Dubtes sobre l’ús del guionet

Fa gairebé una trentena d’anys que l’Institut d’Estudis Catalans va suprimir el guionet de molts mots que segons Pompeu Fabra n’havien de dur. De sobte, un ex-president esdevenia un expresident, l’ex-xa de Pèrsia era l’exxà i un ex-portador es convertia en exportador. Però, deixant de banda aquesta mesura dràstica –que a VilaWeb, per motius de claredat, no seguim–, hi ha uns casos en què la normativa diu que sí que hi hem de posar guionet. Vegem els cinc principals:

–Els numerals composts, entre la desena i la unitat (trenta-cinc, vint-i-dos) o bé entre la unitat i la centena (cinc-cents). Si recordeu la paraula DUC (Desena-Unitat-Centena) no fallareu.

–En els composts en què el primer membre acaba en vocal i el segon comença per R, S o bé X. Per tant, escrivim caragirat, però cara-rodó; escrivim parallamps, però para-xocs.

–Quan el primer element és un punt cardinal: nord-africà, sud-est.

–Els composts reduplicatius: tic-tac, bub-bub.

–Quan el guionet ajuda a entendre el mot o a evitar que es desfiguri: Bell-lloc, blanc-i-blau.