Del tripartit independentista al tripartit d’ordre

  • S'han passat quatre anys provant de reconstruir de manera pacient aquella vella realitat autonòmica en què les coses havien d'anar a poc a poc i estar sempre controlades

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir es va aprovar el pressupost del govern de la Generalitat de Catalunya amb els vots a favor dels dos partits del govern i l’abstenció dels comuns. És una votació significativa que implica un canvi d’aliances molt important i consolida votacions i acords semblants d’aquests darrers dies.

Hom pot dir, doncs, que hem passat del tripartit independentista a un tripartit que no sé qualificar gaire bé i que podríem anomenar el tripartit d’ordre. Perquè el signen i el conformen  gent que, tant se val què vulguen aparentar, abans n’hauríem dit “d’ordre”. Gent que no vol soroll, que creu que cal anar fent i deixar-se estar d’aventures, que no té al cap sinó l’estabilitat del present, especialment l’estabilitat del seu present.

Entenc perfectament que, per a justificar el canvi d’escena, hi haja gent que diga que la CUP és un partit massa imprevisible o que ha abusat massa de les seues possibilitats, sense calcular bé fins a quin punt eren imprescindibles els seus vots. I és cert que la posició que mantenen respecte del govern Aragonès costa d’entendre: de primer, hi pacten molt ràpidament i amb molta alegria el suport a la investidura i després tot són entrebancs i parlen de desestabilitzar-lo.

Però la qüestió va més enllà d’aquesta circumstància. Perquè a la pràctica ERC i Junts tanquen un cicle en què la coincidència en favor d’un estat independent passava per damunt de les diferències –encara que fossen duríssimes i de vegades taquicàrdiques– que enfrontaven els tres partits.

Pactar amb els comuns o pactar amb el PSC, amb què ERC i Junts van acordar despús-ahir tota una rastellera de presidents d’entitats importants, no sé prou bé on porta, però a la independència segur que no. Això és ben evident. Com tampoc no ens porta a una democràcia millor, més radical i militant.

La propaganda, en tot cas, és tota una altra cosa i ja ens la serviran quan toque. Ja es donaran colps al pit i trauran les banderes quan s’acosten les eleccions. Però ahir, per exemple, Jéssica Albiach no va fer ois a retratar-se –ben somrient, ella– amb el president Aragonès i amb la seua bèstia-negra de-La-Caixa-papu-del-sistema-símbol-de-la-pitjor-dreta-convergent, el conseller Giró. Conseller que, diguem-ho tot, no para de rebre elogis i més elogis dels entorns d’ERC. I què voleu que us diga? A mi aquesta fascinació de les esquerres amb l’actual conseller d’Economia em sembla que retrata de manera ben precisa el decantament sentimental cap a la dreta que hi ha a l’esquerra catalana.

Tanmateix, he de dir que aquesta reacció no m’estranya gens. Molts els conec –personalment, vull dir– i a més ja fa massa anys que seguesc amb molta atenció el debat polític parisenc. De manera que ja vaig llegir la documentada crítica d’Alain Finkielkraut a aquesta mena d’esquerres –tot allò de “l’aversió als esdeveniments inclassificables”– i ja em vaig apuntar aleshores que si les coses anaven malament, algun dia veuria arribar això que veiem avui. Un polític esquerrà que vol fugir de la realitat i oblidar el propi passat sol esdevenir ràpidament un personatge visceralment de dretes, per més adhesius del Che Guevara i més carasses de coloraines i lemes amb què es decore el cos.

He dit “si les coses anaven malament”, i ho he d’explicar perquè no em malinterprete ningú, tampoc. El Primer d’Octubre no va ser tan sols un pas com no n’hi ha hagut d’altre cap a la independència, sinó també un exercici monumental de poder popular, de sobirania democràtica. I si la primera cosa va agradar a moltíssima gent, la segona va espantar la nostra gent d’ordre –i insistesc que tant hi fa si diuen ser de dreta o d’esquerra. Per això s’han passat quatre anys provant de reconstruir pacientment aquella vella realitat autonòmica en què les coses havien d’anar a poc a poc i ser sempre controlades, perquè així tot era previsible i els negocis i la política es podien fer, barrejats quan calia, sense tenir cap ensurt. I ahir ja van arribar al punt que volien: el pressupost en dansa, les coses ben repartides, velles cares tornant a passejar-se per despatxos clau i cap ensurt a la vista ni cap reclamació de canviar-ho tot. La CUP, si més no en això, ha optat per ser conseqüent dient que no.

Però en relació amb això les coses han “anat malament”, perquè avui som més lluny que mai del Primer d’Octubre. Però això no serà etern, de cap manera: el canvi interior, sentimental, que es va desfermar el dia del referèndum poden provar de controlar-lo, com fan, però no es pot apagar, no s’extingeix dins vostre. I per tant ara la qüestió és aprendre de tot això que passa. I que quan torne el moment, que tornarà, l’encarem amb la consciència molt més clara que no la teníem el 2017. Per exemple, essent ben conscients que, sense que una ventada s’enduga tota aquesta “gent d’ordre”, tindrem la victòria de tots hipotecada.

PS. Tal com dicta la tradició, demà no hi haurà editorial. De manera que us desitge avui que passeu aquestes festes envoltats de la vostra gent i amb el màxim de tranquil·litat i felicitat que siga possible. Bon Nadal.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.12.2021  ·  22:25

Amb la supervisió de Puigdemont i els exiliats, i ben dirigits per Jordi Sànchez, “s’han passat quatre anys provant de reconstruir pacientment aquella vella realitat autonòmica en què les coses havien d’anar a poc a poc i ser sempre controlades”

Perquè, desenganyem-nos, els homes de Waterloo treballen dia i nit per solucionar la seva condició d’exiliats i han oblidat que Espanya mai cedirà en el seu deliri colonial perquè la Constitució (juren) que no ho permet ni ho permetrà en el futur.

Si Junqueras i Puigdemont abjuressin de l’autonomisme, ara, ja podríem ser lliures.
No en tinc cap dubte.

Josep Usó
Josep Usó
23.12.2021  ·  22:29

Tota aquesta “gent d’ordre” té algunes mancances: en primer lloc, la seua pròpia mediocritat. En el millor dels casos, són mitjanies. En segon lloc, aquesta tranquil·litat serà molt efímera. Perquè les retallades de tota mena (des de Madrid i també des de la UE) sembla que són imminents i fortes. També han de considerar que ara estan despullats. La gent els veiem com el què són. Uns aprofitats sense capacitat per a resoldre res més que viure ells. Per acabar-ho d’adobar, no conec cap independentista que haja canviat de parer. De manera que, de moment, Bon Nadal a tothom.

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
23.12.2021  ·  22:34

Un engany en tota regla, a tot un Poble. Dic a tot un Poble, perquè considero que al meu País, només n´hi ha un de Poble i aquest ha patit l´engany més monstruós dels que es coneixen en política i mira que n´hi ha de greus, però aquest els guanya tots.
Un engany tant per als qui estem per la independència del nostre País, com també, per aquells que aboguen per seguir units a España.
La mentida continuada que han perpetrat els tres partits independentistes (ERC, JxC i CUP) és dels que fan època, doncs de ben segur que vist de fora estant, la ridiculesa amb la que ens deuen mirar a França, Alemanya, Itàlia, el propi Regne Unit que tant s´ha fixat en els nostres moviments dels darrers anys, ha de ser una ridiculesa còsmica.
Personalment em sento doblement estafat, doncs ERC m´ha pres gairebé 27 anys de la meva existència. Vaig militar-hi activament de 1992 a 2018, per veure com finalment estan fent allò que tant vàrem combatre al pujolisme.
En fi, l´únic que resta és la mobilització continuada del Poble actiu amb connotacions revolucionàries. Sona massa romàntic, però és que no hi ha res més amb el que podem comptar.
De moment, ens han vençut els “nostres” polítics. No ens deixem guanyar!!!

Quim Calvo
Quim Calvo
23.12.2021  ·  22:39

Bon Nadal

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
23.12.2021  ·  22:39

Tant s’em en refot la lluita independentista subjecta a l’indret de decisió… decideixen per nosaltres, els nostres cossos i el terreny que trepitgen els nostres peus.
Ho creia de debò, lluitava al costat del poble, vam sortir al carrer per donar-li dignitat a l’1-O… avans de la PLANDEMIA… Ara tots els governs i sucursals n’estan d’acord amb el suport dels mitjans de comunicació on Partal és inclòs.. si no ho veieu, doncs qué le vamos a haser, esclaus fins que reventi el planeta…

Rosa Maria Campamà
Rosa Maria Campamà
23.12.2021  ·  22:43

Bon Nadal

Joan Benet
Joan Benet
23.12.2021  ·  22:47

Sort en tenim dels exiliats, la única cosa que els pot fotre els plans enlaire.
Recordem-ho quan és torni a presentar una finestra d’oportunitat i, quan vegin que ja no ho poden controlar, canviïn un altre cop el discurs i ens vulguin creu que ja estat gràcies a ells.

Albert Ventura
Albert Ventura
23.12.2021  ·  23:24

Pero es que encara hi ha algu que esperi alguna cosa de tota aquesta mascarada?.

Pere Guarch
Pere Guarch
23.12.2021  ·  23:26

Se’n diu governar.

Núria Florensa
Núria Florensa
23.12.2021  ·  23:30

Gràcies Sr. Partal, coincidim… Desgraciadament 🤦‍♀️.
També a vostè i a tothom q treballa a VilaWeb Bones festes amb salut, fortalesa, moments de felicitat i no defallir mai per a una societat més justa.
Per cert aquell Partit d’Albano Dante Fachín (q no va callar) podria ser una alternativa per provar, davant d’aquests vassalls autonòmics 😡🤦‍♀️

Carles Viñals
Carles Viñals
23.12.2021  ·  23:31

Els partits polítics han esdevingut, sense excepció, associacions de vividors, mentiders, farsants i pocavergonyes, instruments de manipulació i control del poble; lacais dels poders econòmics, enemics de la llibertat i de la democràcia. La política ha degenerat per causa d’ells arreu del món i, a Catalunya en concret, han destruit al llarg de quatre anys i a plena consciència els nostres més volguts anhels. Dels tres partits autoanomenats independentistes, no se’n salva cap ni un. ERC per traïdors des del principi, la CUP per inútls i volubles “qual piuma al vento” i Junts com a darrers i vergonyants signataris de la rendició remunerada.

No puc votar a les eleccions catalanes però, si pogués fer-ho, ara mateix em quedaría a casa abans de recompensar amb el meu vot qualsevol dels components d’aquest “tripartit del deshonor i la vergonya.” VOT NUL o EN BLANC. Estic convençut que el més inutil, però també el més reaccionari i perjudicial per al meu país i la seva gent sería posar un vot a l’urna per qualsevol d’ells. He arribat al punt en què encara podría creure en una persona,-home o dona-, però no en unes sigles.

Qui hagi perdut la capacitat d’avergonyir-se; qui vulgui reblar les seves cadenes per plànyer-se’n acte seguit amb el mantra “la culpa és dels politics”, que els doni el seu vot en la propera ocasió. Massa poc serà el que després els passi.

Jaume Riu
Jaume Riu
23.12.2021  ·  23:42

ENGANYIFA I XANTATGE
No sé com tornar-ho a dir, però la idea clau del pressupost econòmic que aproven els governs, des del punt de vista de la democràcia és un enganyifa tècnica, i des del punt de vista de la política és un xantatge reconegut.
1. Enganyifa:
El component essencial d’un pressupost no consisteix de cap manera a aprovar l’import destinat a cada partida. Aquesta és l’enganyifa, perquè mai no s’aproven els indicadors que es faran servir des del primer dia per detectar les desviacions i, sobretot, mai no s’aproven les tècniques que es faran servir per corregir les desviacions des del mateix moment que es detecta una desviació, com es fa per corregir el rumb d’un gran vaixell.
Per culpa de l’enganyifa del pressupost, la inversió per a la construcció de l’estació de La Sagrera, acumula un retard superior a 28 anys, per exemple.
2. Xantatge:
M’indigna el xantatge reconegut per la política, que consisteix a fer pactes que els electors no haurien votat mai, només per aprovar l’import destinat a cada partida del pressupost que, com hem vist abans, no hi ha cap garantia d’acompliment, i no passa res.
Per això em faria vergonya sortir a la fotografia que avui han “aconseguit” aquestes tres persones d’ordre que no s’avergonyeixen de l’enganyifa que proclamen i del xantatge que han d’admetre.
Aquest any nou que començarà aviat, espero poder rectificar -molt- els mals costums polítics que ens han dut fins aquí.
Bon Nadal!!!

Rosa Sales
Rosa Sales
23.12.2021  ·  23:43

Bona nit. Penso que tal com està el Govern en aquest moment, cap dels partits independentistes tenen gens clar que vol el poble. Si Junts fos lleial al seus principis. Avui tindria de deixar de governar amb ER. Si volen seguir donant-li suport és trair la confiança dels seus electors.

Lluí Mor
Lluí Mor
23.12.2021  ·  23:51

La vida és un laberint, cada pas que fem deixem emprenta per on hem passat. Mirem que els que ens precedeixen si puguin guiar i reconeixer. Si ho fem així no se’ls hi farà tan enrebassat.
Bones festes i molta, molta sort per ara per demà i per sempre.

jaume vall
jaume vall
23.12.2021  ·  23:53

No entenc aquesta crítica al que significa salvar els mobles.
Com molt bé diu Pere Guarch, “se’n diu governar”.
Clar que ens agradaria no abaratir tant els somnis. Però si en Junqueras, ERC, i bastants de Junts (Sánchez, per exemple) ja els han prostituït, i els de la CUuuuuuP amb la seva “coherència” incoherent només saben disparar-nos al peu, què podem esperar sinó que gent d’ordre salvi els mobles que es puguin salvar?
No tenim dret a equivocar-nos en assenyalar els responsables de la nostra decadència, senyor director.

Bon Nadal, i un 2022 amb un país amb més benestar, mentre no pugui ser independent.

joan rovira
joan rovira
24.12.2021  ·  00:20

Sr. Partal, un editorial que referma la planificació predeterminada de la pax politicomediàtica-professional colonial a Catalunya.

A partir d’ara podem dir, també: “El que més s’assembla a un català de dretes és un d’esquerres”. No troba?

PS. Mentre les elits politicomediàtiques-professionals apliquen la “dissonància cognitiva” als ciutadans, com el 1931, 1934, 1978 i 2017, es reparteixen, mitjançant la mentalitat retributiva, els càrrecs a prorrata:
CCMA: ¿Res tenen a veure: Rosa Romà, Àngels Ponsa, Lluís Garriga, Gemma Ribas, Lluís Noguera, Carme Figueras i Pep Riera?
CAC: ¿Res tenen a veure: Xevi Xirgo, Rosa Maria Molló, Miquel Miralles, Laura Pinyol i Enric Casas?
Síndica: ¿Esther Gimènez-Salinas, ex-vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)?
Directora pro. dades: ¿Meritxell Borràs (consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del govern de Puigdemont)?
CGE: ¿ Res tenen a veure: Eduard Roig, Mercè Barceló, Francesc Esteve, Laura Díez Bueno, Montse Rosell i Enoch Albertí?
Síndic: ¿Res tenen a veure: Miquel Salazar , Llum Rodríguez, Ferran Roquer, Josep Viñas, Manel Rodríguez, M. Àngels Cabasés i Anna Tarrach?

*no els vota cap ciutadà.
*tenen molts contactes de tota mena i formen part de l’entramat mediàtic-empresarial, etc.

Mentrestant els que votem, però no pinten res perquè estan a les ordres dels lobbys internacionals, espanyols i catalans fan pactes, a l’esquena del poble i la seva voluntat del Primer d’octubre, a raig:
*ERC i Junts amb l’abstenció dels Comuns al Parlament colonial.
*ERC, Junts i PSC a la CCMA.
*Comuns amb l’abstenció d’ERC a BCN.
*ERC i PSOE al Congreso de la metrópoli.

(Y, viva España …donde el sistema colonial es el mejor.)

Per tant, el bon periodisme; si vol, té molta feina a explicar l’entramat de relacions de tots aquests personatges que ningú vota amb les decisions, a l’esquena del poble, dels aconseguidors i facilitadors dels negocis lucratius en detriment dels més responsables. Per tant, en tant no es denunciï, ja podem dir, també: “El que més s’assembla a un polític català de dretes és un d’esquerres”. No troben? Si bé, interpreto que fa molt temps que és exactament així.

Que el Nadal ens desvetlli!

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
24.12.2021  ·  00:52

Això és l’ autonomia…de la Independència ja se’n cuida el Consell per la República…cal començar a tenir les coses clares…i saber diferenciar…..

Josep Gualló
Josep Gualló
24.12.2021  ·  01:42

AMB EL TRIPARTIT D’ORDRE NO ANIREM ENLLOC

Recordem que el tripartit d’ordre amb les eves desavinences internes, és gairebé acceptar l’estat autonomic del “Café para todos” i amb retallades constans que fan que el café hagi esdevingut aigua bruta.

Recordem que el problema més gran d’Espanya, no és la indepèndencia de Catalunya, si no la seva depèndencia de Catalunya.

I aquesta gran veritat mai l’hem sabut aprofitar be. Quina llastima.

Núria Castells
Núria Castells
24.12.2021  ·  02:49

El que queda clar és que estem governats per gent mediocre i sense capacitat, no ja d’intentar un país lliure i millor, sinó ni tan sols d’imaginar-lo.
I, deu ser, entre d’altres raons, perquè a ells, la vida ja els va bé com els va: un poder petit però suficient per als seus egos, diners assegurats, prebendes… Gent mediocre.

I, naturalment, que volen “ordre”! Aquesta mena de gent té al·lèrgia al risc, de la mateixa manera que té al·lèrgia a la grandesa.

Fa anys, en un sopar, vaig conèixer un conseller del govern de Jordi Pujol. Explicava, molt ufanós, a una parròquia bocabadada, que ell, “per divertir-se” solia pujar, per exemple, a Sant Pere de Rodes amb el cotxe oficial “a tota llet” -naturalment guiat per un xofer-. La diversió, segons aquell carcamal, consistia a intentar despistar o fer parar boig el servei d’escorta!
Jo llavors era massa jove per contestar-li. Llàstima.

Ho explico perquè, quan veus que qui et governa pot arribar a ser tan inconscient com per posar en risc estúpidament la vida d’altres persones i tan profundament idiota que la seva diversió consisteixi a humiliar “el servei”… veus clarament dues coses: que el càrrec li ha pujat al cap. I que aquest cap no dóna per a gaire res de bo. I sol anar relacionada una cosa amb l’altra.

No tinc ni el més mínim dubte que aquest personatge no era cap excepció. Perquè n’he vist de prop uns quants més, amb xacres diferents però amb la mateixa arrogància i buidor.
Només cal veure’ls parlar, mentir, prendre decisions… o no prendre-les.

Els partits són agències de col·locació (a més de guardians de l’estatu quo). I a Catalunya, el gremi està tan fet malbé com al país veí. I això s’ha de dir i repetir fins que es vegi (que, potser, ja ho comencem a veure…)
Mentre no puguem votar amb llistes obertes i demanar comptes als que haguem elegit; mentre no puguem DES-VOTAR individus venals, ineptes, mentiders… NO cal que esperem res dels “governs” que es “pastelegen” en pactes de despatx.
Catalunya no té ni una llei electoral pròpia! (altres CCAA, sí)
Preguntem-nos perquè…

Bon Nadal a tothom. A la gent que fa VilaWeb i als que el llegiu. Mirem de ser i fer feliços.
I, com deien en un comentari: QUE EL NADAL ENS DESPERTI.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
24.12.2021  ·  04:00

Bon Nadal des del Canadà, Vicent!

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
24.12.2021  ·  04:30

Bon Nadal Vicent i família i tota la redacció de VilaWeb des de New York. Seguim d’empeus sense defallir, encare que mirin de tapar-ho, vàrem guanyar i la veritat sortirà un dia menys pensat. Visca Catalunya Lliure!

Salvador Molins
Salvador Molins
24.12.2021  ·  05:45

També contra el desànim.
Bon Nadal! Persistim!

“Tot està per fer, tot és possible” Menys el Referèndum que ja l’hem guanyat i la DUI que la hem de completar.

LA TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA

De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.

La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’octubre del 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames “sóc català lliure! Res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho” “Som un Poble que de sempre i més concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència”.

La segona mitja part és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara, per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, … “Benaurats aquells que són perseguits per causa de la Justícia” digué Jesús de Natzaret dalt la pura Muntanya en el mític discurs de les Benaurances. O com deia el recentment finat Pere Casaldàliga des de la selva del Mato Grosso “és l’hora dels Pobles”.

També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet i el Kurdistan, junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, …

Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.

Per això, per completar tot això, per anar reblant el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del CxR i d’esperit reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre. no deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere!

