dones afganistan

D’ençà que el juliol comencés la retirada de les forces dels Estats Units i de l’OTAN de l’Afganistan, els talibans han aconseguit de seguida el control del país, i ara són a Kàbul després d’haver-se imposat a les capitals de província. Tot i que els talibans i el govern afganès tenen negociacions en marxa, les perspectives d’un resultat pacífic s’esvaeixen ràpidament.

Embravits pel seu èxit imparable, per la manca de resistència de les forces afganeses i per la mínima pressió internacional, els talibans han intensificat la violència. El seu poder creixent és aterridor per a les dones afganeses.

A principi de juliol, després de prendre el control de les províncies de Badakhxan i Takhar, van ordenar els líders religiosos locals que els proporcionessin una llista de les nenes més grans de quinze anys i de les vídues de menys de quaranta-cinc per a casar-les amb combatents talibans. Encara no se sap si han començat a complir les ordres.

Si aquests matrimonis forçats s’acaben duent a terme, les dones i les nenes seran portades al Waziristan, al Paquistan, per a ser reeducades i convertides a “l’autèntic Islam”.

Aquesta mesura ha generat un profund temor entre les dones que viuen en aquestes zones i les seves famílies i les ha obligades a fugir i així engrossir les munions de desplaçats interns, que fan créixer el desastre humanitari que hi ha a l’Afganistan. Aquests últims tres mesos, 900.000 persones han estat desplaçades.

Reminiscències de la brutalitat del règim talibà

Aquesta directiva dels talibans és un advertiment ben cru d’allò que s’esdevindrà a partir d’ara, i un recordatori del règim brutal que van imposar entre el 1996 i el 2001, durant el qual les dones van ser sotmeses a violacions reiterades dels drets humans. Es va negar a les dones el dret de tenir feina i d’estudiar, van ser obligades a portar burca i els van prohibir de sortir de casa sense un tutor masculí.

Malgrat que afirmen que han canviat la seva posició respecte dels drets de les dones, les accions dels talibans i els seus últims esforços per a sotmetre milers de dones a l’esclavitud sexual demostren el fet contrari.

A més, els talibans han fet pública la seva intenció d’impedir l’educació de les nenes a partir de dotze anys, de prohibir que les dones puguin treballar i de reinstaurar la llei que exigeix que les dones estiguin acompanyades per un tutor masculí.

Els avanços reeixits per les dones afganeses aquests últims vint anys, sobretot en matèria d’educació, ocupació i participació política, estan amenaçats.

Oferir dones és una estratègia per a atreure els joves afganesos perquè s’uneixin als talibans. Es tracta d’esclavitud sexual, no pas de matrimoni. I obligar les dones a l’esclavitud sexual sota l’aparença de matrimoni és tant un crim de guerra com un crim contra la humanitat. L’article 27 de la Convenció de Ginebra estableix que “les dones han de ser especialment protegides de tot atemptat contra el seu honor, en particular contra la violació, la prostitució forçada o qualsevol altra forma d’atemptat contra el pudor”.

L’any 2008, el Consell de Seguretat de l’ONU va adoptar la Resolució 1820, que declara que “la violació i més formes de violència sexual poden constituir crims de guerra, crims contra la humanitat”. Reconeix la violència sexual com una tàctica de guerra destinada a humiliar, dominar i infondre por als membres civils de la comunitat.

Com contraatacar

L’ONU ha d’actuar ara mateix amb decisió per evitar que es cometin més atrocitats contra les dones a l’Afganistan.

Proposo quatre mesures polítiques perquè la comunitat internacional aconsegueixi una pau sostenible al país. Es guien per la Resolució 1820, que subratlla la importància d’incloure les dones com a participants en igualtat de condicions en el procés de pau i condemna totes les formes de violència de gènere contra els civils als conflictes armats:

  1. Demanar un alto-el-foc immediat per a garantir que el procés de pau pugui avançar de bona fe.
  2. Garantir que es respectin els drets de les dones, consagrats a la constitució de l’Afganistan, la legislació nacional i el dret internacional.
  3. Insistir que les negociacions de pau continuïn amb una participació significativa de les dones afganeses. Ara com ara tan sols hi ha quatre dones negociadores de pau a l’equip del govern afganès i cap al dels talibans.
  4. L’aixecament de les sancions contra els talibans ha d’estar condicionat al seu compromís de defensar els drets de les dones. La UE i els EUA, que actualment són els contribuents principals de l’Afganistan, han de condicionar l’ajuda als drets de les dones i al seu accés a l’educació i a l’ocupació.

Les dones de l’Afganistan i de tota la regió agrairien els esforços de l’ONU i de la comunitat internacional per a garantir que les supervivents de la violència sexual tinguin la mateixa protecció davant la llei i el mateix accés a la justícia.

No hi ha d’haver impunitat per als actes de violència sexual com a part d’un enfocament integral per a buscar la pau sostenible, la justícia i la reconciliació nacional a l’Afganistan.

 

Vrinda Narain és professora associada a la Facultat de Dret del Centre pels Drets Humans i el Pluralisme Legal a l’Escola de Política Pública Max Bell de la Universitat McGill. Aquest article fou publicat originalment a The Conversation

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.