no ofereix els quatre vots per fer-ho possible. I demà ha de ser al Suprem amb un risc ben alt de tornar a entrar a la presó. Si el magistrat Llarena vol evitar que sigui el nou president de la Generalitat, té una sortida molt fàcil. I aquesta era la preocupació principal de Turull durant les hores prèvies al ple, quan tothom encara estava pendent de la decisió de la CUP, que no troba que la proposta de full de ruta que fan Junts per Catalunya i ERC sigui suficient. Tanmateix, el ple s’ha fet i ha activat el compte enrere. Ara sí que correrà el temps i, si no es pot fer la segona tanda, d’ací a dos mesos es convocaran eleccions. Tan sols les evitarà un quart candidat –després de Puigdemont, Sànchez i Turull– que passi pel sedàs de l’amenaça político-judicial espanyola.

En tot moment ha costat d’entendre el sentit d’això que passava al parlament. Hi ha sis diputats d’aquest parlament que demà poden entrar a la presó. I mentrestant, sabent que no seria investit president avui, Turull ha hagut de fer un discurs de programa de govern parlant de coses que són pràcticament impossibles dins l’autonomia limitada, amputada i vigilada que pretén l’estat espanyol.

Amb tot, el ple ha començat, com no podia ser altrament, amb el braç alçat del diputat Carrizosa, qüestió d’ordre. Ja no hi ha ple que no comenci amb un intent de Ciutadans d’impedir-ne el desenvolupament normal. Torrent ja ha après la lliçó i no deixa cap opció al filibusterisme espanyolista. De manera que el ple ha pogut començar amb la lectura de la resolució de proposta del candidat a la presidència de la Generalitat per part del secretari primer de la mesa.

‘Poder mirar als ulls de les filles cada nit’
Turull, sense límit de temps, ha començat el discurs: ‘En aquesta hora greu del poble de Catalunya, també m’adreço als que no poden ser aquí avui.’ I ha reconegut: ‘No sóc jo qui hauria de ser aquí avui.’ Turull comença recordant el vet que s’ha atribuït l’estat espanyol contra Puigdemont i Sànchez. ‘Em sento part de la baula que relliga els dies que han passat i els dies que vindran’, ha dit Turull, que ha explicat que li han aconsellat que pensés en ell i mirés de defensar-se de l’amenaça judicial de l’estat. Però que ell hi vol ser a les verdes i a les madures. ‘Sóc un enamorat d’aquesta terra’, ha dit Turull, que no s’ha estat de fer una declaració d’intencions i de valors molt personals. ‘El meu objectiu és poder mirar els ulls de les meves filles i de la meva dona cada vespre abans d’anar a dormir’, ha dit. Poca gent sabia a l’hemicicle que totes dues filles eren a la quarta fila de la tribuna de convidats.

Mentre Turull anava llegint el discurs, els caps dels grups parlamentaris s’ho miraven sense prendre’n gaire nota. Tan sols Xavier Domènech anava fent anotacions a la llibreta. Les intervencions de trenta minuts que els ofereix el reglament ja venien escrites de casa.

 

Un contrast de cares a l’hemicicle
‘Qui no renta plats, no en trenca mai cap’, ha dit Turull, disposat a arromangar-se i a arriscar-se. ‘Assumeixo l’encàrrec amb totes les conseqüències.’ ‘Preservem el tresor més preuat del nostre poble: els valors que ens fan ser qui som, votem què votem.’ I entre aquests valors ha esmentat el valor de la pau, l’esperit de ciutadania, el compromís amb la justícia i la democràcia, la solidaritat… ‘És per aquests valors que som aquí’, ha dit. Turull també ha parlat de la voluntat de pacte i d’entesa, sempre. I ha apel·lat al diàleg que el govern espanyol nega des de fa temps al govern de Catalunya. ‘La seva proposta és passar de l’amenaça a la repressió?’, ha demanat el candidat.

I mentre Turull avançava el discurs, les cares del bloc del 155 dibuixaven un somriure foteta. L’ambient entre els escons del bloc majoritari no era precisament una festa. Cares llargues perfilades per una amenaça greu, a poques hores i a sis-cents quilòmetres, i per un nou exemple de capacitat de complicar-se la vida, quan ja és prou complicada tota sola. Les bromes entre els diputats defensors del cop d’estat de la tardor acompanyaven la veu de fons de Turull. Pocs gests i poques mirades de complicitat entre els diputats defensors de la República.

Complir el mandat, hores d’abans d’anar a veure Llarena
Turull ha fet un fragment de la intervenció en aranès per reconèixer la personalitat, la llengua i la cultura de la Vall d’Aran. I a continuació, ha dit que assumia el compromís amb el mandat democràtic sorgit el 21 de desembre. ‘L’alternativa a la democràcia és la tirania’, ha dit. Sabent què s’hi juga demà al Suprem, Turull no s’ha amagat de dir que pensava complir el mandat expressat pels ciutadans amb el seu vot. I després de dirigir-se als ciutadans espanyols –en castellà– per dir-los que la voluntat de llibertat dels catalans no és cap acte en contra seu, ha mirat de desgranar una mica de programa de govern.

Cohesió social, prosperitat econòmica, benestar, internacionalització i governança compartida (més participació i millora de la qualitat democràtica). Aquests són els eixos que ha apuntat Turull del seu programa. Un programa que ha detallat en una lectura de to monòton i sense concessions.

Recuperar el somriure de la Muriel?
‘Hem vençut a les urnes. I ara hem de correspondre a aquestes urnes i ser-ne dignes. Tenim un futur clar davant nostre. La llibertat no és més que una oportunitat per a ser millors, deia Camus.’ L’únic aplaudiment durant el discurs ha arribat quan Turull ha citat Muriel Casals per defensar el somriure com a millor arma per a encarar els desafiaments. ‘Per nosaltres no quedarà, la voluntat de diàleg. Tindrem la mà oberta’, ha dit Turull al tram final del seu discurs, mentre els diputats de la CUP es regiraven als seus escons. ‘Avui ens podem deslliurar de les grapes del 155 i mirar un futur lliure i net, si la cambra em dóna la confiança i ho fa possible.’

El discurs de Turull ha estat correspost amb un aplaudiment dels diputats d’Esquerra i Junts per Catalunya. Els de la CUP s’han mirat amb cares d’escepticisme. I el ple s’ha suspès mitja hora abans de les intervencions dels grups de l’oposició. Ara podrem veure el grau de cinisme, crueltat i sadisme que ja comencen a ser habituals? Ensenyaran a Turull la porta de la presó que se li pot obrir demà?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb