29.11.2023 - 17:57
|
Actualització: 30.11.2023 - 23:03
The Washington Post · Joel Achenbach
Un equip internacional d’astrònoms ha descobert una agrupació de sis planetes, que es van formar fa, com a mínim, quatre mil milions d’anys i que han romàs notablement inalterats d’ençà de llavors. Orbiten al voltant d’una estrella similar al Sol situada a prop del sistema solar.
Els nous planetes, descrits en un article publicat a la revista Nature, podrien representar un avenç en la comprensió de com es formen i per què n’hi ha tants d’una mida situada entre la de la Terra i la de Neptú. Aquesta classe, molt comuna a la nostra galàxia, rep el nom de minineptú.
Els catalans Juan Carlos Morales, Guillem Anglada-Escudé i Ignasi Ribas han participat en la investigació.
Són càlids, gasosos i poc propicis per a ser visitats. La seva òrbita al voltant de l’estel mare els col·loca ben dins de la “zona habitable” d’un sistema planetari, tal com la consideren els astrobiòlegs. La recerca de la Terra 2.0 continua.
Però el que fa que aquests planetes siguin inusuals és que, d’alguna manera, estan sincronitzats entre si mentre orbiten. Per exemple, un planeta completa exactament tres òrbites mentre l’adjacent en fa dues. “Aquestes cadenes de ressonància són molt estranyes a la natura”, diu l’autor principal de la recerca, Rafael Luque, de la Universitat de Chicago.
A més, han mantingut un patró orbital estable, previsible d’ençà de la seva formació, fa quatre mil milions d’anys, com a mínim. La majoria de sistemes planetaris, incloent-hi el nostre, no són així.
Ton an! 🔊🎵
Mithilfe der #Weltraumteleskope @ESA_CHEOPS und @NASA_TESS haben Forschende mit Beteiligung der #unibern @unige_en und @NCCRPlanetS sechs #Planeten entdeckt, die in harmonischem Rhythmus um ihren #Stern kreisen: https://t.co/5HDY7ZJrs7.@esa @NASA @SBFI_CH pic.twitter.com/LxTZeVlLS7— Universität Bern (@unibern) November 29, 2023
La ressonància orbital d’aquests planetes encaixa amb la idea que aquest sistema no ha patit cap pertorbació important –com ara un impacte catastròfic o el pas pròxim d’una altra estrella– durant milers de milions d’anys. Es van formar juntament amb l’estrella mare a partir d’un núvol de gas i pols i en aquell moment van trobar ràpidament les seves òrbites ressonants. Després, no va passar res emocionant que canviés això.
“De tant en tant, la natura revela una joia absoluta”, diu Sara Seager, professora de ciències planetàries al Massachusetts Institute of Technology i coautora de l’article. “HD 110067 és una veritable pedra de Rosetta astronòmica, que ofereix un sistema clau per a ajudar a desxifrar alguns misteris de la formació i evolució dels planetes”, afegeix.
Com trobar planetes amagats per la llum estel·lar
L’estrella mare, batejada com a HD 110067, se situa a la constel·lació de la Cabellera de Berenice, també coneguda com a Coma Berenices, que no és visible a simple vista.
Així i tot, és a només cent anys llum de distància, que en termes d’astronomia vol dir que és al nostre voltant, en un suburbi de la Via Làctia. Aquesta proximitat a la Terra el fa brillant en comparació amb molts altres estels coneguts anteriorment per tenir sistemes planetaris. Per exemple, és 10.000 vegades més brillant que no TRAPPIST-1, una estrella nana vermella.
La llum estel·lar és força valuosa per als astrònoms, perquè la poden estudiar per trobar-hi indicis de la presència de planetes que serien invisibles de qualsevol altra manera. Quan un planeta passa davant un estel, en un trànsit, com s’anomena, la llum estel·lar es dissipa proporcionalment a la grandària del planeta.
Els nous planetes s’anomenen minineptú perquè són més grans que els planetes rocosos del nostre sistema solar, com la Terra i Venus, però no tan grans com els gegants de gel, Neptú i Urà, que són més llunyans. La seva grandària varia de dues a tres vegades el diàmetre de la Terra. El planeta més proper a l’estel completa una òrbita en només nou dies, mentre que el més llunyà fa aquesta jornada en cinquanta-quatre dies. Podrien existir més planetes en el sistema que encara no s’han detectat.
“Amb sis planetes importants, la seva arquitectura és intrigant”, diu Knicole Colon, una astrofísica de la NASA experta en exoplanetes. “Aquests planetes probablement no seran aptes per a la vida, perquè probablement seran massa càlids i grans. Però, així i tot, l’angle és la part intrigant, perquè encara no sabem per què el nostre sistema solar no en té cap.”
Els descobridors han dit que hi ha proves que tenen atmosferes, basant-se en la seva densitat. Però Luque afegeix: “No en sabem gaires coses. No sabem de què són fets.”
Potser aviat en sabrem més. Aquest nou sistema planetari serà observat pel Telescopi Espacial James Webb de la NASA, que orbita el Sol a uns milions de quilòmetres de la Terra i s’ha dissenyat per obtenir informació sobre les atmosferes dels exoplanetes.
- Subscribe to the Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
