Fins al 8 de novembre es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l’exposició “El culte a la bellesa“. Partint dels ideals de bellesa humana existents en totes les èpoques i cultures, recorre l’evolució d’aquests ideals durant la història, analitza com s’han construït els cànons estètics i reivindica els cossos i les belleses exclosos de la norma. Es tracta d’una iniciativa de Janice Li a la Wellcome Collection de Londres que ha comptat amb una adaptació per al CCCB de Blanca Arias i Júlia Llull. Per mitjà de 400 peces, el recorregut posa en diàleg obres, objectes i instal·lacions per a abordar com la idea de bellesa és condicionada per la moralitat, l’estatus i el gènere.

L’exposició denuncia que les nocions d’atractiu físic van canviant amb el temps, però que la persecució de la bellesa mai no s’atura: “L’art ha tractat de captar la bellesa, la ciència innova constantment per assolir-la i el mercat genera necessitats constant per mantenir-se jove i perfecte”, han indicat.

Per això, l’exposició ofereix una mirada crítica sobre la construcció dels cànons de bellesa de l’antiguitat fins als nostres dies i analitza quin paper hi ha tingut l’art, la societat, la política, la religió i la medicina. També es fixa en la indústria de la cosmètica, en el disseny i en la comercialització de productes, i posa el focus en la pell, els cabells o la carn en la lluita pel control dels cossos.

L’exposició presenta obres de noms com ara Norma Pérez, Lorenza Böttner, Carlos Motta, Antoni Miralda, Natalia Iguiñiz, William Hogarth, Josep Llimona, Antoni Fabrés, Marià Fortuny, Colita, Sandra Gamarra, Isidre Nonell, Zen Nelson, Josep Masana, María Alcaie, Esther Ferrer, Colectivo Ayllu, Angélica Dass, José Galindo, Laura Aguilar, Marina Vargas, Arvida Byström i Narcissister.

El recorregut permet de submergir-se en els ideals de la bellesa amb especial incidència en el paper que hi juga el context social, polític i religiós, les formes de dissidència, la indústria de l’autoimatge, la comercialització en massa de productes de bellesa, la cura de la pell i el maquillatge, la plasticitat de la pell i el control del cos i les seves formes.

Una de les comissàries de l’exposició, Júlia Llull, ha explicat que l’exposició es qüestiona per què les persones es poden sentir atretes per un tipus de bellesa i proposa una revisió històrico-crítica sobre “com s’ha articulat el cànon i l’ideal de bellesa, com ha estat promogut amb uns interessos i uns contexts polítics i econòmics determinats”. A més, per la comissària és interessant de mostrar que històricament han existit formes que “desbordaven el cànon i que no paraven d’assenyalar que aquest cànon tenia un caràcter construït i no natural”. “L’objectiu de l’exposició és adonar-nos que la bellesa és un concepte creat, habitat i construït socialment i políticament i que, per tant, també el podem revisar, reformular, reconstruir i desfer”, ha comentat Llull.

En aquest sentit, la mostra repassa com la bellesa ha estat “un dispositiu de control i de sotmetiment i disciplina dels cossos com a projecte de l’expansió del perfil nord global, patriarcal, capitalista i burgès”. També s’hi veu com els ideals de bellesa “s’imposen a la diferència”: “Com el nostre ideal de bellesa està molt vinculat a unes formes de blanques, a unes formes corporals estandarditzades i que d’alguna manera s’han volgut imposar i colonitzar.”

Per articular les formes de dissidència es recuperen en el context de Barcelona les lluites feministes i transfeministes que “han qüestionat les violències associades als ideals de bellesa normatius i han treballat per promoure formes de bellesa més amables i que promoguin també uns contorns més propis i lliures”.

“Hi ha una sèrie de pràctiques, sobretot, que afecten els cossos designats com a femenins, però també tots els cossos que no responen al desig de l’home blanc-burgès, que passen per certes violències corporals, però també psicològiques, per poder acostar-se a aquest ideal de bellesa, modificant el nostre cos, portant i sotmetent-nos a tractaments i a pròtesis que ens poden resultar molt incòmodes per, justament, adaptar-nos-hi i obeir aquest ideal que torna a respondre al desig patriarcal”, ha resumit Llull.

Segons la comissària, actualment encara persisteixen aquests cànons. “Avui hi ha una potència, sobretot que ve dels transfeminismes i de les lluites queer, de desbordar aquesta bellesa normativa, però encara els sistemes cerquen estratègies per limitar aquesta potència desbordant”, ha comentat. Així, Llull ha reconegut que el sistema era pervers fent veure que és plural i sempre “limita les possibilitats de viure i sentir”.