13.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 14.08.2023 - 12:27
Fa poc vam parlar de dotze locucions de manera que començaven per la preposició a. Avui en veurem dotze més, però començades per la preposició de. Són dotze idees per a transmetre als nostres joves i evitar que la llengua s’empobreixi.
D’amagat
Si hom fa una cosa d’amagat és, ras i curt, que la fa ‘amagant-se, ocultament’: Es veu que se’n va anar d’amagat.
De bat a bat
La locució de bat a bat es fa servir amb el verb obrir i vol dir ‘del tot’: Obriu les finestres de bat a bat.
De bell nou
Quan diem que algú fa una cosa de bell nou (o de cap i de nou), volem dir que la repeteix, que la fa ‘per segona vegada’: Caldrà començar de bell nou.
De cap a cap
Anar de cap a cap d’un indret vol dir anar ‘d’una punta a una altra’. Han recorregut l’illa de cap a cap.
De debò
Quan una cosa passa de debò és que passa ‘autènticament, veritablement’: De debò que hi ha hagut trets?
De fit a fit
La locució de fit a fit es fa servir amb el verb mirar i vol dir ‘fixament’: Quan em mirava de fit a fit em feia por i tot.
De franc
Diem que una cosa l’hem obtinguda de franc quan no ens ha costat res, quan l’hem aconseguida ‘gratuïtament’: M’han donat la beguda de franc.
De gom a gom
Quan un lloc és ple de gom a gom vol dir ‘que no hi cap res més’: L’estadi és ple de gom a gom.
De per riure
Si fem o diem una cosa de per riure és ‘per ganes de fer broma’: No t’enutgis, home, que ho ha dit de per riure.
D’esma
Quan, per exemple, caminem d’esma és que ens movem ‘instintivament, maquinalment’: Hi vaig anar d’esma, sense mirar per on passava.
De sotamà
Fer alguna cosa de sotamà és fer-la ‘sense que ho sàpiga l’interessat’: Em va passar uns diners de sotamà.
De valent
Diem –per exemple– que treballem de valent quan ens hi dediquem fermament, intensament: Va haver d’estudiar de valent.
