Les eleccions de dijous han tornat a donar la majoria absoluta al bloc independentista al Parlament de Catalunya. La jornada electoral ha obert el compte enrere cap a la fi automàtica del 155 aprovat pel senat a proposta del govern espanyol el 27 d’octubre. Segons el text aprovat, les mesures del cop d’estat seran vigents fins a la presa de possessió del nou govern que resulti de les eleccions. Per tant, per a posar data a la fi del 155 calen dues coses: analitzar el calendari postelectoral i les possibilitats de formar govern tenint en compte la situació extraordinària actual. La primera data que apareix com a possible és el 6 de febrer, quan es podria investir el president Puigdemont.

Vegem el calendari. La sessió de constitució del parlament s’ha de fer dins dels vint primers dies hàbils posteriors a la jornada electoral. Si s’exhaureixen aquests dies, el ple es pot fer el 23 de gener. Aleshores, el reglament del parlament estableix que el ple d’investidura s’ha de fer en els deu dies hàbils posteriors. I això ens porta al 6 de febrer per a un primer debat, que el presidenciable ha de superar amb majoria absoluta. Si no supera la votació, es pot sotmetre a una segona investidura, per la qual tan sols cal tenir el suport d’una majoria simple (és a dir, més vots afirmatius que negatius). Si el candidat no supera tampoc aquesta segona investidura, s’obre un període màxim de dos mesos per a trobar candidats alternatius o majories diferents per al mateix candidat. Si passés això, la data límit abans d’una nova convocatòria electoral seria el 6 d’abril.

L’aritmètica parlamentària, quan no hi ha grans majories d’un sol partit, obliguen a pactar la presidència de la cambra i la mesa. I tot sovint, aquesta negociació està vinculada a la formació posterior d’una majoria de govern. Així fou com, el 2015, es va pactar que la presidència del parlament recaigués en la candidata d’ERC, dins de Junts pel Sí, Carme Forcadell, i que la presidència de la Generalitat fos per al candidat de Convergència, Artur Mas, que després va cedir el lloc a Carles Puigdemont pel vet de la CUP. En aquesta ocasió, caldrà veure si Junts per Catalunya, ERC i la CUP també pacten un repartiment semblant i si Carme Forcadell voldrà repetir en una posició que l’ha portada a ser el blanc de la repressió judicial i els atacs de tota l’oposició.

Per tant, entre els dies festius de Nadal i les primeres setmanes de gener, els tres partits de la majoria han de cercar acords per a poder arribar al ple del 23 de gener (si decideixen d’exhaurir-ne els terminis) sense sorpreses. A més, caldrà haver pensat l’estratègia política i legal dels exiliats perquè puguin participar en la votació constitutiva del parlament. Si bé les actes de diputat les poden recollir per intermediació dels representants legals de les candidatures, no poden pas delegar el vot per a elegir la mesa de la cambra. La solució per als tres presos que ja són diputats electes (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn) és més previsible. Hi ha precedents que fan pensar que el jutge ha de permetre excarcerar-los per anar a la sessió parlamentària i tornar a la presó. Per tant, són tres vots que difícilment perillen. El problema ara mateix és com aconseguir fer valdre els vots dels cinc diputats electes de la majoria independentista que són a l’exili a Brussel·les.

Com que el reglament del parlament no preveu que diputats a l’estranger puguin delegar el vot, encara que hi siguin perquè fugen de la repressió de l’estat espanyol, l’única manera de poder votar és entrar als Països Catalans, al País Basc, a Galícia o a Espanya, amb el risc de ser detinguts. Si entren i no són detinguts (encara que l’ordre de detenció és vigent), podran assistir al ple del parlament. Si són detinguts, passaran a trobar-se en la mateixa situació que els presos actuals i tindran els mateixos drets com a diputats electes. Caldrà afinar l’estratègia per assegurar que la seva absència no fa perdre la majoria que els ciutadans els han donat a les eleccions. El bloc independentista té 70 diputats, per 65 del bloc unionista. El marge tan sols dóna perquè puguin fallar quatre diputats independentistes si volen garantir la majoria a la mesa. Podria tornar un dels membres del govern exiliats o bé podrien pactar amb Catalunya en Comú-Podem una abstenció tècnica o un pacte per a una configuració diferent de la mesa.

Sigui com sigui, si la solució no fos la tornada del govern assumint el risc de detenció, dues setmanes més tard caldria encarar la mateixa decisió una altra vegada. No hi ha cap article del reglament del parlament que digui explícitament que el candidat que es presenta a la investidura hagi de defensar presencialment el seu programa. Per tant, la possibilitat de fer-ho des de Brussel·les és una decisió que recauria en la interpretació que fes la mesa del parlament i la majoria parlamentària del reglament. Amb tot, el president Puigdemont ja ha deixat clar que, si té el suport d’una majoria de diputats per a ser investit, tornarà a Catalunya i serà al parlament. Ací és on caldrà posar a prova la determinació repressiva de l’estat espanyol i el càlcul de les conseqüències en l’opinió pública internacional de detenir un president acabat d’elegir en unes eleccions imposades per l’estat que l’empresona.

A partir d’ara, bona part de les reflexions del bloc independentista estarà destinada a trobar la fórmula per a fer encaixar el trencaclosques en compliment del mandat democràtic del 21-D. La fi del 155 és a una distància màxima de quaranta-cinc dies a partir d’avui. En aquest període pot passar de tot. Des d’una solució política fins a una repressió encara més forta que l’actual, passant per algun intent de mediació internacional. La ciutadania ha votat i ara caldrà veure com es decanten les forces en joc.

Article relacionat: Carles Puigdemont pot ser reelegit president sense trepitjar el parlament?

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb