La defensa de la sanitat pot ser la palanca per a canviar les nostres societats

«Si una cosa ha deixat clara aquesta crisi és que el sistema econòmic, polític, social en què vivim avui és d'una fragilitat i d'una irresponsabilitat que reclama una esmena a la totalitat»

Vicent Partal
24.03.2020 - 08:38
Actualització: 24.03.2020 - 09:38
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vivim uns dies que estic segur que la gran majoria de nosaltres, per no dir tots, no esperàvem viure mai i que tindran un impacte enorme sobre el nostre futur personal i col·lectiu. A hores d’ara ja és evident que la crisi sanitària nascuda del coronavirus és avui també una crisi econòmica i política sense precedents. Segurament la més gran de la història.

Som enmig de tot i és molt difícil, en conseqüència, de preveure què passarà demà, quan d’alguna manera aconseguim de controlar la pandèmia. Però em sembla que hi ha coses que podem començar a intuir.

En primer lloc, hi ha la por, que té un paper determinant a l’hora de moure el model social en una direcció o en una altra. Tot al llarg d’aquest segle els poders polítics i econòmics s’han preocupat amb intensitat de generalitzar la por. Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 i la gran crisi econòmica del 2008 les nostres societats han interioritzat la por de la catàstrofe, cosa que explica en part la naturalitat amb què s’ha reaccionat ara a ordres tan dures com les que rebem.

La por, per si mateixa, no és dolenta. Tenir por és raonable perquè et posa en alerta. Però sí que es dolent que la por et paralitze. I ací hi ha un dels punt clau d’aquest moment. Crec que cal entendre que aquesta por raonable es vol fer servir des de l’estat –i quan dic des de l’estat vull dir des de tots o la gran majoria dels estats– per expandir els seus poders.

Reconec que el debat és complicat, però no es pot deixar fora de l’àmbit de la discussió pública, com alguns voldrien. Quan ens demanen que permetem que vigilen els nostres mòbils per saber com es mou la població, l’argument és que es fa per una bona causa. I quan fan servir la força per a obligar gent irresponsable a quedar-se a casa podem entendre que ara, en aquest moment concret, això és per una bona causa.

Però encara que això siga raonable la història també ens ensenya que en política hi ha una veritat permanent: quan un govern pren una decisió i la pot sostenir sense gaire oposició popular, aquesta mesura ja és validada per sempre i a disposició en el seu arsenal. El 155 era impensable, però una volta aplicat ens el poden aplicar tantes vegades com vulguen sense tant de formalisme, com han fet ara per la via de l’estat d’alarma, en qüestió de minuts. Que els militars tinguen un paper de direcció pública de la política era una cosa impensable fins la setmana passada, però ara els socialistes ho han normalitzat i aquesta eina terrible és a la disposició de qualsevol govern –si demà Vox forma govern i posa militars a dirigir l’estat sempre podrà agafar-se al precedent de Sánchez per a justificar-ho.

És cert que no hi ha res com una crisi sanitària global per a reforçar l’autoritarisme i el control social, perquè amb l’excusa que és una emergència apolítica això es pot fer, aparentment, per raons de sentit comú. Ara, això vol dir que estarem condemnats a acceptar tot de passos enrere i no podrem reaccionar a aquest aprofitament indecent de la por?

Jo crec que no i ho crec perquè em sembla que hi ha dues coses que també canvien radicalment per culpa de la crisi del coronavirus: són el paper de la sanitat pública en les nostres societats i el model desbocat de capitalisme salvatge globalitzat.

Que l’era de les polítiques d’austeritat s’ha acabat bruscament crec que és tan evident que no val la pena ni perdre un segon a comentar-ho. Ara, la qüestió és què vindrà després. L’era de l’austeritat obligada anava destinada a assentar un model de capitalisme deslocalitzat, global, sense vincles amb la comunitat i despietat en el mètode, per abstracte. Empreses sense amos, gestionades per executius que tan sols tenen en compte el benefici a curt termini, que prenen decisions allunyades de l’impacte que tenen: Glovos o Amazons, per entendre’ns. Però la crisi que ha desfermat el coronavirus és d’una dimensió tan colossal que ni les cent grans marques globals no estan segures de poder-la resistir. De manera que la societat s’haurà de qüestionar per força si el camí emprès a final dels anys noranta és sostenible o és suïcida.

I en el debat emergirà inevitablement la solidaritat dels de baix, emergència que després d’una crisi com aquesta no serà senzilla de dissimular amb propaganda o provocant crisis encara més grans. I hi haurà, n’estic absolutament segur, un punt focal que ja ara té la força de canviar la societat completament, d’esdevenir el gran instrument per a reforçar un model raonable i humà de gestió pública: la defensa del sistema de salut.

Perquè no sé amb quina cara ningú avui pot atrevir-se a negar que el sistema de salut és un element central de la societat, que no pot ser qüestionat ni discutit de cap manera. El sistema de salut entès com el dret que tots els membres d’una societat, amb independència de la seua condició, tenen de ser tractats amb dignitat en cas de malaltia esdevé avui, cruament, la darrera barrera contra el caos i la mort de la civilització. I els treballadors d’aquest sistema sanitari se’ns apareixen com els herois que pensen en tots nosaltres, que posen la seua vida, literalment, a disposició de la societat i fan més que no els correspondria de fer per la paga que reben.

En aquestes condicions, no sé imaginar-me de quina manera cap govern, quan passe això, s’atrevirà a negar els reforços econòmics i els reforços de tota mena que el sistema sanitari necessitarà. No puc ni pensar com la societat que emergirà de la crisi del coronavirus podria acceptar que algú proposàs una marxa enrere en aquest terreny. I per tant aquesta, em sembla a mi, serà la palanca clau per a reconquerir allò que ens comú a tots, per a tornar a reclamar un model de relacions polítiques, econòmiques, socials i culturals raonables, sensates i honestes. Perquè si una cosa ha deixat clara aquesta crisi és que el sistema econòmic, polític, social en què vivim avui és d’una fragilitat i d’una irresponsabilitat que reclama una esmena a la totalitat.

