Edicions de 1984 o quan la petjada d’Orwell celebra trenta-cinc anys

  • El segell obrirà una nova col·lecció de narrativa en tapa dura per recuperar títols destacats del seu catàleg · L'editor, Josep Cots, parla de les dificultats i els objectius de l'edició en català

VilaWeb
L'editor Josep Cots.
Montserrat Serra
06.11.2018 - 21:50

El 23 d’octubre de 1983 naixia Edicions de 1984. L’editor, Josep Cots, sentia (i sent) una gran afinitat ideològica per George Orwell, i d’aquí va sorgir el nom del segell. Han passat trenta-cinc anys i avui l’editorial compta amb 450 títols vius. Edicions de 1984 combina com poques editorials la literatura catalana de ficció amb la literatura traduïda, l’assaig i la poesia. Una editorial generalista de qualitat, que cada any publica de vint a vint-i-cinc títols i ven uns 30.000 exemplars (un 20% de fons i un 80% de novetat), i que ha aconseguit d’aixecar best-sellers d’autors catalans, com ara Olor de Colònia, de Sílvia Alcàntara, que ha venut fins ara 61.000 exemplars.

L’editor, Josep Cots, amb un estat d’ànim elevat i un gran sentit de l’humor, diu als periodistes: ‘Celebrem els trenta-cinc, perquè als quaranta no sé pas com hi arribarem, entre Casados, Trumps i el meu colesterol. Per nosaltres, l’objectiu és persistir. I la que persistirà és l’editora Laura Baena [avui la seva mà dreta], que serà la que continuarà el segell, quan jo em retiri.’

Cots pot tenir el colesterol alt, però també té ben alta l’ambició literària i la voluntat. A més, és un personatge combatiu, compromès. Va començar en el món editorial amb grans objectius culturals: ‘Teníem la voluntat de fer obres globals: ens feia el disseny Enric Satué i per a cada coberta encarregàvem una imatge a un pintor del país. És clar, això ho vam poder suportar els primers tres o quatre anys, però després vam veure que el cost del llibre era massa elevat pel nombre de lectors dels nostres llibres.’

Perquè, segons Cots, el nombre limitat de lectors que tenim en català és un problema molt gros: ‘Ampliar la base (i no parlem de política) de lectors en català costa.’ És el gran envit de l’edició en català. Però per a l’editor, i editorial endins, la cosa més difícil és combinar adequadament l’aspecte comercial amb la qualitat editorial.’

Després d’un parèntesi als anys noranta, en què Edicions de 1984 gairebé no va publicar cap títol, a la primeria del 2000 Cots va tornar al capdavant del projecte i a dedicació completa. I amb l’arribada de la crisi Edicions de 1984 no es va aprimar, ans al contrari, va doblar el nombre de títols publicats: de deu a una vintena. L’èxit de Sílvia Alcàntara li havia donat tremp econòmic i el va aprofitar per a fer més llibres. I li va sortir bé. Els tiratges no els va pas reduir, perquè segons ell Edicions de 1984 més aviat sempre ha tirat curt, entre 1.500 i 2.000 exemplars per títol. ‘Sabem d’on pateix la criatura’, assegura.

Els editors Josep Cots i Laura Baena.

Més títols importants del catàleg de 1984, en aquests trenta-cinc anys? Cots esmenta Elizabeth Strout, Hans Fallada, Claudio Magris amb El Danubi, i Els estranys de Raül Garrigasait, que ja ha arribat a la xifra de 8.000 exemplars venuts.

Precisament, Garrigasait està vinculat a una de les novetats d’Edicions de 1984 que apareixen amb la intenció de celebrar l’aniversari: és l’editor de Les oracions de Santiago Rusiñol, el primer llibre de poesia en prosa que es va publicar a la península, a final del XIX, i que fou concebut com una obra total, perquè contenia dibuixos de Miquel Utrillo i composicions musicals d’Enric Morera. Aquesta nova edició conté totes aquestes aportacions. Segons que explica Garrigasait, ‘Oracions conté una sèrie de pregàries dedicades a la bellesa del món. El llibre és un bon exemple de la qualitat editorial de l’època, de la idea d’art total i de la voluntat de crear una atmosfera de quietud, contemplativa. S’hi mostra el Rusiñol més exquisit, el més simbolista, el que venia marcat pel món modern de Montmartre.’

Una altra novetat que fa pública Cots, coincidint amb els trenta-cinc anys, és l’aparició d’una col·lecció de narrativa, ‘Rebrot’. Contindrà obres de la literatura universal de tots els temps ja publicades al catàleg de 1984, que han tingut molt bona acceptació entre els lectors i que són títols exhaurits o a punt d’exhaurir-se, difícils de trobar. Llibres que s’editaran en tapa dura (però al mateix preu que la rústica). La col·lecció arrencarà amb la novel·la d’Irvin D. Yalom El problema de Spinoza, amb una traducció de Carles Miró. Del mateix autor, Edicions de 1984 també ha publicat El dia que Nietzsche va plorar (1992), En el cor de la nit (2008) i Criatures d’un dia. Cots anuncia la publicació d’una autobiografia de Yalom, ben aviat.

Durant aquests anys, l’editor Josep Cots ha bregat fort en favor de l’edició de traduccions en llengua catalana. Quan li demanem sobre la situació actual, ressegueix aquests darrers anys: ‘La competència de l’edició en català és l’edició en castellà. I en l’àmbit de les traduccions, no s’hi pot competir. El cost de les traduccions en català és molt més alt que en castellà. Per això fa anys que batallem perquè l’administració doni suport a la traducció. Fins al conseller Tresserras, el suport públic no va arribar a superar els 90.000 euros. Però hi va haver un fet que va establir un precedent interessant: Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, va donar suport a la traducció d’assaig, espai on gairebé no s’editava en català fins llavors.’

I continua: ‘L’edició en català també va anar canviant de paràmetre i amb el naixement de les editorials petites i mitjanes es va lluitar per les traduccions. Curiosament, en l’època de Santi Vila al capdavant del Departament de Cultura (Vila és un home controvertit), es va aprovar una ajuda única, no sotmesa a condicionants que alentien l’edició. I això es manté. Avui, el departament dóna suport a onze traduccions cada any per editorial, amb un pressupost de 300.000 euros anuals. També en el període de Santi Vila es va doblar el pressupost del Servei d’Adquisició Bibliotecària, amb el qual les biblioteques compren llibres a les editorials.’ Segons Cots, el suport públic actual amb aquestes condicions és més raonable, però cal continuar lluitant.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any