TEMA DEL DIA
Liquidació.
En la retina de molta gent encara hi ha les imatges de l’ex-vice-presidenta del govern espanyol proclamant que el Diplocat era en liquidació. Ho va anunciar amb una barreja d’odi i sorna, fotent-se’n, fent servir el català per remarcar ‘li-qui-da-ci-ó’, síl·laba per síl·laba. Era en una conferència de premsa del 16 de desembre, en plena eufòria pels efectes de l’aplicació de l’article 155, durant la qual també es vantava d’haver ‘decapitat’ els líders independentistes empresonant-los. Es pensava que havia derrotat l’independentisme.

La liquidació del Diplocat li feia una il·lusió especial, perquè sabia que era un dels instruments més potents que tenia la Generalitat per a fer política internacional, juntament amb el Departament d’Exteriors que aleshores encapçalava Raül Romeva. Com que no és un organisme oficial, el Diplocat no topava amb tantes dificultats per a arribar a uns certs àmbits diplomàtics. Romeva representava un govern, però el Diplocat és un consorci d’entitats públiques i privades que podia esquivar millor les traves que la diplomàcia espanyola posava a Romeva. L’habilitat del director, Albert Royo, va fer que el president Puigdemont es reunís amb l’ex-president Jimmy Carter el mes d’abril de l’any passat a la seu de la seva fundació a Atlanta, sense que la diplomàcia espanyola en tingués coneixement. Si ho hagués sabut, ho hauria vetat.

Un dels departaments més afectats per l’aplicació del 155 ha estat el d’Exteriors, perquè l’obsessió del govern del PP era liquidar tota l’estructura que permetia al govern català de fer diplomàcia internacional. El titular, Raül Romeva, continua empresonat a Estremera, el departament va ser desmantellat i les delegacions exteriors tancades, tret de la de Brussel·les, que gaudeix d’un estatus especial. La destrucció va ser gairebé total i ara Ernest Maragall té la titànica tasca de tornar-lo a activar.

Aixecat el 155, una de les primeres decisions que ha pres el govern català és aturar la dissolució del Diplocat i reinstaurar-lo. Tot i l’acarnissament de Sáenz de Santamaría, el govern espanyol no ha pogut dissoldre el patronat encara, integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, les universitats catalanes i més entitats públiques i privades. El govern en tornarà a convocar el patronat, que en la primera reunió serà presidit per Quim Torra, com a gest clar de la voluntat de recuperació. Aquest acte servirà per a inaugurar la restitució de tota l’estructura d’Exteriors, reobrint les delegacions que va tancar fulminantment el govern espanyol. Algunes conserven el local, perquè ja eren prèviament seus d’Acció, i algunes altres hauran de cercar un nou emplaçament. El govern és conscient que la batalla pel reconeixement de Catalunya requereix la política internacional, com s’ha demostrat aquests mesos, i en la reunió d’avui ha acordat de donar prioritat a aquesta actuació.

El problema és que el govern espanyol també sap que la partida es juga a Europa i per això ha nomenat Josep Borrell ministre d’Afers Estrangers, per impedir-ho, cosa que fa amb gran devoció. La simple obertura de delegacions pot provocar un xoc entre governs, però també servirà per a mesurar la voluntat real de diàleg i de distensió que té Pedro Sánchez. La Generalitat no renunciarà a fer política exterior.

MÉS QÜESTIONS
La dirigent del PP valencià surt ‘tocada’ de la sentència de Gürtel.
L’actual presidenta del Partit Popular valencià, Isabel Bonig, diu que la sentència del cas Gürtel demostra que en el PP ‘qui la fa la paga’ i sosté que tot allò que fa referència a les relacions corruptes entre la formació conservadora a València i l’entramat pertany al passat. Però no és exactament així. La sentència del jutjat central penal de l’Audiència espanyola també afecta la carrera política de Bonig, perquè considera provat que un dels actes electorals que li van servir per a arribar a la batllia del municipi de la Vall d’Uixó el 2007 va ser finançat amb diner negre. En la sentència, el jutge relata els actes organitzats al Partit Popular per Orange Market, la marca valenciana de la Gürtel, amb motiu de les eleccions municipals del 2007 i diu: ‘No van ser objecte de facturació, comptabilització i declaració tributària.’ Entre aquests actes, n’esmenta un a la Vall d’Uixó el 24 de maig de 2007, pagat amb 1.312,50 euros en negre. Poc després, el juny d’aquell any, Isabel Bonig va guanyar les eleccions i fou elegida batllessa de la població. Un cop sabuda la informació les formacions d’esquerres han demanat la dimissió de Bonig.

L’ex-ministre Margallo també sospesa de succeir Rajoy. El congrés del PP que es farà el 20 i 21 de juliol pot acabar essent més mogut que no semblava, sobretot pel que fa a candidats a succeir Rajoy. A més del preferit, Alberto Núñez Feijóo, i de María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría, enfrontades de fa temps, van apareixent més candidats. Juntament amb José Ramón Bauzá, caldrà afegir a la llista l’ex-ministre José Manuel García-Margallo, diputat alacantí, que sospesa el suport que pot tenir a la seva circumscripció per presentar la candidatura a la presidència del PP. Fins ara, l’única cosa que havia dit Margallo sobre el congrés era que faria tant com calgués perquè Sáenz de Santamaria no fos la successora. Però ara ja estudia de fer un pas més i presentar-s’hi ell mateix.

El govern balear espera recuperar 700.000 euros del cas Nóos. Més enllà de les condemnes de presó, la consellera de Presidència i portaveu del govern, Pilar Costa, ha dit que esperava que, amb la sentència del Tribunal Suprem pel cas Nóos, s’acabés ‘l’etapa més negra’ en la història de les Balears i que es poguessin recuperar els prop de 700.000 euros malversats de les arques públiques. Costa ha explicat que amb la condemna s’ha confirmat que els màxims responsables polítics de les Balears ‘varen ordir una trama de corrupció a compte dels ciutadans de les Illes’ i ha assegurat que el frau a l’administració, malversació de diners públics i prevaricació són els delictes més greus que es poden cometre contra les arques públiques.

Més per Mallorca obre el debat sobre la república pel cas Nóos. La sentència del cas Nóos ha obert un altre front a Mallorca, que és el debat sobre la conveniència d’una república, una volta demostrada la vinculació de la monarquia amb la corrupció. La coordinadora de Més per Mallorca, Bel Busquets, ha dit que caldria ‘caminar cap a la república’ si la monarquia ‘va de bracet de la corrupció’, en referència a la condemna a Urdangarin, marit de la infanta espanyola Cristina, pel cas Nóos. Segons Busquets es corrobora que Urdangarin és culpable, si bé s’ha estranyat de la rebaixa de cinc mesos de la condemna, fins a cinc anys i deu mesos. Tanmateix, diu que la sentència del Tribunal Suprem espanyol torna a posar en relleu ‘la connivència amb la corrupció entre el PP i un membre de la casa reial, ja que feia servir la seva condició de duc per a enriquir-se il·legalment’.

Andorra continua adequant la seva normativa a la UE. La nova legislació comunitària en protecció de dades implicarà canvis en la legislació andorrana. El reglament europeu en matèria de protecció de dades és de compliment obligat per als estats membres des del mes de maig. Afecta estats tercers com ara Andorra, car amplia l’àmbit d’aplicació a tota empresa o institució que tracti dades personals de ciutadans de la UE, independentment de la residència d’aquesta empresa o institució. Per tant, si una empresa d’Andorra tracta dades de ciutadans europeus haurà de complir aquesta normativa. Aquesta reforma comunitària requerirà modificacions en la llei de protecció de dades andorrana, que s’hauran de fer abans de dos anys. Uns canvis que no implicaran pas un gran transvasament. ‘La llei ja compleix tota la legislació europea’, diu la ministra d’Afers Estrangers, Maria Ubach, que admet que alguns elements sí que s’hauran d’adaptar.

LA XIFRA
150.000 euros és la quantitat que ha pagat Pep Guardiola per la reparació del vaixell d’Open Arms, segons que ha revelat el fundador de l’entitat, Òscar Camps.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de juny de 1913 va néixer Elizabeth Eidenbenz, infermera i fundadora de la Maternitat d’Elna. Entre el 1939 i el 1944 va salvar la vida de 597 fills de refugiats de la guerra de 1936-1939, que eren al camp de refugiats d’Argelers i de jueus que fugien del nazisme.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb