El 1972, Blai Bonet va donar a conèixer al públic el seu llibre Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria, que havia publicat a l’editorial Turmeda, una empresa llavors jove que dirigia Antoni Serra i que estava directament vinculada amb la llibreria Tous. La presentació es va fer al soterrani. Era el mes de juliol i a Bonet no se li va ocórrer res més que fer una lectura oral completa del text. Començà escoltant una gernació i acabaren quatre gats, segons que explica Gabriel Janer Manila en les seves memòries. Els companys de professió i altres convidats pujaven a la planta superior de la llibreria i la feien petar allà i de tant en tant tornaven a baixar o se n’anaven a prendre una copa al bar Bosch, que era ben a prop. Va ser un acte desmesurat com tota la literatura de Blai Bonet, un dels referents literaris imprescindibles de la llengua catalana.

Aquest llibre –la cinquena novel·la de Bonet, si és que es pot considerar com a tal– havia tingut una difusió limitada i ara mateix era difícil de trobar, fins i tot en mercats de segona mà i a les biblioteques. Per aquest motiu, Adia Edicions l’ha recuperada en la seva col·lecció Pedreny, en què ja hem pogut llegir texts d’Antoni Serra, Antònia Vicens, Llorenç Villalonga i Guillem d’Efak i que recupera autors patrimonials de la màxima importància i que fa temps que no són al nostre abast.

Segons que expliquen els editors a l’epíleg que acompanya el llibre: “La reedició de Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria és un intent d’assumir la intensitat, la complexitat i la radicalitat de la literatura que ens proposava el seu autor i permetre fixar-la també a aquest present perquè, un cop llegida, pugui continuar el seu transversal periple d’influències.”

Epíleg reivindicatiu a sis mans

De fet, un dels principals encerts d’aquesta reedició és, precisament, l’epíleg que signen a sis mans l’editor i poeta Pau Vadell i els escriptors Lucia Pietrelli i Jaume C. Pons Alorda. Tots tres varen néixer el 1984 i, malgrat la seva joventut, fa una quinzena d’anys que es dediquen a remenar consciències literàries, de vegades sols, de vegades a duo i de vegades a trio. Aquest estudi que ofereixen sobre el llibre és molt interessant per totes les possibilitats i capes de lectura que obren respecte al text blaibonetià i la seva nova consideració i vàlua.

Tots tres asseguren: “És una novel·la de crisi social, de canvi, de xoc cultural. Blai Bonet hi retrata la vida urbana, quotidiana, ‘mesclada’ i dura d’un barri barceloní, a més de la descoberta grenyal, la joventut i el calfred de la maduresa. També és un retrat de la Barcelona esgotada, corrupta i sucada per més de trenta anys de dictadura. Un moment convuls que comença a ensumar canvi. I és a través del canvi que s’escriu i que es llegeix.”

Vadell, Pietrelli i Pons Alorda expliquen de Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria: “Es pot llegir des de la religió i des de la vida, és una obra misteriosa, però també acumuladora de perplexitats, perplexitats que, així ho sospitem, han impedit, almenys fins ara, que hagi estat rebuda i llegida com mereix. Ara bé, s’ha de reconèixer que a les novel·les de Blai Bonet hi ha, en efecte, assassinats i assassins, però el crim no és l’acte que determina les trames, tampoc el vehicle de l’acció, ni molt menys el motor narratològic, sinó que el crim esdevé la conseqüència lògica de passions desenfrenades, gairebé primitives, en un viatge que arreplega i acumula, gairebé frenèticament, un seguit de desconcerts que són molt del nostre gust, desconcerts que volem que molta més gent comparteixi.”

Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997) és conegut sobretot com el poeta que trenca amb la tradició de l’Escola Mallorquina i obre la poesia moderna a Mallorca, però també va ser un narrador i dietarista molt important. El mar, de 1958, és potser la seva novel·la més coneguda, gràcies també a l’adaptació fílmica, però encara va publicar Haceldama (1959), Judes i la primavera (1963); Mister Evasió (1969), obra que va ser escollida per Edicions 62 per formar part de la mítica col·lecció “Les millors obres de la literatura catalana”; i la que acaba de recuperar Adia Edicions.

Són diversos els crítics i estudiosos que han considerat que aquesta obra era menor en el conjunt de la producció narrativa de Bonet. Els tres autors de l’epíleg intenten de demostrar que això no és ben bé així, sinó que calia deixar passar el temps necessari per apreciar millor la novel·la. A la vegada, afirmen: “A més a més el que és menor en Blai Bonet és major en qualsevol altre escriptor. Tenia un talent i una ambició tan alts, desaforats, que arribava a assolir somnis aparentment impossibles per a la resta. És el que passa amb un desig desorbitat: ajuda a assolir metes aparentment impossibles. D’aquest impuls seu han sorgit algunes de les millors obres de la literatura catalana del segle XX, recordem-ho.”

La novel·lística de Bonet

També són importants les consideracions que fan sobre el Blai Bonet novel·lista: “Les novel·les són sobretot d’un llenguatge potentíssim que desafia les regles establertes pel gènere, però també per la gramàtica i pels diccionaris. Si hi hagués qualque cosa que s’hauria de fer obligatòriament en una novel·la perquè fos anomenada com a tal, segur que Blai Bonet faria tot just el contrari per demostrar que les imposicions mai no són bones i que la llibertat, per molt difícil que sigui, ha de ser la màxima aspiració d’un creador. Per això, els temps narratius de les seves novel·les són volàtils, hi ha trencaments de manera constant en diferents escenes, diferents veus, diferents tècniques textuals, i fins i tot el mateix llenguatge és desafiant, amb la destrucció de la sintaxi, la mescla de registres i accents, la introducció de paratextos que ofereixen noves lectures complementàries. A més a més, sempre contenen una violència, a vegades subtil, a vegades directíssima, que no deixa de ser un crit imparable que neix del difícil moment personal i històric que va haver de viure l’autor en primera persona: des de la seva condició humil fins als desastres de la Guerra Civil i la posterior dictadura, passant per la fràgil condició de salut tocada per la tuberculosi. Les novel·les de Blai Bonet no són, de cap manera, autoficció, però sí que neixen d’unes pulsions internes que menaven l’escriptor a treure-les a través d’obres radicals, complexes i fortes.”

Adia continua d’aquesta manera la recuperació d’autors patrimonials tant en narrativa com en poesia. És previst que aviat publiquin la poesia completa de Miquel Àngel Riera, que s’afegeix a altres troballes, com l’edició de texts inèdits d’Antoni Vidal Ferrando, Miquel Cardell, Hilari de Cara i Miquel Bauçà, els quals complementen el descobriment de tot de noves veus poètiques.

Sigui com sigui, la recuperació d’aquest text de Blai Bonet serveix per a posar-lo novament al mapa editorial, després dels cinc volums de diaris recuperats per l’editorial el Gall, editats en dos sols volums precisament per Pau Vadell, i de la versió íntegra d’El mar publicada per Club Editor.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.