ARA MATEIX:

No defallim, els terratrèmols del 14F, dels indults i de tot el que per sorpresa nostra vindrà i arrosseguen passarà; prou sabem que les institucions catalanes autonòmiques són presoneres d’Espanya, però la voràgine dels esdeveniments ens descol·loca i ens hem de tornar centrar cada vegada. Els indults i totes les marrades i traïcions dels capdavanters no seran la fi de tot i la lluita per l’alliberament de Catalunya continua. Esquivem la temptació, no jutgem als altres, tornem-nos aixecar. El Mandat es viu, República Catalana Independent …, qui s’ho creu que algú l’ha enterrat o l’enterrarà? Serà endebades.

Honor, respecte i admiració pels qui pateixen, han patit i patiran per causa de la Llibertat de Catalunya!

Catalans! que el terratrèmol dels indults no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’octubre. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.

Mentre la classe política catalana treballa pel seu cantó, mantinguem viva la flama, continuem i incrementem les nostres tasques d’alliberament nacional, fem que llueixin les estelades i fem que la paraula INDEPENDÈNCIA ressoni per tot arreu, de forma contínua i persistent. “La INDEPENDÈNCIA és llibertat”, “La INDEPENDÈNCIA és vida”, “La INDEPENDÈNCIA és Catalunya”, …

Clandestins o no tan clandestins, il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos”. Ara és urgent, com solem dir “o ara o mai”

(7 de juny de 2021)
Nadal 2021

Visquem la Llengua i
Visquem la Independència.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
24.12.2021  ·  05:59

La rendició incondicional del junqueras, amo absolutista d ‘erc, a la constitució, o sigui al psoe, no té altre nom que Botiflerisme espanyol. Mentre hi hagi l’amo junqueras, Catalunya serà la minyona de l’españa mes franquista, aprofitant la venjança dels criminals del 155, de dretes i d’esquerres. Quants anys passaran fins que marxin els rendits cap a casa seva? España en saps de crear rendits, catolicisme de coroneta

Jordi Torruella
Jordi Torruella
24.12.2021  ·  06:31

Tot i que més tard del què desitjava, m’alegra llegir aquest editorial que diu les coses tal com són. Espero i desitjo que aquesta línia no canviï fins passades les eleccions. Que més veus és vagin unint per desemmascarar aquesta colla de sangoneres que tenim per polítics. Una col·laboració de Ramon Cotarelo amb Vilaweb seria interessant.

Bon Nadal a tots els catalans.

Marcel Estadella
Marcel Estadella
24.12.2021  ·  06:53

Com que ja en tenim prou d’agrors en tot l’any, obligat es per uns dies de pensar en la política i desitjar a tothom molta salut i un Bon Nadal.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
24.12.2021  ·  07:11

Bon Nadal per tothom. Salut.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
24.12.2021  ·  08:08

El meu somni d’ara és passar de llarg de tota perversitat. A tota la “família” Vilaweb us desitjo un Nadal ple de joia. Així com un venturós any Nou. Sense corona….virus. Bon dia i bona hora.☮️

Pep Agulló
Pep Agulló
24.12.2021  ·  08:09

Dretes i esquerres, revolucionaris i convergents, tripartit i partits per tres, ordre i desgavell… Tot plegat l’embolcall de l’autonomia que ens ha cagat el tió o la tiona. En el Betlem ens falta el piròman…

Avui el més important per a la humanitat és el James Webb Space Telescope i per mi, també, escoltar el meravellós cant de la sibil·la.

Bon Nadal a totes i tots !

Jordi Torres
Jordi Torres
24.12.2021  ·  08:31

Totalment d’acord amb l’editorial, Vicent. Si d’aquell desig popular de llibertat, on vam votar majoritàriament en clau independentista i d’alliberament nacional, ha acabat sortint aquesta foto, doncs ja caldrà que busquem altres vies. Ha quedat clar que la política catalana no és una dipositària fiable de la voluntat del poble.

Un cop hem passat el mandat als nostres polítics, l’impuls popular s’ha fet miques contra el trencaones erigit pel sistema, fet de roques de por, amenaces, lucre personal i ànsies de poder; una recepta secreta ancestral de la cuina espanyola. Tots els partits catalans que hi xoquen es desfan com a terrossos de sucre.

Caldrà que des de la societat civil agafem de nou el relleu i ens organitzem sense comptar amb els polítics.

Bon Nadal!

Victor Serra
Victor Serra
24.12.2021  ·  08:43

Segueixo sense veure l’alternativa que proposeu . Per mi hi ha una sèrie de coses clares:
-La independència no arribarà demà ni l’any que ve. Mengtrestant cal seguir governant i per això cal un pressupost. Més val que Governin ERC i Junts que el PSC.
-Aprovar un pressupost amb els Comuns, ja que a la CUP no li ha donat la gana de fer-ho, aparca la independència ? Crec que no. El que l’aparcaria seria que Illa fos president de la Generalitat o Collboni Alcalde de Barcelona.
-Tenim el 52% dels vots i per tant una bona legitimitat democràtica, però som incapaços d’aprofitar-ho per avançar més ràpid . I d’això en tenim la culpa tots. Principalment els partits, però també la gent , el Consell de la República etc… No fem res efectiu per posar-ho en valor. Ara bé, jo crec que ja hem superat el nombre de traidors per metre quadrat ( un exercici inútil).
-Segurament faig totes aquestes reflexions perquè no conec les interioritats del Govern , el funcionariat i els partits i encara em queda una mica de candidesa nadalenca.
Bon Nadal a tots i no us deprimiu massa, que estem vius.

Carles Serra
Carles Serra
24.12.2021  ·  08:53

Que vols que et digui Vicent, segons dius ara tenim un govern d’ordre? quant tindries de dir un govern de traïdors i vividors d’aquest sistema franquista espaÑol.
Ara serà bo sentir l’ANC això del 52%=d’un govern INDEPENDENTISTA; ja que dir de la bleda solejada d’en Cuixart, que amb l’ajuda de la periodista Llansana d’ER ha dut l’entitat a la submissió; llengua, cultura i AUTONOMIA.
Quant recordo tots els esforços per organitzar dinars/sopars grocs, apart de l’assumpte €, fer Km per demanar la vostra llibertat i ara veure tanta traïcio; ser més fdp impossible.
Tinc anys i tinc molt clar que faré el traspàs se’n esclau d’aquesta espaÑa franquista, gràcies aquest polítics/partits/entitats; l’únic que en consola que almenys ja no veure tanta degradació del meu país i el genocidi del català.
BON NADAL A TOTS I SOBRETOT SALUT

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
24.12.2021  ·  09:10

Potser, si, en lloc de 33 escons a ER-WC i 32 a Junts, fos a l’inrevés, i la presidenta fos la Borràs… potser… només potser… no hauríem caigut en el neo-paleo-autonomisme.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
24.12.2021  ·  09:17

Que punyetes de pessimisme! Pugem dia a dia, i ho saben encara que el seu discurs diari sigui el de s ha acabat tot. Ens espera un 2022 ple d´esperances amb l´arribada del nostre govern a l´exili. És un plaer llegir els vostres comentaris.Salut i bon any a tothom.

Marc Avià
Marc Avià
24.12.2021  ·  09:33

Bon Nadal i gràcies per la feina que feu.

Jordi Parera
Jordi Parera
24.12.2021  ·  09:42

Jo no salvo a la cuuup de la crema, un cop contats els escons junts incup sumaven mes que erc podrien haver fet front i exigir mes d’aquesta legislatura i govern pero en canvi es van afanyar a regalar el seu suport i aceptar 2 anys dhivernacio sense pactar que es faria despres. Ara no han complert el que no van pactar no per raons sino pel que son. llegint el llibre de puigdemont deien ostres perque s’enfada tant i fa una mocio de confiança despres de tombar-li el pressupost?! La realitat no va amb ells.

Josep Manel Barbero
Josep Manel Barbero
24.12.2021  ·  09:44

NOTÍCIES BONES:
-Que la CUP s’hagi baixat del viatge al passat que fan ERC i Junts: m’he sentit molt alleugerit i satisfet (he salvat el meu vot).
-Altra gran notícia ha estat les eleccions al Consell per la república: em dona certa esperança si no es malmet (soc escèptic, però vull creure, de moment aposto) .
-La tercera és veure que l’ANC no llença la tovallola.

Bon nadal!

Albert Miret
Albert Miret
24.12.2021  ·  09:48

Tot torna a mans dels partidets catalans en coma polític induït. El Nadal és només una festa pels comerciants pel que mai el felicito a ningú, perquè sé que tots ens hi acabarem deixant la cartera, però l’any nou espero que enviï a casa seva a tota aquesta colla de capsigranys tan inútils, ufans i superbes com els d’allà, que es fan dir polítics oblidant que la política és un servei a la societat i no un servei al propi compte bancari i torni a formar govern el nostre únic Molt Honorable President Carles Puigdemont. Per tant sí que us desitjo a tots els independentistes de debò un molt feliç i triomfador Any Nou 2022.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
24.12.2021  ·  09:59

L’1 d’octubre “va espantar la nostra gent d’ordre”

És això!

Núria Feliu
Núria Feliu
24.12.2021  ·  10:14

Bones Festes per tothom. I molta SALUT, pel 2022. II*II

Ferran Moreno
Ferran Moreno
24.12.2021  ·  10:27

I què podíem esperar votant aquests partits?
Autonomisme republicà? Confrontació intel·ligent?

Encara hi ha qui pensa que si hagués guanyat JUNTS la cosa hagés estat diferent.
Com si no formessin part del Govern o no haguessin guanyat mai.

Sí, segur, segur que a JUNTS estan pensant en la independència i no en col·locar la seva gent, com qualsevol altre partit.

És dur de pair?

Quan tornin els exiliats… Mare de Déu, Senyor!

Companys, hi ha vida al marge d’aquests partits i la força la tenim nosaltres, el poble. Malauradament la perdem quan els tornem a votar i ens permetem caure en el joc pervers de barallar-nos entre nosaltres. Ens entretenen com volen.

Volem la llibertat? Comencem per alliberar-nos emocionalment d’aquests partits.
Mantenint els seus privilegis ($), són els guardians del règim del 78.

Després sí, després ja vindria la unilateralitat, lluitar contra Ñ i tot el que vulguem.

Bones festes!

david graupere
david graupere
24.12.2021  ·  10:28

La lògica del vot útil és el nostre taló d’Aquil·les: els partits basen la seva acció política justament en això, la campanya electoral és més determinant que no pas el compliment del programa electoral, perquè els vots van als partit amb més de representació parlamentària.

Si a això, s’hi suma que els partits independentistes quan arriben a una majoria parlamentària es tornen regionalistes, sigui de dreta o d’esquerra, CiU ahir, ERC avui, doncs pels fets és clar que no es tracta de fer majoritari un nou partit. Havent guanyat les eleccions, cal dirigir l’empresa pública regional més gran del país, i a això es dediquen, al sou-i-càrrec, altrament dit les menjadores.

cal trencar amb el monopoli de qualsevol partit, cal votar partits extraparlamentaris (llevat de les eleccions europees), no perquè siguin majoritaris sinó per tal d’atomitzar l’espai. Els vots independentistes hi seran, ens podrem comptar igualment, però el fet que cap partit tingui el monopoli de l’empresa pública podria crear una dinàmica nova: posar el full de ruta per davant de les menjadores.

PS: no us sembla molt sospitós que tots els expresos hagin girat el seu discurs polític com un mitjó? No sols Junqueras (vicepresident) sinó tots els caps de més de rang del govern de concentració com Romeva (conseller d’afers estrangers) o Forcadell (presidenta del Parlament). Tots s’han retractat, potser les clavegueres de l’estat han amenaçat la seves vides? O les vides dels fills o familiars? Els obliguen a seguir en política en aquests termes? Altrament és molt difícil d’entendre la distància entre els exiliats perseverants i els expresos claudicants.

Carles Farre
Carles Farre
24.12.2021  ·  10:33

Bon dia, a part de subscriure el comentari del Carles Viñals, a la teva PS2 d’ahir, va quedar clar novament la teva postura del “Abans trencat que doblegat”, se’ns dubte aquesta postura també te arrels econòmiques.
Podríem dir que dintre de la fauna humana, hi han molts tipus d’individus, l’intel·ligent i bona persona, que amb la seva intel·ligencia, no només se’n beneficia ell mateix, si no que també beneficia a els de la societat en la que conviu.

Hi ha el intel·ligent malvat, que aprofita la seva intel·ligència per treure’n benefici personal a costa del perjudici de la resta

Després trobarem la categoria dels estúpids :

A/ L’estúpid que es creu intel·ligent, i que dintre de la seva estupidesa, no se’n dona compte que es utilitzat per l’intel·ligent malvat, aquest perjudica a la resta de la societat, a canvi d’algun benefici, i que el dia en què ja no serveixi al intel·ligent malvat, li fotrà una cossa al cul.

B/ L’estúpid total i absolut, que amb les seves accions no només no en treu cap benefici per a ell, si no que perjudica a tots els altres, i sobretot, a si mateix. Aquest grup, es l’objectiu principal de l’intel·ligent malvat, doncs si el manipula convenientment, actuarà sense saber-ho, com el principal garant dels seus interessos.. però si no ho fa be, aquest grup, que es el mes nombròs,  també acabarà perjudicant a l’intel·ligent malvat..
Evidentment, entre aquests qualificacions, trobarem subgrups, deixo a la reflexió del personal, en quin grup o subgrup es veu ell mateix.
Però quant l’estúpid o equips d’estúpids il·lustrats però, passen a dirigir un país, ja poden tremolar tots els grups i subgrups, una cosa és estar il·lustrat, i l’altra ben diferent es ser inteligent, ja sia bo o malvat..

Bones festes ramat de Vikaweb, i també al bon pastor del ramat, al qual havia se li escaparant unes quantes ovelles negres..

https://youtu.be/wP-sSt04-2c

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
24.12.2021  ·  11:11

Bon Nadal amics de VW……

Adrià Arboix
Adrià Arboix
24.12.2021  ·  11:15

Bon Nadal i moltes gràcies per la vostra feina. És un plaer poder llegir cada dia VW.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
24.12.2021  ·  11:18

El què ens diu l’Editorial d’avui és una obvietat. L’1 d’octubre va passar perquè va passar la consulta d’Arenys d’Amunt, es a dir, la classe política es va veure arrossegada pel tsunami popular de les consultes per la independència primer i les manifestacions massives després. La consulta d’Arenys d’Amunt va ser com l’aleteig de papallona que es converteix en un tornado. Recordem com Mas va anar a Madrid a reclamar un millor finançament després de la gran manifestació de l’11 de setembre de 2010 “Catalunya, nou estat d’Europa”. 1 milió i mig de manifestants per la independència i Mas reclamant un millor finançament!!. La pressió popular va ser tan forta que els polítics, per por de ser retirats, s’hi van posar davant i és així com arribem a l’1 d’octubre. Del què ha passat durant aquests quatre anys ja n’hem parlat massa però hi ha una lliçó que no sé si l’hem aprés bé: els polítics -partits i aparells- viuen de nosaltres que els votem, si els votem i treuen un bon resultat a les eleccions això suposa per ells molts llocs de treball, influència per seguir retroalimentant els seus aparells i a empreses que depenen del control públic. De tot això se’n diu poder, poder de controlar un pressupost que, no essent suficient per atendre de forma justa la població al segle XXI, és suficient per atendre’ls a ells. Però i si no els votem?, ah “amigo”, les coses canvien i comença el mal de panxa. Recordo la cara d’alguns a la manifestació de l’11 de setembre d’enguany quan rebien tota mena de queixes i insults, cara de por, no pel mal moment que estaven passant sinó pel futur. Aquesta és la clau de volta, en el sistema democràtic necessitem els partits polítics però ells ens necessiten a nosaltres. Nosaltres no estem tan organitzats però podem fer-ho com el 2009 a Arenys de Munt. Això podria passar ara si una escola es negués a obeir el TSJC amb el 25% de castellà i la seguissin totes les escoles del país. Què farien els jutges?, no podrien fer-hi res, l’estat no hi podria fer res. Tenim poques certeses però si que sabem que la revolució la farem nosaltres, no els partits que si posaran davant si d’això en depèn el seu futur, també sabem dels sacrificis que comportarà però -això és important- hem de tenir clar que l’estat no té poder per reprimir-nos a tots, això no ho pot fer, no ens pot bombardejar, no té prou policia ni prou presons per tots. És una jugada -la darrera- que si la juguem bé guanyem segur. Bon nadal

Berta Carulla
Berta Carulla
24.12.2021  ·  11:27

Dels cagacalces, traidors i oportunistes, en diuen gent d’ordre.
De vendre el país, en diuen governar.
De votar ERC, en diuen independentisme.
De blanquejar la repressió i el col.laboracionisme, en diuen pragmatisme.
Del fum embrutit, que torna boira espessa l’anhel de llibertat del nostre poble, en diuen ‘esquerres’.
Del patriotisme català en diuen feixisme, igual que ho diu un espanyol que sí que té el dret de ser patriota.
De la manca d’empatia i respecte pel el que som, nosaltres i no qualsevol que arriba a casa nostra, en diuen progressisme.
De punxar un tractament experimental als nens, en diuen prevenció i salut pública.
Bon Nadal, a tothom. Esperem que el Pare Noel porti un llumí.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
24.12.2021  ·  11:54

I la gran pregunta és: com es pot construir una alternativa ?
Bon Nadal a tothom.

Ed Garrido
Ed Garrido
24.12.2021  ·  12:09

Cal un nou partit. Junts, de la ma del Jordi Sanchez, es una presa de pel. Ara be, aquest nou partit sera invisibilitzat o atacat directament per tv3 i els Cruanyes, Sol, Voltas…per tant l alternativa es molt dificil.

Ignasi Hosta
Ignasi Hosta
24.12.2021  ·  12:57

Diu l’article..
“, [La CUP] hi pacten molt ràpidament i amb molta alegria el suport a la investidura i després tot són entrebancs i parlen de desestabilitzar-lo.”
Això de “molt ràpidament”…..només cal consultar l’hemeroteca.
I si ara parla de desestabilitzar…cal preguntar-se qui s’ha mogut (O renegat) . Per mostra: la votació d’ahir del tema de gestió de l’aigua.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
24.12.2021  ·  13:06

Bé, cada cop està tot més clar: dono per amortitzats totalment tan ERC com JxC, i a partir d’ara només escoltaré l’ANC i el Consell per la República. Perquè? Doncs perquè la gent de ordre mai han fet gaire de bo per a millorar res; amb sort només aconsegueixen mantenir les coses com estan o estaven. I, insisteixo, per a això ja teniem a Jordi Pujol. I així mai tindrem, MAI, un país que s’assembli a una democràcia, ni el benestar que podriem tenir si fossim independents, ni la civilització avançada que tenen els paisos europeus de més al nord, ni la cultura de què gaudeixen. Com a molt arribarem a la “cultureta” …..

A veure si el CxR i Puigdemont i els seus fan un pas endavant i trenquen amb aquesta penosa reedició del tripartit capitenajat per un president tan gris i obscur com el del segón.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
24.12.2021  ·  13:44

I qui votem, Vicent? Quina opció tenim?

Josep Marrasé
Josep Marrasé
24.12.2021  ·  13:50

Vicent, perdona però el teu raonament no aclareix massa bé la situació, però com que tinc el meu pensament lluny d’aquesta política de vol gallinaci, ja en parlarem més endavant. Només vull activar la idea que és molt i molt necessari tenir un pressupost i no voler la prorroga del present.
Entretant, desitjo a tots els companys i col·laboradors de VilaWeb un bon Nadal i un molt venturós 2022. Salut!

Roser Caminals
Roser Caminals
24.12.2021  ·  15:46

Bon article, Vicent.
El meu desànim és tan sols impaciència. Estic d’acord que el moment-momentum tornarà.

Joan Royo
Joan Royo
24.12.2021  ·  16:46

Cal dir-ho ben clar i català. Les cúpules dels partits independentistes s’han convertit en nius de botiflers que viuen ben còmodament de les misèries autonomistes. I l’ANC? Ho he dit a bastament, els enemics de la independència els tenim en el govern autonomista, l’ANC s’hi a d’enfrontar de forma clara i radical amb una exigència ben concreta: aixecar la suspensió de la declaració suspesa l’octubre de 2017. Mentrestant ni desànims ni claudicacions. Ràbia i mala llet i sempre preparats per assolir la llibertat. Bon Nadal!!

Rubén Cruz
Rubén Cruz
24.12.2021  ·  16:52

El règim del 21 progressa adequadament.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
24.12.2021  ·  17:14

Bon Nadal al director i a tot l’equip de WV
També vull feliciar molt especialment a Carles Farre,pel munt d’enllsços que ens regala i també a Berta Carulla, Bonifacia Cordoba i Albert Miret sempre encertats i combatius

Il·lu González
Il·lu González
24.12.2021  ·  19:27

Em fa por oblidar el Primer d’Octubre i tota la força que el poble català va ser capaç d’exhibir…

Bon Nadal tingueu!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes