Diumenge tres, estació final

Vicent Partal
Vicent Partal
02.01.2016 - 02:44
Actualització: 02.01.2016 - 03:44
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El 2015 s’ha allargat tres dies encara. El cicle polític que va començar farà gairebé un any amb la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre no s’ha acabat encara però ara ja té data fixa de final. Formalment és el dia nou però tothom sap que és diumenge tres, quan la CUP decidirà finalment la seua posició sobre la investidura o no del nou govern.

Ningú no sap què passarà. La CUP està intentant un esforç per tal de no convertir la decisió en una derrota d’un o un altre dels dos sectors en que clarament s’ha dividit. No serà senzill però hi ha fórmules que ho permetrien, si hi ha bona voluntat.

En qualsevol cas la decisió és a les seues mans. Les darreres hores, sobretot des d’Endavant, s’ha insistit en que Junts pel Sí i ERC haurien de mullar-se encara més per a permetre un acord. Això ja no passarà i la CUP ha de fer front a la seua responsabilitat política: decidir. El calendari, simplement, no deixa més marge a dilacions.

Si la decisió de diumenge és investir el nou govern, 2016 començarà amb un enfrontament entre Catalunya i l’estat com no l’haurem vist mai. I més val que ens preparem. Certament l’aritmètica del parlament espanyol és diabòlica i podria ser d’una gran utilitat pel procés independentista però l’estat, com a tal, no tingueu cap dubte que es mobilitzarà en tots els fronts contra l’independentisme català, fins i tot en absència del govern. I caldrà que reaccionem amb decisió, fermesa i unitat. El full de ruta de divuit mesos és molt explícit i la desconnexió cal fer-la sense vacil·lacions ni dubtes. O serà impossible.

Si la decisió final és no investir el govern de Junts pel Sí aleshores l’escenari canviarà per complet. Les noves eleccions del març seran decisives per a saber si l’actual cicle de l’independentisme és capaç de resistir encara tanta giragonsa o si simplement ja no arriba al mínim necessari per a tirar endavant. I això dependrà molt de la recomposició dels partits, grups i coalicions, que ara mateix ningú no pot preveure de forma exacta. Qui s’unirà a qui, qui deixarà d’estar unit a qui, qui desapareixerà del mapa polític, qui entrarà al mapa polític. Molts interrogants a respondre si a partir de diumenge hi ha un no de la CUP. En la que és l’estació termini.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Lluis
Lluis
01.01.2016  ·  01:12

Crec que la cup tindrie que investi al candidat de junts per si i tirar al proces endavant. La independencia es mes urgent que mai. Ho arreglarem tot. Ho canviarem tot.
INDEPENDENCIA PER CANVIAR-HO TOT!! SON NOMES 18 MESOS. FEM-HO.

Felip
Felip
01.01.2016  ·  14:28

Observant les contradiccions encara existents entre els diferents actors que volen avançar en el procés per la independència de Catalunya, fruit probablement de la historia de cadascun i de la complexitat d’incloure en un mateix projecte sensibilitats tan diverses, penso que no cal anar amb presses, entenent que l’oportunitat hi és i que ara ha arribat el moment d’aconseguir-ho, però que també s’ha de fer bé, s’ha de preparar tot amb intel·ligència, ser astut, sagaç, aprofitant les debilitats de l’adversari, i consolidant la nostra credibilitat internacional, s’ha de tenir tot lligat, perquè la població pateixi el mínim possible en el moment de fer la desconnexió. Tenint en compte el que comento crec que encara hi ha pendents unes quantes estacions més, el procés necessita madurar un pel més, es necessari exemplar encara més els consensos i anar consolidant tot allò que ens faciliti una desconnexió ràpida i efectiva, segons el meu parer, es el que li falta encara al nostre moviment d’alliberació nacional abans d’esdevenir plenament hegemònic, i preparat per aconseguir la fita.
Considerant que la CUP no ha pas enganyat a ningú, ans al contrari, ens ha posat davant el mirall de la seriositat política de cadascú, he arribat a la conclusió que ens és millor anar a noves eleccions, una espècie de “segona volta”, amb les idees més clares i amb una base més ampla de ciutadans sobiranistes, i guardant en un calaixet aquella estranya resolució parlamentària del 9 de novembre tan poc viable, per més endavant quan realment tinguem les eines i la gent preparades per donar el salt. Anem-ne aprenent i arribarem més lluny.
Finalment no em puc estar tampoc de comentar, respecte a el paper que ha tingut la CUP ( i el que ara s’anomena la nova política), …..des de el 27 de setembre fins ara, que per a no decidir, no fer i no deixar fer, el millor és no participar. I ser sincer des del principi. Per tant, em sembla que si, que l’important realment és el què, el com i el quan i la resta, faramalla, i això es el que tots els que estem lluitant per una Catalunya lliure hem de tenir clar, i em sembla que encara ens falta una mica, no creieu?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies