Més de 1.200 membres de direccions demanen millores urgents per a l’escola pública valenciana

Més de 1.200 membres dels equips directius de centres educatius valencians han signat un manifest que posa damunt la taula les mancances de l’escola pública. Amb una clara crida a l’acció, els signants del document exigeixen millores urgents i estructurals per a garantir una educació pública de qualitat, inclusiva i equitativa, que atenga adequadament tota la diversitat d’alumnes.

El manifest, fonamentat en l’experiència directa dels equips directius, subratlla la necessitat de recursos suficients per a poder donar resposta a les necessitats educatives, incloent-hi l’atenció a la diversitat, un dels eixos centrals de la proposta. Els signants demanen un model d’atenció a la diversitat que no depenga de mesures conjunturals, sinó que es base en recursos reals i estables, per tal que els centres educatius puguen atendre adequadament tots els estudiants, sobretot els que tenen necessitats educatives especials (NEE). Això inclou l’assignació de professorat de suport a la inclusió (PT, AL), orientadors i educadors d’educació especial, uns recursos que molts centres consideren insuficients.

Entre més demandes, el manifest destaca la reducció del nombre d’alumnes a totes les etapes educatives, amb una atenció especial a les primeres etapes com l’educació infantil i els primers cursos de primària.

El document també fa èmfasi en la millora de les infrastructures escolars. Els signants demanen un pla d’inversió real i continu per a garantir unes condicions dignes i adequades a tots els centres educatius. Sobre això, la millora de la climatització, que actualment és un problema greu a molts centres, és una de les prioritats. “Els centres educatius són els únics edificis públics que no disposen d’un sistema de climatització adequat per a suportar les altes temperatures de la primavera i l’estiu”, esmenten al manifest.

A més, el text exigeix la millora de les condicions laborals dels docents, amb la petició d’una estabilitat més elevada a les plantilles, la reducció de la interinitat i una millora de les condicions salarials. Els equips directius també demanen la cobertura immediata de les baixes i un augment de les hores de tutoria i coordinació per a millorar la gestió educativa, sovint sobrecarregada per una burocràcia excessiva.

Una altra de les reivindicacions del manifest és la millora dels serveis relacionats amb l’alumnat, com els menjadors escolars i el transport. Els signants demanen una dotació econòmica més adequada per als menjadors escolars, que han experimentat una pujada de costs que ha afectat els centres més petits i amb menys recursos. També l’eliminació de les desigualtats territorials quant als serveis d’atenció a l’alumnat, perquè tots els nens i les nenes, independentment del municipi on visquen, puguen accedir als menjadors, el transport i les activitats extraescolars.

Finalment, el manifest insisteix en la necessitat de defensar l’escola pública com a projecte de cohesió social. Els signants consideren imprescindible que es millore el finançament de l’educació pública i que s’impulsen polítiques per a combatre la segregació escolar. Això inclou l’exigència de més recursos per a lluitar contra la segregació d’alumnat vulnerable, un problema que els signants identifiquen com una de les principals causes d’injustícia en el sistema educatiu actual.

El manifest es publica en un moment clau per a l’escola pública valenciana, quan les demandes de millores i les condicions laborals dels docents són cada vegada més urgents. Els equips directius no sols posen de manifest les necessitats d’un sistema educatiu al límit, sinó que també envien un missatge clar a les autoritats: és necessari un compromís ferm amb l’educació pública, i aquest compromís ha de ser tangible, amb accions concretes i prou recursos per a garantir una educació justa per a tothom.

Els signants del manifest, que representen una àmplia part dels centres educatius públics, han sol·licitat una reunió amb la Conselleria d’Educació per a traslladar directament aquestes demandes i explorar possibles solucions, amb l’objectiu d’afrontar les múltiples dificultats de l’escola pública.