I ara poden detenir Puigdemont? Aquesta és la situació en què es troben els exiliats

Josep Casulleras Nualart
05.07.2023 - 10:43
Actualització: 10.07.2023 - 11:48
VilaWeb

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha validat l’aprovació del Parlament Europeu del suplicatori que va enviar el jutge Pablo Llarena per a poder retirar la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Això implica automàticament la pèrdua de la immunitat cautelar que el maig de l’any passat els havia concedit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) mentre no es resolia aquesta causa. Aquelles mesures cautelars foren concedides perquè el vice-president de la màxima instància del tribunal de la UE va constatar el risc que fossin detinguts, extradits i empresonats a l’estat espanyol i que els fos causat un mal irreparable. També va dir que, a primer cop d’ull, veia una manca d’imparcialitat tant del president de la Comissió d’Afers Jurídics com del ponent, que van ser els responsables de tramitar i proposar la retirada de la immunitat. Però en quina situació es troben ara mateix tots tres?

La validació del suplicatori implica que perden la immunitat que els protegeix dins els estats de la UE que no són l’estat espanyol. La immunitat dins l’estat espanyol el Suprem no els l’ha reconeguda mai, i en aquestes sentències d’avui el TGUE tampoc no hi entra, no en diu res. Hi ha encara una altra immunitat que el suplicatori no va tocar, que és la immunitat de desplaçament, que el suplicatori no abastava. Això vol dir que sigui quina sigui la seva situació personal i judicial, haurien de tenir el dret d’anar a totes les reunions de treball del Parlament Europeu, tant si es fan a Brussel·les com a Estrasburg, o fins i tot si hi ha sessions de treball en uns altres estats. Així ho determinava la sentència Junqueras del TJUE del 2019 i ho reconeixia Pablo Llarena mateix. Però en la sentència d’avui el TGUE va un pas més enllà i sorprenentment també afirma que no disposen d’aquesta immunitat de desplaçament.

Si ara el Tribunal Suprem espanyol envia unes noves euroordres contra ells, poden ser detinguts en qualsevol estat de la Unió perquè compareguin davant un jutge que comenci de nou el procés de tramitació d’aquestes euroordres. En aquest cas, Llarena reclamarà l’extradició per malversació agreujada (que pot implicar fins a dotze anys de presó) només a Puigdemont i Comín. Ponsatí no pot ser extradida perquè ara només és processada per desobediència, arran de la reforma del codi penal espanyol. Sobre Ponsatí pesa tan sols una ordre de detenció estatal per forçar-la a comparèixer davant Llarena, sense risc que pugui acabar a la presó.

Puigdemont i Comín podrien ser detinguts, o bé ells mateixos poden comparèixer davant les autoritats de l’estat on es trobin –en principi, Bèlgica– per seguir el procediment d’examen de les més que possibles noves euroordres. En aquest cas, i vists els precedents d’aquests darrers cinc anys, restaran en llibertat mentre duri aquest procediment.

Mentrestant, tots tres poden presentar un recurs de cassació al TJUE contra la sentència del TGUE. La resolució es pot allargar tant temps que quan es publiqui la sentència ja s’hagi acabat l’actual legislatura europea, que fineix just d’aquí a un any. Però la poden acompanyar d’una nova demanda de mesures cautelars que es podria resoldre abans, d’ací a uns quants mesos. És improbable que, en el pitjor dels casos, cap estat de la UE resolgui favorablement un procés d’extradició abans de la possible concessió de noves cautelars. I és ben possible que els les concedeixin, atesos els arguments exposats pel vice-president del TJUE ara fa un any. Uns arguments que els fets d’aquests darrers mesos semblen reforçar, perquè el TJUE alertava del risc real de detenció i empresonament, i que això podia causar un mal irreparable en els eurodiputats per a poder exercir les seves funcions. Si més no, fins que no es resolgués el fons del litigi, que ara passarà del TGUE al TJUE.

Puigdemont i Comín romandran a Bèlgica. I això és especialment important. Perquè la justícia d’aquest estat ja ha rebutjat de manera ferma una euroordre pel procés judicial espanyol contra el Primer d’Octubre, la de Lluís Puig, pel risc de vulneració de drets fonamentals si era extradit. I el TJUE va dir el 31 de gener passat que Bèlgica havia actuat d’acord amb el dret de la Unió quan ho va fer, però va endreçar els criteris per a poder argumentar el rebuig de noves euroordres. Aquests criteris diuen que l’estat que denegui una euroordre s’ha de basar en dades objectives i fiables que constatin que hi ha una deficiència sistèmica del poder judicial que afecta un grup objectivament identificable de persones i que la persona reclamada pot veure vulnerat el seu dret del jutge predeterminat per la llei.

Si hi ha euroordres, Bèlgica haurà de tenir en compte aquests criteris, però també uns altres arguments que exposarà la defensa dels exiliats: les possibles noves euroordres no es poden tramitar perquè el suplicatori aprovat avui i validat pel TGUE només autoritzava a tramitar les antigues euroordres, retirades per Llarena mateix el gener passat perquè ja no s’ajustaven al nou codi penal espanyol, atès que el delicte de sedició ja n’ha desaparegut. Gonzalo Boye i el seu equip confien que això faci que Bèlgica llenci les euroordres a la paperera.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor