Sant Celoni (ACN).- La Dijana Delic, nascuda al nord de Bòsnia, va arribar a Catalunya l’any 93 fugint de la Guerra dels Balcans. Tenia només 13 anys i recorda que des del primer dia es va sentir molt ben acollida. “Vaig deixar de ser una nena i em vaig fer gran de cop”, assenyala. Ara té 35 anys, ha format una família amb un català i viu a Sant Celoni. El seu consell és que “no s’ha de tractar els sirians que vinguin amb paternalisme; hem d’intentar que portin una vida el més normal possible”. El municipi de la Dijana, Sant Celoni, i els pobles del Baix Montseny han començat les reunions per coordinar-se davant l’arribada dels refugiats de Síria. De moment saben que l’Estat ha d’acollir 15.000 persones.

La Dijana estava a Croàcia quan va començar la guerra a Bòsnia. Havia anat a passar uns dies de vacances amb els tiets i les dues cosines. “Res feia pensar que hagués de començar un conflicte”, recorda en una entrevista a l’ACN. El tiet va tornar per allistar-se a l’exèrcit bosni i treure la mare i l’àvia de la Dijana de la ciutat de Boboj, situada al nord del país.

El tiet de la Dijana es va quedar combatent als balcans durant tota la guerra . La Dijana, la seva mare, l’àvia, la tieta i les dues cosines van poder marxar cap a Catalunya gràcies a una ONG. Van venir a parar a Gualba, al Vallès Oriental, amb una trentena de refugiats més. Des d’allà, els grups de suport que es van crear van repartir les famílies per diferents poblacions de la comarca. La família de la Dijana va anar a Sant Celoni, en una casa que els hi va deixar un propietari de forma voluntària per viure durant els primers anys.

D’aquella època, la Dijana recorda que la seva família es va sentir molt ben acollida i acompanyada des del primer moment, “des d’un punt de vista econòmic, emocional i d’integració”. Tot i això, subratlla que aquella situació li va estroncar la vida. No va poder anar a la universitat perquè va haver de posar-se a treballar i la seva família està dispersada per diferents països. “I tothom va perdre un familiar, un germà, un tiet, un pare…”, subratlla.

La Dijana treballa de cambrera en un bar, està casada amb un català i té un fill. És una de les persones que forma part del grup de suport que s’ha creat específicament a Sant Celoni per acollir els refugiats de Síria. Té clar que no s’han de tractar els sirians “de pobrets”. Considera que no s’ha d’actuar amb paternalisme perquè són persones que ja “han viscut prou patiment”. “Hem d’intentar que portin una vida el més normal possible”, assenyala. La Dijana, en canvi, sí que parla d’acompanyar-los i d’oferir -los ajuda en tot allò que calgui.

Sant Celoni, el municipi de la Dijana, i la resta de pobles del Baix Montseny han començat les reunions per coordinar-se i actuar conjuntament davant l’arribada dels sirians. Saben que l’Estat ha de rebre 15.000 persones, però encara no saben quants refugiats vindran a la zona. La Magalí Miracle, primera tinent d’alcalde de Sant Celoni, explica que l’objectiu és que els pobles intercanviïn experiències i es coordinin en les actuacions. Miracle avisa que l’acompanyament serà un procés d’anys i que la intenció és que les persones que arribin “puguin viure en un pis”.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb