“La justícia que és lenta no és justícia”, diu l’advocat Josep Cruanyes. A final de març va denunciar al Tribunal Superior de Justícia l’actitud de dos lletrats de justícia per les dilacions indegudes que han obligat a traduir al castellà els escrits de la causa que són en català. Es queixava que un procediment judicial obert el juliol del 2023 arrossega mesos de retard per una sola causa: que l’advocat de l’empresa demandada diu que no entén el català i vol que li tradueixin els escrits. Els lletrats de justícia han acceptat les peticions d’aquell advocat cada vegada i això ha afegit més de disset mesos i mig de retard a la lentitud habitual de la justícia.

El cas va començar amb una demanda a Edicions Akal. El seu advocat va demanar-ne la traducció “amb l’objectiu d’entendre’n el contingut amb la precisió necessària de la llengua materna”. I el lletrat de justícia ho va acceptar. La llei del poder judicial estableix que les parts, els representants i qui les dirigeixin poden fer servir la llengua oficial de la comunitat on es facin les actuacions judicials. A més, diu que els documents presentats en una llengua oficial altra que el castellà tenen plena validesa i eficàcia sense necessitat de traduir-la. I que, en tot cas, les parts es podrien oposar a l’ús d’una llengua oficial diferent del castellà si el desconeixement en pogués implicar indefensió, però tan sols afectaria jutges, magistrats, fiscals, secretaris i més funcionaris de justícia.

“L’altre advocat va dir que se sentia més còmode en castellà, però això és un problema de qui el contracta, que ha de tenir en compte si el pot defensar en un procediment judicial en què el català és una llengua oficial”, diu Cruanyes a VilaWeb. Perquè, si no, afegeix, “l’ús oficial de la llengua dins el procediment acaba no essent res, com una llengua estrangera”.

Des que el lletrat de justícia va acceptar la traducció i la va demanar fins que finalment va arribar van passar sis mesos i vint-i-sis dies. Mig any d’espera que va endarrerir el cas. Finalment, va arribar a judici, que es va fer amb un traductor del català al castellà. El març del 2025 va arribar la sentència, i al juliol Cruanyes va presentar un recurs d’apel·lació. Novament, l’altra part va demanar-ne la traducció, i un lletrat de justícia –diferent del de la primera vegada– ho va acceptar. Tres mesos després, i sense que encara hagués arribat la traducció demanada, Cruanyes va presentar un escrit denunciant la vulneració del dret d’ús de la llengua catalana sense dilacions i, per accelerar el ritme, va aportar una versió en castellà del seu recurs.

El procés llavors encara es va complicar més, perquè l’altre advocat va dir que allò era una “traducció de part”, i que volia esperar fins que arribés la traducció oficial d’ofici. Un argument que el lletrat de justícia va acceptar i que fa que, d’ençà del 10 de març, el procediment estigui suspès fins que no arribi la traducció del servei de justícia. En total, més de disset mesos i mig de dilacions perquè l’altre advocat no entén el català i reclama que li ho tradueixin tot al castellà.

Un greuge per al client

“Diuen que hi ha pocs procediments en català, però és que el sistema no l’assumeix com a propi i només crea inconvenients”, s’exclama Cruanyes. El principal damnificat és el client, que, en aquest cas, es troba amb un endarreriment afegit promogut pel fet que l’empresa demandada ha contractat un advocat que no sap català en un cas en què el català és llengua oficial, i l’administració de justícia li fa costat a l’hora de demanar traduccions, malgrat que això impliqui una demora.

Per a Cruanyes, aquesta decisió és “un acte de discriminació per utilització d’una llengua que és oficial en el procediment”. A l’escrit de queixa presentat, Cruanyes diu que l’empresa demandada hauria hagut de tenir en compte que a Catalunya hi ha dues llengües oficials necessàries per a la comprensió dels escrits presentats. I afegeix: “Jo tampoc no tinc per llengua materna el castellà en què escriu l’advocat contrari.”

Perquè es pugui observar el retard causat per aquestes traduccions, compara això que ha passat en aquest procediment judicial i en un altre de semblant. Aquell –també cursat en català– va començar amb una demanda el 20 de novembre de 2023, i el 6 d’octubre de 2025 l’Audiència de Barcelona ja va dictar una sentència en segona instància. És a dir, en vora dos anys es va obrir i jutjar el cas, s’hi va presentar recurs en contra de la sentència i l’Audiència ja havia tornat a emetre sentència. En canvi, en la demanda contra Edicions Akal tot just s’ha dictat la primera sentència i s’ha admès a tràmit el recurs d’apel·lació presentat.

Segons ell, no s’hauria hagut d’acordar mai ni la traducció de la demanda, perquè creu que deixa sense efecte la consideració del català com a llengua oficial del procediment judicial a Catalunya. En relació amb això, veu responsables els dos lletrats de la justícia que han intervingut en el cas, i demana que siguin corregits disciplinàriament i assumeixin la responsabilitat per danys o perjudicis que ocasionin amb aquests retards.

“Una actitud regressiva”

Cruanyes diu que en tota la seva vida professional no s’havia trobat un cas com aquest, però ha observat una regressió en casos similars amb dilacions perquè l’advocat demana traduccions. “Jo no he dit mai a un client meu que fer servir el català li sigui un perjudici. Veure’m perjudicat per això seria una prevaricació com una casa de pagès”, diu.

Denuncia que els retards causats per la petició de les traduccions vulneren l’article 231 de la llei del poder judicial; la constitució espanyola, quant al dret de tutela judicial efectiva i a la protecció de les llengües oficials diferents del castellà; i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que obliga els estats signants a facilitar l’ús d’aquestes llengües en l’àmbit judicial.

“Les dilacions són inacceptables, no les podem assumir i deixar de fer-ho en català”, diu Cruanyes, que es ratifica en la decisió de denunciar els lletrats de justícia que ho han permès. “És una vulneració d’un dret fonamental per raó de llengua”, remarca.