Un documentari il·lustra la recerca i l’excavació de la fossa de la guerra del 1936-1939 més gran trobada a Catalunya

  • 'La llibreta del doctor Gras' narra el procés que va permetre de recuperar cent setanta-set cossos al Mas de Santa Magdalena

VilaWeb
Redacció
13.09.2022 - 16:04

Un nom inscrit en una llibreta d’un cirurgià que va treballar en un hospital de campanya de la batalla de l’Ebre és l’origen del procés que va acabar conduint a l’excavació de la fossa comuna més gran trobada fins ara a Catalunya. Del bancal del costat del Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, es van recuperar les restes de fins a cent setanta-set combatents. Un d’ells, el de Josep Aubeso, un combatent que hi va morir després de resultar ferit per metralla a la cama l’agost de 1938. La història de la recerca començada pel seu net és el fil argumental per mostrar el procés complet que proposa el documentari ‘La llibreta del doctor Gras’, dels periodistes ebrencs Júlia Albacar i Andreu Prunera –amb la direcció tècnica de David Barreda-.

Aubeso va arribar del front de Vilalba dels Arcs a l’hospital de Santa Magadalena el 20 d’agost i el doctor Josep Gras va anotar la seva mort un dia més tard, el 21 d’agost. Eren molts els que arribaven directament morts o mal ferits als punts d’atenció mèdica habilitats en masos i edificacions properes al front de l’Ebre, segons recorden els autors del documentari. Això, a diferència d’altres casos a Catalunya, va causar una acumulació important de cadàvers que calia enterrar.

La recerca del nét de l’ex-combatent, que només disposava com a pista del nom del seu avi a la llibreta del cirurgià, va impulsar la Generalitat a excavar l’entorn del mas per localitzar la possible fossa a partir de desembre de 2020. Inicialment, just davant. Fins que un veí que havia viscut de petit al lloc els va advertir que, en realitat, els enterraments s’haurien fet just al bancal del darrere.

Després de vuit mesos de treballs d’arqueòlegs, antropòlegs i tècnics es van poder recuperar cent setanta-set cossos. Les anàlisis d’ADN van permetre de comprovar que, entre ells, hi havia el d’Aubeso. Les seves restes van ser lliurades a la família, que les va enterrar al cementiri barceloní de Montjuic.

A partir de la història d’Aubeso i el seu net, ‘La llibreta del doctor Gras’ narra tot aquest procés i vol mostrar el quadre complet de tot allò que suposa la localització i excavació d’una fossa. Un “treball circular”, en paraules de la periodista i codirectora del documental, Júlia Albacar, que prova d’explicar el procés des del dol no tancat, les investigacions preliminars, el registre de persones desaparegudes, els treballs sobre el terreny, la importància de les mostres genètiques que facilitin les coincidències i com, finalment, les restes tornen als familiars que les enterren al cementiri.

“El treball exemplifica les tasques que es duen a terme per obrir una fossa i la identificació que va la Generalitat. Pot ser paradigmàtic per explicar quan s’obre una altra fossa en un altre lloc”, subratlla el també periodista i codirector del documental, Andreu Prunera.

Admeten els periodistes que existia una certa temor prèvia davant la recança que encara suposa abordar la qüestió de les persones desaparegudes i represaliades arran del conflicte. A l’hora de la veritat, però, valoren la gran predisposició, en aquest cas, de totes les parts implicades, des de familiars a investigadors. “Hi ha gent que pensa que pot ser se’n parla massa de la memòria històrica. És important seguir-ne parlant i que marqui l’agenda política i mediàtica”, aprofundeix Prunera. “A aquesta gent els hi devem: van anar a una guerra que no era la seva i mai en van tornar. Les famílies que es van quedar sense un ésser estimat el continuen cercant vuitanta-quatre anys després”, afegeix.

Infermeres invisibilitzades

Paral·lelament, al llarg dels seus cinquanta-quatre minuts de durada el documentari també vol posar en valor el paper de les infermeres en l’atenció sanitària durant la batalla de l’Ebre. Un protagonisme escassament reconegut i que ha caigut majorment en l’oblit o, fins i tot, en la invisibilització, amb escasses obres i referències acadèmiques al respecte. “Sabem qui són els doctors Trueta i Broggi però bona part del seu equip eren infermeres. Hem volgut treballar el seu paper a la batalla de l’Ebre, sobretot en l’atenció als malalts. Els doctors atenien i operaven però qui acompanyaven els malalts, cuidant-los i rentant-los eren les infermeres”, defensa Albar.

‘La llibreta del doctor Gras’ s’estrenarà el dia 30 de setembre a l’església del Poble Vell de Corbera d’Ebre en l’acte d’obertura de Front, la mostra de conflicte i pau de les Terres de l’Ebre, que enguany arriba a la seva segona edició. Seguidament, els autors volen que pugui ser projectat prioritàriament de forma oberta a diferents poblacions de les Terres de l’Ebre i, per últim, es presentarà a diferents festivals cinematogràfics nacionals i internacionals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any