Militants canacs demanant l'abstenció de la població al referèndum.

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va fer ahir aquesta piulada

Macron parla, amb aquest entusiasme, del tercer referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia, que es féu diumenge. I el valida, tot afirmant estar orgullós que els caledonians hagen optat per continuar essent francesos, per la unitat.

Ara mirem les dades. Aquest és el gràfic, molt complet, que publicava ahir el diari Le Monde.

Com podeu observar, en aquest tercer referèndum hi ha participat un 43,9% del cens i la unitat amb França s’ha imposat amb un 96,5% dels vots emesos. La raó que ho explica i que explica la diferència amb els dos referèndums anteriors és que aquesta vegada els independentistes canacs han decidit activament de no participar en la votació, perquè consideren que no hi ha hagut les condicions necessàries perquè el referèndum fos lícit i net.

Ara mireu aquest altre gràfic, que és el dels resultats oficials del referèndum d’autodeterminació de Catalunya fet el primer d’octubre de 2017.

El nombre de butlletes de vot escrutades en el referèndum català fou del 42,3% del cens. I el resultat va ser d’un 90,8% de vots a favor de la independència. Un 14,5% del cens no es pot comptabilitzar a causa de les urnes robades violentament per la policia espanyola.

I ara comparem-ho. A Nova Caledònia una de les parts en conflicte ha boicotat el referèndum, exactament igual com va passar a Catalunya. De fet, el boicot ha estat molt més intens a Nova Caledònia que no pas a Catalunya. Al Principat un 7,8 % dels votants votaren contra la independència i a Nova Caledònia sols hi ha votat a favor un 3,5%.

Comparem més coses. A Nova Caledònia la participació ha estat del 43,9% del cens i a Catalunya va ser del 42%, però amb la reserva dels col·legis on la policia va impedir la votació. Si descomptem aquests vots del total, la participació catalana seria del 50,32%. Però no cal anar tan lluny: en qualsevol cas, 43,9% i 42% són percentatges gairebé iguals.

I fem la darrera comparació. A Nova Caledònia el 96,5% dels participants ha votat contra la independència i a Catalunya va ser el 90% que hi va votar a favor. Siga com siga, novament, un resultat gairebé igual.

Així doncs, amb aquestes dades a la mà –el mateix boicot, la mateixa participació, el mateix resultat–, Macron hauria de celebrar igualment que “les Catalans ont fait le choix de la république indépendante”, no? O és que la coherència no compta ací?

La pregunta és purament retòrica, és clar. Ja sé, ja ho sabem tots, que la coherència, en aquesta mena de situacions, no té gens de valor. I que gràcies a això el president Macron pot donar tota la credibilitat del món al referèndum de Nova Caledònia i alhora gens de credibilitat al de Catalunya. Malgrat ser absolutament calcats.

Ara bé, aquesta absència de coherència és, en si mateixa, una gran lliçó a retenir pel catalanisme –una altra de les lliçons que anem assumint a poc a poc com a poble. Perquè mireu: això, us diguen què us diguen, no és  una qüestió de legalitats ni de legitimitats, sinó de poder. De fet, ni tan sols és ben bé una qüestió de democràcia, perquè ja es veu que la democràcia serveix segons on i no serveix gens segons on. És tan lamentablement cru com això, però les xifres tan semblants dels dos referèndums fan irrefutable l’evidència.

I per aquesta raó, havent arribat on hem arribat, ara hem d’aprendre i hem d’assumir que en realitat tot va vinculat a la disputa del poder. I que és la disputa del poder, la voluntat de disputar-lo sense gens de por ni apocament, el factor clau que aconseguirà la resolució del conflicte.

Això, lamentablement, no té res a veure amb el fet de tenir raó ni que ens la reconeguen –millor si ens la reconeixen, però és poc important. El fet important és tenir prou poder, al carrer, a les institucions o a tots dos llocs, i actuar exercint aquest poder de manera que passe allò que vols que passe. En el cas de Macron, per a aconseguir que la colònia de la Melanèsia continue formant part de l’estat francès; en el cas català, per a aconseguir la separació d’Espanya.

De manera que no perdeu ni un minut més defensant-vos del cinisme d’aquells qui van fer el boicot al Primer d’Octubre. Ni us feu petits davant la seua grandiloqüent xerrameca. Disputar el poder: toca això. I és en això que es resumeix tot.

 

Si voleu, i podeu, ajudeu VilaWeb. Feu-vos subscriptors per només cinc euros al mes.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.