 

PS. Tres notes d’actualitat:

-Avui arribarà a Manises el primer avió dels dos que ha contractat la Generalitat Valenciana per portar material sanitari des de la Xina. Amb això ha donat tota una lliçó de rigor i agilitat, no tan sols al govern espanyol sinó també a governs en principi més preparats i amb més recursos, com ara el de la Generalitat de Catalunya.

-No tinc paraules per a qualificar el comportament dels lletrats del Parlament de Catalunya, que s’han manifestat contra el ple telemàtic que havia reclamat el president Torra. Encara que no és cap gran sorpresa, perquè aquests darrers anys s’han distingit per la incompetència i l’excés de zel, sempre a favor de la repressió de l’estat.

-Encara tinc menys paraules per a qualificar el general Villarroya. Que aquest personatge abominable comence una conferència de premsa dient ‘sense novetat al front’, com si fes bromes en una caserna i sense mostrar ni la mínima sensibilitat recomanable és gravíssim. Si és tan valent, que explique als familiars dels 462 morts que hi ha hagut a l’estat espanyol aquestes darreres hores que no són cap novetat significativa.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
23.03.2020  ·  22:16

Tot i estar d¡acord amb l’editorial, tinc també molt clar que hi ha ignorants absoluts en llocs molt alts. I sembla que no és una condició exclussiva d’Espanya. Podem estar segurs que hi haurà molts d’aquests ignorants que continuaran venent que allò privat, tant siga la sanitat com qualsevol cosa, les presons o els exèrcits, serien molt millor gestionats. Tenim a favor que els efectes d’aquesta pandèmia s’enduran per davant moltes estructures de les què ara semblen inamovibles i eternes; i amb elles, espere, molts dels seus propagandistes confesos. Fa una mica l’efecte com si la nostra civilització l’hagués feta el primer dels tres porquets del conte. I el coronavirus bufarà de valent, que encara no ha acabat.

Josep-Manel Príncep
Josep-Manel Príncep
23.03.2020  ·  22:25

Jo mai he tingut cap fe en la rassa humana.
Tant de bo en Partal tingui raó en la seva positivitat quan diu que el model pot canviar.
Jo dubto que d’aquesta n’aprenguem, tornaran a ficar-nos-la doblegada.
Els éssers humans no tenim remei.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
23.03.2020  ·  22:37

“En aquestes condicions, no sé imaginar-me de quina manera cap govern, quan passe això, s’atrevirà a negar els reforços econòmics i els reforços de tota mena que el sistema sanitari necessitarà.” De la mateixa manera que ho fan tot. Enganyat, fent operacions de triler… Més que han vexat Catalunya i encara tenim polítics que no ho tenen clar i que enganyen la gent que ho ha donat tot pel país una vegada i una altra?

Això dels lletrats del parlament és penós. No els poden fotre a l’atur a tots? O a la presó si es demostra que prevariquen afavorint els interessos d’algun partit?

Daniel Vives
Daniel Vives
23.03.2020  ·  22:38

L’editorial d’avui em recorda el capítol inicial i final la sèrie Connections, de James Burke
El primer capítol parlava de la fragilitat del sistema, centrada en un relé que va provocar la gran apagada. El darrer posava en qüestió el sistema i proposava diverses alternatives.
Crec que estaria bé tornar-la a emetre per tv3

Matilde Font
Matilde Font
23.03.2020  ·  22:39

Sóc treballadora del sistema sanitari públic. Sempre he sigut una gran defensora de les gestions públiques i mai he entés que per funcionar bé ens diguen que millor una gestió privada. No sabem com som d’afortunats de tindre aquesta joia de sanitat. Només en moments de crisi com ara, veiem la gallina d’ous d’or que podem perdre si no som capaços de defensar-la entre tots.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
23.03.2020  ·  22:46

Ja m’agradaria que fora així. Però tenim una classe política incompetent i inútil. En plena crisi com estem, la societat s’ha autoorganitzar per suplir les carències que els sistema deslocalitzat havia generat. Un teixit industrial esmicolat, s’ha posat a produir mascaretes, per protegir els sanitaris i la població. El govern valencià, no encomana la producció de mascaretes a la indústria valenciana que ràpidament ha canviat els linials per fer-ne, no. Envia dos avions a Xina per portar-se-les d’allí.
Ja dic que m’agradaria que aquesta crisi fora l’espurna d’un canvi important. Ho dubte amb aquestos polítics medradors i amb poc nivell intelectual.

Joan Coll
Joan Coll
23.03.2020  ·  22:56

En la generació de por, els mitjans de comunicació hi heu contribuït considerablement.

joan rovira
joan rovira
23.03.2020  ·  23:16

Prenc l’editorial com un test personal per, sense rebatre res ans al contrari agraint-lo un cop més, fer algunes observacions.

1. La crisi econòmica mundial està perfectament descrita en els cicles econòmics Kondratieff que preveia una devallada del 2012 al 2020.

2. La irrupció del coronavirus era una possibilitat també anunciada pel mateix Bill Gates com resposta de la natura a la sobreexplotació o per altres motius.

3. No ha de sorprendre, visquent en un sistema colonial com l’espanyol i en un entorn tan subordinat com el català, la distància entre el món oficial i el real dels ciutadans.

4. El primer d’octubre de 2017 la societat catalana va dir no al model autàrtic colonial espanyol: Estat colonial (corona+400) = IBEX –> Govern colonial (partits) = BOE –> súbdits

5. Sí, al model democràtic universal: Ciutadans – representants –> Govern (representants) –> Estat democràtic <– Ciutadans

6. La societat catalana sap el què, però els seus representants estan a la presó, l’exili o alguns col.laborant per repetir l’esclavatge colonial. Però, aquest intent neix mort.

7. Perquè des de Kondratieff, a Kurzweil, a qualsevol persona amb sentit comú sap que des de la sobreexplotació de la natura a la ficció financera, etc. i, el colonialisme, s’han acabat.

8. Els supervisors de l’antic sistema global ens han avisat, com el 2008, tard i malament. Però, la societat catalana s’ha autodeterminat i els afectats pel covid-19, també. Ens en sortirem plegats.

9. Ens ho volen possar díficil, però la història real és la que és. La societat catalana no té mentalitat de súbdit, s’ha autodeterminat i serà lliure perquè la vida és apassionant.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
24.03.2020  ·  00:08

Avui t’has superat Vicent.
Gràcies.

Tantmateix, planteges una pregunta, que a continuació documentes/contestes molt bé, però li trobo a faltar, per evitar cap dubte, un epíleg resolutiu.

La pregunta és:
“Ara, això vol dir que estarem condemnats a acceptar tot de passos enrere i no podrem reaccionar a aquest aprofitament indecent de la por?”

La meva resposta és:
“Uns pocs fa anys que tenien clar que anavem malament. Aquesta crisi està obrint els ulls a una gran majoria. Això només pot reforçar la defensa d’un món de tots per tots. Torres molt altes cauran. Només cal que creguem en nosaltres. La clau no està en si els polítics aprendran la lliçó, sino en si l’aprendrem nosaltres.”

De nou, gràcies Vicent.

Xavier Messeguer
Xavier Messeguer
24.03.2020  ·  00:12

Crec que l’anàlisi que fa del Govierno és erroni. No es que hagi deixat als militars inmiscuir-se en el control de la crisi, sinó que han estat els propis militars els que s’han fet amb el govierno per mantenir els privilegis del que anomena estat profund i mostrar qui és qui realment mana a España. Privilegis que en aquest moment significa tenir tot el material mèdic necessari per no encomanar-se i, si fos el cas, totai l’atenció mèdica que puguin necessitar. No són ells qui reparteixen el material mèdic? Perquè no es tanquen les autonomies? Per requisar tot el que considerin convenient. Surten dades de militars infectats? De casernes en quarentena?

La qüestió interessant és que podrien fer si el nostre govern aïlla Catalunya?

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
24.03.2020  ·  00:28

Francesc Rosés
Això dels lletrats del parlament és penós. No els poden fotre a l’atur a tots? O a la presó si es demostra que prevariquen afavorint els interessos d’algun partit?

No sé si vos heu adonat del penós servei que fa el Sr Torra, incapaç de destituïr a ningú(Exteriors es un cas apart)

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
24.03.2020  ·  00:40

Gracies Sr. Partal per l,editorial. Em queda un dubte podia el President Torra fer el que ha fet el President Ximo Puig?
Ho lligaria amb lo dels advocats del Parlament, per mi INDECENT pero com en altres ocasions no sento piular a ningu.
Hi ha partits retratats i hi ha partits muts.

jaume vall
jaume vall
24.03.2020  ·  00:46

Els espanyols tenen els dirigents que es mereixen. També els seus militars.

I aquí, què ens mereixem?

Gemma R.
Gemma R.
24.03.2020  ·  00:48

No hi puc estar més d’ acord. Però segons com sigui de gran la crisi, també podem veure coses que no imaginàvem veure, com revoltes violentes, robatoris en ple día i tot tipus de situacions extremes x la supervivència. Em té espantada que De Guindos trobi una bona idea la renta bàsica, de veritat. De Guindos!De….Guindos! vénen dies durs. I sí això passa també Hi haurà sectors, especialment a Espanya, que reclamaran mà dura i voldran donar un paper més important a l’ exèrcit. Tant de bo guanyi el model que tú dibuixes Vicent, tant de bo. A Catalunya no en dubto, però i els veïns?

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
24.03.2020  ·  00:58

Aquesta crisi ha posat de manifest el centralisme i l’autoritarisme d’Espanya quan ho contraposem a l’exquisida gestió que ha fet Angela Merkel amb els lands alemanys.
Pel que fa als advocats del Parlament, en quin món viuen? Totalment d’acord que només han servit per ajudar a la repressió de l’Estat.

Eulàlia Romeu
Eulàlia Romeu
24.03.2020  ·  01:05

Partal

Oriol Roig
Oriol Roig
24.03.2020  ·  02:08

A una garita del cuartell on vaig fer la mili quan encara era obligatòria hi havia un grafiti que té plena validesa: “los civiles se pueden militarizar, pero los militares no se pueden civilizar”.
I al respecte de la sanitat pública, cuideu-la i no us la deixeu prendre. Visc als Estats Units i fa feredat. Sóc dels afortunats que té assegurança mèdica a través de la feina, però hi ha milions que no en tenen i que hauran de triar entre morir-se d’un virus o de gana perquè han de pagar la factura d’urgències o d’hospitalització. De tot en diuen un país civilitzat.

Núria Castells
Núria Castells
24.03.2020  ·  02:55

En general, aprenem dels errors i els fracassos. Som així. Val més tenir-ho en compte.
Penso que aquesta sotragada dividirà la gent entre aquells que esperen, obsedits, tornar al món que teníem abans del coronavirus i aquells altres que no volem tornar-hi pas.
I no volem tornar-hi perquè sabíem – però ara se’ns ha fet del tot evident- que la societat que teníem NO FUNCIONA.
No funciona com hauria de funcionar una societat realment humana, on totes les persones siguin tractades amb dignitat i on els DDHH siguin la llei indiscutida.

L’estat -els estats- voldran aprofitar la por per sotmetre’ns tant com puguin. Perquè la tecnologia anava permetent un abast més gran a la informació i això els fa pànic. Voldran tancar-ho tot, restringir-ho tot, controlar-ho tot i haurem de parar-los els peus. Com sigui.
Serà hora, doncs, de fer-nos més rebels que mai i de treballar perquè “ells” no puguin aprofitar la por dels més desinformats o menys crítics.

I això ho haurem de fer defensant la sanitat pública (gràcies, immenses, sanitaris!) però, també, lluitant per un ensenyament que prepari els nostres infants i joves per ser ciutadans responsables i actius; i qüestionant críticament el consum -la gran arma que tenim els ciutadans, tant desaprofitada!!-; i oposant-nos, amb tots els recursos, al saqueig suïcida del medi ambient que, aquest sí que és un punt vital. Algú ja va advertir-ho clarament: “No esteu entenent res; la Naturalesa no negocia!”
Com no ha negociat el coronavirus.

Les salvatges elits que dirigeixen el cotarro són implacables, però la seva mateixa situació les sol fer cegues i estúpides. El seu privilegi els tapa els ulls. Acaben creient que poden fer qualsevol cosa; que el poder i els diners els posen a recer de tota calamitat.
Però una catàstrofe ecològica es pot endur persones que es creien, gairebé, déus.

Facin el que facin ells, per a nosaltres -el poble- la qüestió, ara, serà triar entre POR o REVOLTA.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
24.03.2020  ·  03:53

Em sembla molt generosa la opinió que bastants lectors manifesten sobre el comportament de Ñ envers Cat. Mirant-ho des de l’altre costat, no em sembla fora de lloc titllar-la d’impúdica i pòrnogràfica. No en podem esperar res de bò. (Què els han donat o infiltrat perquè se’ls creguin, senyors de ER). És el moment, dones i homes catalans capacitats, valents, disposats a tot, amb experiència organitzativa i sense dependències de partits polítics, que us mogueu per a re.convertir les despulles humanes que sobreviuràn al virus (de la) corona en una societat civil alliberada de por, amb idees clares de com vol el seu futur i nde com cal construïr-lo entre tots. Amb els incompetents, porucs, obedients i cagabandùrries actuals no podem esperar arribar a cap lloc.

Albert Miret
Albert Miret
24.03.2020  ·  07:53

A mi em sembla bastant evident que el traficant, que és el generalíssim de l’exèrcit, ha imposat les seves lleis i ha mobilitzat l’exèrcit, que és el que la dreta espanyola volia des de fa molt de temps. El que figura presidente del gobierno gairebé plora fent els discursos que li dicten, conscient que no és més que un pres polític més, però aquest, burro com una sabata. De mica en mica, les rodes de premsa sobre el corona virus han expressat perfectament de què va la cosa. Han passat d’estar representades primer per quatre autonomenats polítics. En una segona fase per tres polítics i un militar. A la tercera per dos polítics, un militar i un policia, i a la quarta per un polític, un militar, un policia i un guàrdia civil. Suposo que molt aviat suprimiran al de la veueta d’aiguardent i n’hi posaran quatre de les forces repressives. I ja haurem donat el cop d’estat que el putero Juan Carlos uno no va saber acabar de fer bé, i la seva espanya tornarà a ser la de sempre. Ja fa temps que el reiet 6 té ganes d’ostentar el poder absolut, per això va fer aflorar a totes les bèsties que tenia en pepitòria ficades dins del PP, és a dir Vox per anar escombrant cap a casa. I el corona virus l’hi ha anat d’allò més bé per acabar amb les autonomies i amb tots els drets civils sense cap oposició, ja que tots estem tancats a casa amb un autèntic estat de setge encobert que durarà molt més temps que el corona virus, és a dir tot el que els interessi que duri fins que se sàpiguen segurs. Sap greu de pensar-ho, però sembla que a falta de resposta social, política i econòmicament tornarem a estar com en l’anomenada postguerra civil, és a dir el darrer port cop d’estat seriós de l’exèrcit espanyol , com sempre, també contra el poble.

Antònia Sabrià
Antònia Sabrià
24.03.2020  ·  08:13

Moltes gràcies, Vicent! Sense la claror dels teus editorials encara estaríem més a les fosques. Endavant! Salut i República!

Júlia Laforga
Júlia Laforga
24.03.2020  ·  08:15

No estaria malament un article que expliqués qui és qui d’aquesta colla dels lletrats del Parlament

Ulderic Rovira
Ulderic Rovira
24.03.2020  ·  08:29

Tot el que dius que hauria de canviar després de aquesta crisi, per evident, no ho farà. Em temo que som con a la primera guerra mundial. No en sortiran raons sinó medalles, ocasions per aixafar l’altre, i al final totalitarismes encara que es vesteixin de democràcia. Caldrà una encara més terrible segona guerra, amb encara molts més morts per treure alguna cosa millor.
I sobre els mots “d’un novedad en el frente” us envio cap a la biblioteca per veure que volen dir aquest mots. (Erich.M.Remarque- im Westén nicht Neues). Morts diaris…militars desbordats sacrificant soldats… donant ordres sense sentit….perquè no entenen les claus de la nova guerra.

I ara, sense que s’entengui això com una defensa del general villarroya, penseu en el llibre “sense novetat al front” . On un ex soldat alemany de la primera guerra hi descriu el que de veritat volen dir ( ans amaguen) aquestes paraules….morts diaris per res…cap canvi en el front…militars amb estratègies inútils pels nous temps…sense saber ells mateixos si el que fan té cap sentit. Apa, a les biblioteques…

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
24.03.2020  ·  08:45

Benvolgut Vicent,
Com reaccionarà el món una vegada hagi passat la pandèmia, jo no ho sé, de totes formes tinc poca confiança en variacions notables. Només cal veure la Xina que malda per tornar a l’absoluta normalitat, és a dir, a seguir igual. No crec que aquí la cosa sigui diferent.
El que em dol ara mateix és les veritats -dins el meu coneixement- de l’escrit del P.S. relatiu a Catalunya. A banda de rondinar, he trobat a faltar determinació valentia a la Generalitat de Catalunya.
Que tingueu un bon dia.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.03.2020  ·  09:00

LA INCERTESA DE L’ENDEMÀ

Una cosa és la por com a amenaça: que ve el llop, i l’altra és quan tens davant el llop. Això ho canvia tot. La por es concreta i es fa a mida humana. Vull dir que genera tot un seguit de respostes valentes, solidàries, amb voluntat de fer-li front. I això és absolutament nou i per tant un empoderament del que no sabem l’abast en la consciència de la ciutadania però que ja s’albira un salt en l’autoresponsabilitat de la nostra vida lluny d’un govern i d’un Estat hostils que menyspreen la mort dels ciutadans.

Altrament el daltabaix econòmic, sobretot en els autònoms i petites empreses, serà d’un abast i profunditat difícilment calculables. Segurament significarà una ampliació de la franja d’empobriment de la població. Cert que la crisi sanitària és un pretext per règim per intentar posar fi a la crisi territorial entre nacions dins l’Estat, però la crisi econòmica de tant calat, la brutalitat de les mides del capital que no tornaran enrere, el creixement insuportable del deute d’Espanya, etc. interaccionarà socialment també amb l’intent polític de recentralització i militarització. Ja veurem…

També crec que la defensa de la sanitat pública pot ser una trinxera que ens hem de fer forts. No hi ha altra reivindicació ni lluita tan universal com aquesta. Aquí sí que la defensa d’una república catalana com a resposta política a tots els atacs, pot eixamplar realment la base i aconseguir l’embat definitiu.

Josep Salart
Josep Salart
24.03.2020  ·  09:14

Penso que l’exèrcit, avui per avui, no te ni les claus de l’armeria. La OTAN controlaría a l’instant qualsevol despropósit del primer boinapitecus uniformat. Tant de bo pasés, potser acceleraríen aquest endormiscament fruit de la colonitzacio dels anys.

Del tema sanitàri, sempre penso una cosa: està molt be la part humana, visible i de contacte amb el personal que et cuida, però és un tema de dignitat professional que s’h de veure a tot arreu. Amb el que em capfico és amb el personal que dissenya, inventa i fabrica la maquinària que ens cuida. Sense aquest personal, que mai trepitja un hospital, ens moririem quasi tots. Per tant tot és una cadena.
Una altre cosa que hauría de modificar-se és la diferència entre la remuneració d’un cirugià o investigador, amb el d’un futbolista.

Carles Farre
Carles Farre
24.03.2020  ·  09:29

Aquesta palanca sr. Partal i opinadors tuti quantis, no podrà moure gran cosa, o res, si no es va al fons de la qüestió, i com ja he comentat en multitud d’ocasions, aquesta pandèmia, els desastres climàtics que ja em començat a patir, i els que patirem, tenen el seu origen en la SOBREPOBLACIÓ, que inevitablement porta a la destrucció del medi ambient, perquè entre d’altres ha portat a la GLOBALITZACIÓ, i podeu anar tirant-vos els trastos pel cap entre espanyols, catalans, murcians etc etc a veure qui es mes culpable, que no solucionarà res, ni tant sols el innegable compromís i heroïcitat de mils i mils de sanitària, que s’arrisquen en el seu dia a dia en primera línea, i que se’ls girarà en cara mes feina en el futur, si el govern de la Generalitat persisteix amb la seva idea de la Catalunya del 8 milions de persones del 2030, feina que a mes cada cop serà mes mal retribuïda perquè no hi hauran recursos econòmics suficients.

Cada un de nosaltres som un reflex de l’univers un microcosmos dintre del macrocosmos, el nostre interior es el ecosistema, el mon de les nostres cèl·lules que treballen coordinadament per garantir el període de vida que tinguem establert, per tal d’acomplir la nostra missió en aquesta vida, que dependrà del nivell assolit en anteriors ocasions, quant es produeix un desequilibri, en aquest sistema, ja sigui per factors interns, com per exemple, depressions, pensaments erronis etc. o be per factors exteriors, com per exemple, una mala alimentació, o d’infecció per un virus com es el cas que ens ocupa. En el primer cas, el sistema immune s’afebleix, en el segon lluita contra l’agent invasor, d’a qui es fàcil deduir també com es d’important controlar les nostres emocions. Dit i exposat això, doncs la terra fa exactament el mateix, nosaltres actualment i com ja he exposat en moltes ocasions, ens em convertit en una autèntica plaga-pandèmia per la terra, podem també establir una similitud amb el nostre interior, tenim bacteris que col·laboren en els processos digestius, en condicions normals ens son beneficiosos, però si augmenten desproporcionadament esdevenen perjudicials, el mateix sistema immune tracta de eliminar-los. Però si aquest desequilibri al final esdevé en un càncer, a les hores, ni tan sols el sistema immune probablement sigui suficient. A les hores volem acabar essent un CÀNCER per el planeta?, i acabar matant-lo?, i al igual que passa amb el càncer que quan mor la persona en qüestió, també s’acaba el càncer, també acabarem amb tota vida en el planeta, i la nostra no serà una excepció.

Som part de l’univers, venim del principi dels temps a través de tot un segui d’esdeveniments de causa i efecte, al llarg d’un temps impossible de calcular amb exactitud, mils de milions d’anys, ves a saber, però el que es segur es que hi estem per col.laborar amb aquesta meravellosa creació natural, no per destruir-la. La natura es jeràrquica i no te res de caòtica, el caos es aparent, perquè desde la nostra profunda ignorància espiritual, no ho sabem veure, i per culpa d’això, i fins que no obrim els ulls, o mes aviat l’ull espiritual, seguirem patint tota classe de turments fàsics i mentals, i en aquesta jerarquia, nosaltres estem molt avall…

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
24.03.2020  ·  09:38

Benvolgut Sr. Partal, com de costum la claveu en la vostra anàlisi. Permeteu-me, però, una puntualització. A l’editorial hi dieu”no sé imaginar-me de quina manera cap govern s’atrevirà a negar els reforços econòmics i els reforços de tota mena que el sistema sanitari necessitarà”. Jo, de jove, vaig conèixer el National Health Service britànic, en un Regne Unit que encara no era membre de l’aleshores Comunitat Europea i governat pels tories. Una asistència veritablement universal, de gran qualitat, que malgrat haver estat impulsada pels laboristes en acabar la guerra fou respectada com a conquesta social pels governs conservadors. Fins que el triomf del cru economicisme dels Chicago Boys, amb Ronald Reagan als Estats Units i Margaret Thatcher al Regne Unit, va exigir aprimar l’estat del benestar arreu d’Occident. És ben conegut que la Sra. Thatcher va fer retallades salvatges al National Health Service fins a deixar-lo irreconeixible. De fet, el capitalisme salvatge va veure la seva oportunitat amb l’ensorrament (potser provocat pels seus enemics) del contramodel soviètic. Els canvis de tota mena (geopolítics, socials, macroeconòmics) que va provocar la desaparició de la Unió Soviètica han estat impunement aprofitats per una immisericorde elit econòmica per anar confiscant, a cop de crisis successives, totes les conquestes socials de les clases populars. Per a ells, qualsevol crisi esdevé una oportunitat per enriquir-se encara més. Com a confirmació actual, veiem que davant l’emergència sanitària del coronavirus, tots els governs s’han posat d’acord per facilitar quantitats astronòmiques de diners (la UE 750.000 M€; Madrid 175.000 M€), mentre mantenen discrepàncies sobre com enfrontar l’emergència sanitària. És predible a quines butxaques aniran a parar aquests diners? Potser una part cosmètica pot anar als tensionats sistemes sanitaris, amb força publicitat de bombo i platerets, però la part més gran anirà, com sempre, als bancs (igual que al 2008) i a les grans empreses. Sí, aquest sistema dominant que no busca altra cosa que el guany econòmic i el creixement de la (seva) economia mai no en té prou. Se n’oblida de que, com a la natura, el creixement sense límits només porta al càncer, i acaba matant el sistema sobre el qual creix.

jordi Rovira
jordi Rovira
24.03.2020  ·  09:46

Destacable i molt: ningú no dubta de la defunció per un decret llei internacional del model neocon de globalització capitalista sobre els països emergents, una globalització per controlar la viabilitat del model comunista rebentat per osmosi a força de capital. Aquella fase s’ha acabat, i amb ella un determinat model dominant d’empresa; tot recordant la crisi dels pirates de les subprimes al 2008.
Destacable i greu: ningú no sap encara de què van els trets. Sabem que si hi ha fum, és que alguna cosa crema.
Sobre la por, m’agrada molt la reflexió al voltant de les dos cares: una, paralitzadora; l’altra socialitzadora. La por té també una dimensió d’empoderament. Puc anar molt errar; però en bona part del sentir independentista, hi ha la por preocupada i ocupada pel destí de la següent generació. La por ben fundada en la volguda incapacitat de l’espanyolisme alhora de fomentar una nació espanyola més próspera. És la por que mou per igual a menestrals i a obrers, a burgesos i manobres. Una por que més val tenir en compte abans no ho faci algú altra ( tot recordant Lerroux ). A voltes el sentit de l’heroïcitat està sobrevalorat, i el relat èpic és absolutament desaforat.

Pere Grau
Pere Grau
24.03.2020  ·  11:04

Altra vegada un gran text del Sr. Partal, com sempre. Només voldria diferir-ne una mica en el sentit de què les retallades (al meu parer) més que portades per una protecció d’un capitalisme desenfrenat, han estat la desesperada reacció de la política a les disbauxes de tants governants amb els diners públics, repartint-los entre la seva clientela, com si haguessin de rajar per sempre més. Però el món no és la llegendària terra de Xauxa…
D’aquesta irresponsabilitat n’hi ha exemples a cabassos, per’o els exemples d’Espanya, Itàlia i Grècia són “modèlics” en aquest aspecte.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
24.03.2020  ·  11:32

Gràcies Partal per fer tanta feina.
Alerta amb la por i alerta de com ens pinten els futurs…
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

David Mascarella
David Mascarella
24.03.2020  ·  11:39

En la pròpia editorial, així com a alguns comentaris, hi trobo una porció, petita, al meu entendre, el perquè tenim la societat que tenim:

ens queixem avuí?, ara ens plantegem la necessitat d’actuar?. Hi posem des del coronavirus als lletrats del Parlament, als exèrcits, la mà armada dels “poders” estatals?, a la por, què és i d’on surt la por? i al mateix temps surt la recepta màgica: el “poble” en boca de tots.

I a partir d’aquí confeccionem (tots) la nostra llista de culpables, des de la “política” i els polítics (els bons no), el president del club, escala, AMPA policies, encarregats als llocs de treball…

Si reconeixem la nostra impotència com a integrants de la societat, no ens embalem a donar receptes, o potser si! ens hem d’esbafar, treient el pito de l’olla per rebaixar la pressió…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
24.03.2020  ·  11:58

La humanitat ha viscut moltes crisis que ha provocat milions de morts i mai han sigut causa de canvis en el model productiu. La història ens diu que sempre paguen els més pobres. Recordem la primera guerra mundial que es desencadena per qüestions de control colonial i poder entre les elits relacionades amb l’aristocràcia a Europa -síntesi exagerada- i que va provocar més de 16000000 de morts entre soldats i població civil. La crisi sanitària que estem vivint és molt greu però pot arribar a ser dramàtica i la crisi econòmica i social que seguirà encara no podem quantificar-la però és com un meteorit gegant que no podrem evitar que xoqui contra tots nosaltres. Sóc pessimista, les societats, el món és molt classista. En Partal diu: “Que l’era de les polítiques d’austeritat s’ha acabat bruscament crec que és tan evident que no val la pena ni perdre un segon a comentar-ho”. Em sap greu, no hi estic gens d’acord. Malauradament el govern central actua en aquesta crisi per raons geopolítiques. A l’editorial d’ahir apuntava les pressions què mouen al govern de Madrid a prendre les decisions que pren. Deia en Partal: “Concretament, sabem a la perfecció i de sobres que ‘més que un projecte polític, l’estat espanyol és, ha estat, un projecte econòmic. I, més concretament encara, un projecte d’enriquiment escandalós d’unes elits que l’han saquejat, que l’han fet servir sense gens de vergonya ni prudència”. Doncs ja ho tenim, qui ho pagarà això?.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
24.03.2020  ·  12:52

És ben evident que, contra el virus, no ens salvaran coronaburrus, especuladors, governases i militars. Són els soferts sanitaris, els oblidats camioners que duen setmanes sens ni poder menjar de calent o els petits botiguers d’aliments i caixeres de supermercat sobrexplotades que són a primera línia. I és clar que la sanitat que tenim i es pot millorar no la podem deixar perdre, que la seua defensa, fonamental, pot ser revolucionària. I que els dits lletrats fan tot l’aspecte d’estar amatents, més que res, al propi cul.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
24.03.2020  ·  13:39

Benvolgut Vicent, les teves reflexions estan en consonància amb la més crua realitat, però, vist el pa que s’hi dóna, tu creus que val la pena remarcar les atrocitats que un dia rere l’altre, comet l’estat espanyol. Ja sé que la teva obligació és, professionalment, informar i, per cert, ho fas a bastament, però tota aquesta informació serveix d’alguna cosa? Els que rebem els teus missatges som, únicament els que ja estem amb tu -parlo per mi- i els elements certament inefables del gobierno no els hi arriba res del que tu expresses i, si els hi arriba, fan com si sentissin ploure. Solen aplicar la llei del me’nfotisme. Bèt et méchant, com diria un hebdomadari francès de gran renom. Salut i sort.

Vicenç Alay
Vicenç Alay
24.03.2020  ·  14:00

Per no estendrem: felicitats Vicent i felicitats a tota la gent que fa comentaris en aquesta pagina. També als que no escriuen o escrivim poc, però que hi som.

Una breu reflexió: jo crec que si, que el món ha anat avançant, a contracor d’uns quants i molt sovint a patacades (que justifico i defenso sense cap pudor). Tanmateix, no ens podem quedar parats en la impotència de que això no hi ha qui ho arregli……

Ara be, i per no caure en la ingenuïtat (igualment paralitzant), es evident que això no canviarà sol, que hi ha massa gent i massa interessos espuris per no estar segur que ja estan dissenyant una sortida de la crisi que no posi en dubte cap dels “valors” del sistema. Vaja, allò del Lampedusa, de canviar quatre coses per a que tot segueixi igual….

Per això valoro tots aquests escrits, perquè cal estar atents i intentar girar la truita (qui son, per cert, aquests lletrats de la Generalitat tan venuts al sistema…). La vida esta feta d’errors i de fracassos, però cal seguir intentant-ho. Es la vida….

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
24.03.2020  ·  15:22

Aun a riesgo de que se me tilde de conspiracionista (por cierto, palabra que no aparece ni en el María Moliner, ni el diccionario de la RAE, ni en Le Grand Robert, ni en el Merriam-Webster …) yo creo que este episodio planetario muy Pérez Galdosiano que nos ha tocado vivir, (también) hay que analizarlo desde las alturas. Sería conveniente hacerlo poniéndose en la piel de un marciano y observarlo fríamente, dejando de lado las emociones, sentimientos y, por supuesto, los miedos.

Una vez que pase la epidemia, que se dé con la vacuna para controlar el bicho durante el invierno del año que viene, cuando las estadísticas digan que se han muerto, por poner una cifra, a lo bestia, 200 mil personas (a fecha de hoy son 17.147) ¿qué queda de todo este episodio?

Bueno, pues queda una población que ha pasado el bautismo de fuego de aceptar colectivamente la “autoridad” suprema de, valga la redundancia, la Autoridad. Sí sí, ya sé, era y es necesario y, además en el caso nuestro, incluso la autoridad no actúa con suficiente autoridad. Pero bueno, nosotros ya hemos aprendido que lo que diga la autoridad va a misa. Podríamos haber hecho lo mismo de motu propio, por pura sensatez, por amor al prójimo pero no, lo hemos aprendido por medio del ejercicio del poder que reside en las autoridades políticas (e insisto, políticas, porque a las autoridades sanitarias en muchos casos los políticos no les han hecho, ni les hacen ni caso).

Bien, ya tenemos a una población aún más, si cabe, domesticada, que es de lo que se trata. La siguiente podría ser anunciar que hay un peligro inminente por parte de, pues yo que sé, lo que se les ocurra, y la respuesta de la población será “Sí Bwana”.

Esto ha sido un experimento. No sé si inducido o no pero está claro que “algunos” sacarán todas las conclusiones pertinentes de lo que es, un experimento, en toda regla.

Hoy se ha rumoreado en la prensa que Hacienda Ñ se plantea reducir un 2% el salario de los funcionarios. Nuevo experimento. A ver cómo reaccionan los funcionarios. ¿Cabe la posibilidad de que pongan el grito en el cielo y exijan, por ejemplo, que la banca devuelva lo que les regalamos en 2008 o que se reduzca el gasto en Defensa? Seguimos con el experimento. Si no lo hacen, los tenemos controlados. Y si lo hacen, el resto de la población se echará a la yugular a los funcionarios por insolidarios, vividores del cuento y desalmados en estos tiempos en los que ni hay posibilidad de vivir el amor en los tiempos del cólera.

El miedo es probablemente el mayor de los motores que mueve al ser humano. Miedo a no tener suficiente dinero, miedo a perder, miedo a no tener más … en definitivas cuentas, miedo a morir, a desaparecer. Y el miedo es también ¡cómo no! un arma de destrucción masiva (siempre controlada en la dosis adecuada) en manos de los que cortan el bacalao.

Me viene así, a bote pronto, una reflexión de un pensador del año 40 D.C. conocido por Juan el apóstol que decía: En el amor no hay miedo, porque el amor echa fuera al miedo.

Pero bueno, entiendo que son cuentos marcianos.

Roser Caminals
Roser Caminals
24.03.2020  ·  15:46

Em queda prou fe en la humanitat per creure que alguns líders abraçaran el model que defensem, però també tinc una desconfiança total en els Trump i Sanchez del planeta, capaços de negar reforços sanitaris a qui sigui a costa de les vides que siguin.
La qüestió és cap on es decantarà Catalunya, i si aquest immens sotrac servirà per eixamplar la base dels qui hi veuen clar.

Josu Elorduy
Josu Elorduy
24.03.2020  ·  16:34

Como una ola …
Hace algún tiempo escribía:
Tú, yo, nosotros y nosotras, un pueblo en marcha… tantas cosas por hacer. Aquí, allí, por todas partes, hay gente que hace cosas.. Lo tornarem a fer.. Qué miedo produce al ‘status quo’ lo que no puede controlar.
Para hacer qué?, preguntan los bien pensantes … ser agua, nos enseñan en hong kong. Agua insobornable, que lo impregna todo, humedad suficiente para que brote la vida, la insumisión, el coraje y la fuerza que nos hará libres. ((fin de la cita)).
Me viene todo esto a la cabeza, con la abalancha de iniciativas de todo tipo, individuales, colectivas, coordinadas a través de la “red”, impulsadas, coordinadas algunas desde su gobierno disminuido, casi borrado por la “autoridad competente” que veo en TV3. He visto de todo, “makers” en 3D, mujeres con su máquina de coser, artistas cantando, …
Amigos y amigas de Cataluña, que alegría, que “sana” envidia, me producis. Qué razón tenía una firma del Financial Times, cuando decía que la gente empoderada, con un alto sentido cívico está en mejores condiciones de afrontar este tipo de situaciones… pues permitirme un “guiño político”: estar seguros, ‘se ampliará la base…’
Mis recuerdos de aquel día acaban con estas palabras:
VENCEREMOS, porque estamos del
lado de la historia, al lado del amor, de la esperanza, de la fraternidad.
La República es un contrato de adhesiôn libre con el futuro a construir entre todos y todas, sin letra pequeña. todos y todas somos necesarios.
Todos y todas, gotas de un tsunami que inundará todos los rincones de nuestra tierra, de libertad, de alegrîa, de esperanza.

Ramon Plana
Ramon Plana
24.03.2020  ·  19:23

Caldrà fer moltes renúncies i si sabem distingir el que és essencial ens en sortirem. Com en una llarga tardor, cau la fulla dels arbres, o es mor tota la planta i queda només la llavor.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
24.03.2020  ·  19:49

Jo estic convençut que això és només la introducció. El coronavirus és com un moment de epifania en la vida personal d’un: tens una visió claríssima d’allò que és important i alllò que vols deixar de ser, i aquella visió és tan intensa i et causa tal impacte que prens la determinació de revertir la teva vida. Aquí és on comença el dur camí de l’auto-examinació. Estem tenint una epifania col·lectiva; una vivència ben nítida que allò que necessitem per viure és allò mateix que mata la vida al planeta, casa nostra. Ara comença el dur camí de l’auto-examinació a nivell col·lectiu, tot i sabent que potser no ens en sortim.

Respecte a Catalunya, és obvi que no hi ha lloc del món a l’aixopluc de pandèmies, fams, guerres i catàstrofes naturals, però és igual d’obvi que sent independents ens aniria millor, ni que fos només una mica.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
24.03.2020  ·  20:23

El que explica en Francisco Sánchez a les 09.38 és una descripció de la situació amb la que estic del tot d’acord….. sense treure als altres el valor que tenen per alimentar la discussió.
Com fer-ho perquè la nostra societat neoliberal, egoista, individualista i superficial sigui el més justa possible.
Donc jo no veig rés més que l’educació amb professors amb valors…….. o sigui que la majoria de mestres siguin conscients que la societat d’avui no porta enlloc més que a les injustícies, a les guerres i al menyspreu dels pobres i desvalguts .
I tocarà esperar amb paciència que tinguem polítics que prenguin les decisions en base dels coneixements científics i amb una filosofia humanista.
Vaste programme, diuen amb francès. Costarà però l’esperança és l’últim que es perd.

Albert Ventura
Albert Ventura
25.03.2020  ·  00:46

Hi ha un petit consol. Es que les guerres i les grans epidemies de l’antigor afectaven sobretot a tothom menys a les elits de la societat, en canvi en aquesta epidemia, com en la guerra termonuclear, no se salva ni Deu ,i aixo, si que no es pot permetre.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes