02.06.2025 - 12:23
|
Actualització: 02.06.2025 - 19:42
El cap de Climatologia de l’AEMET a València, José Àngel Núñez, ha declarat avui com a testimoni davant la jutgessa que investiga la gota freda del 29 d’octubre. Núñez, que formava part de la reunió del CECOPI, ha declarat que un avís roig era molt excepcional i que era incomprensible que l’única mesura que es demanàs aquell dia fos que la gent tingués prudència a la carretera. També el va sorprendre el missatge de tranquil·litat llançat per Carlos Mazón a mig matí
Fa quaranta-tres anys que José Àngel Núñez treballa a l’AEMET i d’ençà del 2002 és cap de Climatologia. En la declaració davant la jutgessa ha explicat què era una gota freda. Ha dit que els primers signes que es formaria aquesta depressió tan forta els van tenir el 20 d’octubre. El dia 21 es va fer una predicció a tot l’estat espanyol i ja s’hi destacaven precipitacions intenses i abundants.
El 24 d’octubre, el primer avís
Segons que ha declarat, el dia 24 ja es va especificar que les zones més danyades serien el País Valencià i la Regió de Múrcia. El dia 26 ja es va dir que podria haver-hi complicacions i pluja intensa el dimarts dia 29.
José Àngel Núñez ha dit també que ell és era responsable del compte de X de l’AEMET i que el dia 2 d’octubre va enviar una cadena de piulades on va començar a emprar el terme “gota freda” tant en castellà com en català. Les piulades avisaven i etiquetaven la Generalitat i el 112. “Nosaltres no podem gestionar el risc, sinó que ho ha de fer la Generalitat”, ha dit.
Quant a l’avís roig, ha dit que a les 7.36 del dia 29 d’octubre es va activar i que a les 7.39 ja s’havia piulat. Segons Núñez, un avís roig és molt excepcional, i el 2024, aquell del 29 d’octubre va ser el primer de l’any, i en tot el 2023 solament va haver-n’hi un. “Totes les dades indicaven que la situació era molt greu. És incomprensible que l’única mesura d’aquell dia al matí fos dir que els ciutadans tingueren precaució en la carretera.”
José Àngel Núñez ha explicat que el risc s’avaluava segons la superació de certs llindars. En aquest cas, l’avís roig es va activar quan s’esperava que se superassen els 180 litres per metre quadrat en 2 hores o 3. Aquest és el llindar de risc extrem i es va activar en tres quartes parts del País Valencià perquè no es tenia la certesa d’on cauria exactament la pluja.
Una gota freda molt perillosa
Davant la jutgessa, Núñez ha recordat una entrevista que li feren a migdia en À Punt i en què va avisar que era una gota freda molt perillosa, que l’avís era actiu fins a les sis de la vesprada, però que calia estar molt pendents perquè se’n feia una actualització constant. “Hi havia gent treballant les vint-i-quatre hores vigilant-ne l’evolució”, ha dit.
Aquell dia, segons Núñez, el portaveu a l’estat espanyol de l’AEMET va publicar una piulada a X a les 12.27 avisant de la gravetat de la situació i que continuaria així durant les hores següents. Núñez ha considerat que aquell dia es va avisar “massa” i que es van excedir les seues competències que ja corresponien a Emergències de la Generalitat, però que ho van fer perquè la situació era molt greu.
Manca de lideratge al CECOPI
José Àngel Núñez va relatar per WhatsApp als seus companys de l’AEMET el transcurs de la reunió del CECOPI en la qual participava de manera telemàtica. Ell mateix va fer públics els missatges. Entre més coses, explicava, en temps real, que notava una manca de lideratge evident durant la reunió. “Ací continuem esperant. Porte més d’una hora de reflexió. Com veus, els de la Confederació Hidrogràfica hi són, però el 112, no”, deia a les 18.58.