Dolors Feliu: ‘La darrera suspensió del TC té poca importància jurídica’

  • Entrevista a Dolors Feliu, directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat de Catalunya

VilaWeb
Meritxell Verdaguer
03.08.2016 - 02:00
Actualització: 03.08.2016 - 17:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dolors Feliu és directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat de Catalunya. Va ser advocada de la Generalitat durant el procés de l’estatut al Tribunal Constitucional (TC) i va formar part de l’equip jurídic del govern que ha gestionat les resolucions contra el 9-N. Parlem amb ella sobre la darrera sentència del TC contra les conclusions del procés constituent aprovades al parlament.

—El TC ha suspès la resolució sobre les conclusions de la comissió del procés constituent, però haurem d’esperar fins al setembre per a saber si sancionaran els membres de la mesa del parlament. Fins on creus que poden arribar aquestes sancions?
—L’article 92.4 de la llei orgànica del TC diu que, si hi ha autoritats que no acaten les ordres d’aquest tribunal, se’ls pot imposar una sèrie de mesures. D’aquesta manera el TC té la capacitat de reaccionar per l’incompliment dels seus mandats. Tanmateix, abans de res el TC ha de comprovar l’incompliment. En aquest moment el TC ha donat un termini de vint dies a la mesa del parlament perquè digui si realment s’ha complert la interlocutòria que va presentar el 17 de juliol. En aquest punt ens podríem preguntar quines mesures prendrà contra la mesa, però són difícils d’adoptar. Hi ha previstes mesures coercitives per a obligar ‘a fer alguna cosa’, però en aquest cas és diferent perquè es tracta d’obligar a ‘no fer cap cosa’.

—És realista pensar que el TC utilitzarà la via penal tal com demana l’executiu espanyol?
—Bé, és una de les mesures que s’inclou a l’article 92.4 de la llei orgànica del TC. Pot ser que el TC revisi tota la informació que li arribi i dedueixi o pensi que hi pot haver una qüestió penal. Després pot passar aquesta informació al jutjat competent o al ministeri fiscal. Aquest seria el punt més agressiu on podria arribar el TC.

—Quina estratègia hauria de seguir la mesa?
—El TC ha demanat un informe sobre l’estat del compliment de la interlocutòria d’execució. Al ple del parlament la mesa va seguir molt estrictament el reglament. La mesa controla les formes, i ho ha fet, i els partits controlen els continguts. A més, la presidenta va advertir durant el ple unes quantes vegades que hi havia aquesta interlocutòria d’execució de sentència i fins i tot es va llegir. L’únic que s’ha fet ha estat seguir el procediment habitual respecte d’una proposta vinculada a dos grups parlamentaris, Junts pel Sí i la CUP. Per tant, la mesa va actuar d’acord amb el reglament del parlament. En el fons són els diputats els qui van votar les conclusions.

—Amb això vol dir que es tracta d’un conflicte d’idees i prou?
—La presidenta i els membres de la mesa únicament han deixat fer el debat. El TC els apunta a ells perquè els diputats tenen inviolabilitat parlamentària i, per tant, en l’exercici de les seves funcions, no poden haver violat res per exercir el seu càrrec representatiu dins de la cambra. Amb això vull dir: els arguments que s’exposen per actuar contra la mesa del parlament són agafats amb pinces. Ara, ja sabem que en aquests casos compta molt la voluntat del tribunal. Però hi insisteixo, jurídicament és molt agafat amb pinces, per a prendre mesures.

—A les eleccions del 27 de setembre els partits independentistes van obtenir majoria al parlament. Aquest mandat pot arribar a tenir alguna mena de valor jurídic?
—Jo estic convençuda que sí. El Tribunal Europeu dels Drets Humans, el Tribunal Constitucional espanyol i fins i tot l’executiu espanyol són conscients que no poden il·legalitzar partits que defensin la independència als programes. Dit això, en la mesura que els partits independentistes poden concórrer a les eleccions també han de poder defensar les mateixes idees dins la cambra. Si no és així, ataquem el nucli de la democràcia. Aquí hi ha la clau de la resposta: és perfectament legal de parlar d’independència en una cambra on partits independentistes s’han presentat i a més són majoria.

—Les accions del TC contra la mesa del parlament poden arribar a tenir recorregut internacional?
—Podria passar, però s’hauria de pensar bé com fer-ho. Al Tribunal Europeu dels Derts Humans hi poden anar particulars i prou. S’hauria de pensar com vehicular-ho. Com a institució no s’hi pot anar. El País Basc ja ho va intentar quan els van denegar la possibilitat de fer un referèndum. No ho veig clar, però es podria intentar.


—Així, es disputa tot al parlament.
—Una de les coses més importants per al procés d’independència, i que aquesta lluita amb el TC posa en evidència, és que realment el parlament és la nostra joia. El parlament és la nostra possibilitat de tirar endavant de manera democràtica. Tenir un parlament, que a vegades ho donem per fet, amb representació directa escollida per tota la ciutadania ens connecta amb la democràcia. Realment és on podem construir. El parlament és la clau del procés.

—Però vaja, el TC espanyol posa límits a aquest debat.
—Les resolucions del tribunal com la de suspensió de les conclusions de la comissió del procés constituent tenen importància mediàtica, però no tenen gaire importància jurídica. Per més que ho vulguin anul·lar jurídicament, la intenció de la majoria parlamentària hi continua essent. És el sentit del parlament.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes