Joseba Egibar porta aquests dies un llaç groc a la solapa en solidaritat amb els presos polítics catalans. Aquest dirigent històric del PNB coneix bé la política catalana i ha alçat la veu per dir prou. És l’actual portaveu del partit al parlament basc i membre de l’Euskadi Buru Batzar, el seu consell nacional, que observa amb preocupació què passa a Catalunya, perquè saben que el País Basc hi va darrera. El PNB té la clau del pressupost de Mariano Rajoy, i la pressió perquè els recolzi és molt alta. Egibar explica en aquesta entrevista amb VilaWeb quines condicions li posen, que van més enllà d’una simple votació, que veu difícil si Rajoy no atura la repressió:

Quina anàlisi fa el PNB de la situació que viu Catalunya?
—Veiem l’execució d’un full de ruta d’un estat autoritari i venjatiu que no ha respectat el resultat de les eleccions catalanes després d’haver expropiat il·legítimament l’autogovern amb l’article 155. Les va convocar el mateix Rajoy i Puigdemont ja es demanava durant la campanya si en respectaria el resultat. És evident que no només no ha estat el cas, sinó que han dissenyat una estratègia per liquidar els representants legítims del poble català. Empresonen tot una generació de dirigents independentistes. L’objectiu és aquest, i ja va el explicar la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaria quan va dir que volien decapitar l’independentisme.

El PNB té a les seves mans que el pressupost estatal de Mariano Rajoy tiri endavant o no.
—El senyor Rajoy és el responsable de l’estratègia de liquidació de l’independentisme. És obscè que vulgui parlar de pressupostos. Que els aprovi amb els partits del 155, amb Ciutadans i el PSOE. Si prossegueixen amb aquesta estratègia d’empresonar tothom i de condemnar els independentistes, el govern espanyol ja pot anar preparant la carpeta dels indults abans de parlar amb el PNB. Hi ha qüestions prepolítiques.

És probable que el PNB rebutgi el pressupost de Rajoy?
—És que no es donaran les condicions per parlar-ne. Qui en té la necessitat, que és el govern espanyol, sap quina és la nostra posició. Si hi ha una estratègia d’estat del PP, amb el PSOE i Ciutadans, nosaltres no hi serem. Posen per sobre la raó d’estat i s’han inventat un delicte de rebel·lió que no es pot justificar de cap de les maneres, perquè no poden demostrar-ne la relació amb la violència. Si estan disposats a sacrificar el principi de la separació de poders i el mateix sistema democràtic a l’altar de la raó d’estat, que no vinguin a demanar res al PNB. Nosaltres sempre estarem amb Catalunya.

Alguns analistes posen en dubte la posició del PNB i creuen que acabarà dient que sí als pressupostos de Rajoy.
—Hi ha molts periodistes amanuenses als quals es diu què han d’escriure per intentar establir una tesi, que és que si els vam recolzar el 2017, hem de fer això mateix el 2018. No, no, no…. els acords del 2017 són els del 2017, i si vam arribar a un acord sobre la quota i per al concert, va ser per la necessitat que tenia el PP. Si haguessin tingut la possibilitat de fer una altra majoria ho haurien fet, perquè durant deu anys van mantenir-nos la quota bloquejada. L’estat espanyol negocia quan en té necessitat; quan no en té, no negocia, t’aixafa si pot. Nosaltres vam pactar el 2017, però ara, amb vista al 2018 els diem que el tema de Catalunya no és només el 155, és tot allò que arrossega, tot allò que ha destrossat. Qui reconstrueix democràticament tot allò que ha destrossat l’estat espanyol a Catalunya?

Per pressionar, el govern espanyol amenaça de portar ara el pressupost basc al Tribunal Constitucional.
—Han anunciat que en recorreran el capítol 1, el de l’increment de funcionaris, perquè consideren que no és constitucional. És la seva manera d’intentar-nos controlar, de fer-nos passar pel sedàs del centralisme. Però això no afectarà a la nostra posició sobre el pressupost de l’estat.

El PNB pot tornar a intentar fer de mediador, com ha va fer el lehendakari Urkullu abans de l’aplicació de l’article 155?
—En aquest moment, els poders de l’estat espanyol, més enllà del govern, han pres una opció i han decidit que això de l’autogovern s’ha d’acabar. El 155 vol dir que els límits de l’autonomia són aquí i que ningú no intenti sobrepassar aquesta línia. I si es passa, s’activa el 155 i s’ha acabat. En segon lloc, l’estratègia penal va dirigida no només a reprimir els líders independentistes, sinó també a treure les ganes de qualsevol que vulgui tornar-ho a intentar. En això, hi estan d’acord el govern, els tribunals i els cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol, sobretot la Guàrdia Civil, que s’ha convertit en el pilar de la defensa de la raó d’estat. És la Guàrdia Civil qui ha agafat l’informe ‘Enfocats’ i l’ha traduït perquè el jutge instructor pugui justificar el delicte de rebel·lió. Veurem com acaben les mobilitzacions al carrer, però si hi hagués més incidents, serviria per justificar una tesi que ja és establerta, que és que la violència ja ha existit. Catalunya ha de resistir amb  intel·ligència i perseverança, però això exigeix sacrifici personal, familiar i de país. Però aquest és l’estat que tenim davant i és el mateix estat per als bascos i els catalans.

La involució actual també pot afectar el País Basc?
—L’autogovern basc sempre és sota sospita. El govern espanyol sempre et passa el sedàs centralista i t’aplica els recursos corresponents. Nosaltres impulsem ara el projecte d’un nou estatus per al País Basc que vagi més enllà de l’estatut d’autonomia, però també ens vigilen. Ens diuen: ‘No traspasseu cap de les línies vermelles, perquè ja heu vist què ha passat a Catalunya’. Això ho va verbalitzar Alfonso Alonso en una sessió al parlament de Vitòria en una sessió de control en la qual va arribar a citar a Jordi Turull per amenaçar el lehendakari. És una amenaça latent fins que es fa present.

José Maria Aznar va dir una vegada, referint-se al País Basc, que sense violència es podia parlar de tot.
—De tot allò que ells vulguin. Era mentida. S’ha demostrat que per vies democràtiques, pacífiques, amb majories parlamentàries, no tots els projectes polítics es poden fer realitat. Quan tens un estat davant que no entén cap més realitat que la seva, apliquen el principi de la imposició.

La solució pot venir de la UE o d’organismes internacionals com l’ONU?
—Europa ja pot espavilar perquè, si en paràmetres democràtics passa això que passa ara, s’ho ha de fer mirar. És el moment de recordar a Alemanya, que ara és la responsable de la retenció de Puigdemont, que Helmut Kohl va fer servir el dret de l’autodeterminació per reunificar les dues alemanyes. Posteriorment, va avalar la independència d’Eslovènia malgrat la pressió de Sèrbia. Kohl va explicar que no podia fer una altra cosa que recolzar-la perquè els alemanys s’havien unificat gràcies a aquest dret. Alemanya també s’ho ha de fer mirar. No es pot construir Europa des de la negació de les realitats nacionals. Algunes d’aquestes nacions són anteriors als estats. Si no se’ls deixa existir, l’Europa que construiran no serà democràtica. Perquè sigui democràtica, cada realitat nacional necessita de trobar el seu encaix des de la lliure adhesió, no des de la imposició.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb