El Defensor del Poble espanyol diu que el CNI va espiar amb Pegasus “d’acord amb la constitució”

Ángel Gabilondo diu que les intervencions telefòniques es van fer amb autorització judicial 

VilaWeb
ACN
18.05.2022 - 14:04
Actualització: 18.05.2022 - 17:31

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha tancat la investigació sobre el ‘Catalangate’ i ha conclòs que l’actuació del CNI “s’ha realitzat amb conformitat a la constitució i la llei en els casos examinats“. En un informe de vuit pàgines dirigit a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, apunta que en els documents classificats als quals ha tingut accés, els divuit que la seva predecessora, Paz Esteban, va portar a la comissió de secrets oficials, “el CNI ha actuat respecte de les diferents disposicions legals relatives al control judicial previ a les intervencions de comunicacions”.

En aquest sentit, diu que “les interlocutòries estaven extensament motivades”, que el magistrat del Tribunal Suprem espanyol que les va autoritzar, Pablo Lucas, disposava d’un “elevat grau de detall en la informació” i que tot es va fer d’acord amb el protocol que articula la relació del CNI amb el magistrat.

A més, Gabilondo conclou que “existeix normativa interna al CNI que requereix uns procediments o mitjans especials per a l’obtenció de la informació i que contempla els supòsits de necessitat d’autorització judicial”, i que també existeix una normativa interna per analitzar i avaluar el funcionament del procediment que condueix a les autoritzacions judicials.

En aquest sentit, defensa que d’acord amb tota aquesta normativa, les intervencions sobre els telèfons de les divuit persones es van fer en tots els casos després de rebre l’autorització judicial.

Gabilondo també assenyala que, després de vint anys de la llei que regula el CNI, i tenint en compte l’evolució de les tecnologies durant les últimes dècades i els canvis que vindran, caldria “meditar” sobre la suficiència o insuficiència del control judicial existent, perquè “no és el mateix la intercepció de les comunicacions el 2022 que el 2002, ni significarà el mateix d’aquí a pocs anys”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies