La tensió entre ERC i Junts torna al parlament en un debat de política general elèctric

Els grups parlamentaris s'hauran de manifestar sobre la petició d'una qüestió de confiança arran d'una proposta de resolució presentada pel PP

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
29.09.2022 - 21:57
Actualització: 29.09.2022 - 22:11

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El clima d’alta tensió entre ERC i Junts torna avui al parlament, d’on dimarts va sorgir l’espurna al final de la primera sessió del debat de política general que ha acabat originant un incendi al govern. Després de la destitució del vice-president, Jordi Puigneró, Junts va reaccionar ahir anunciant que el 6 i el 7 doctubre consultarien als afiliats si trenquen el govern. Tanmateix, també van dir que abans farien una proposta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb “concrecions, garanties i terminis” per a complir els punts de l’acord de govern que ara per ara no es compleixen i que Junts veu cabdals: la unitat estratègica de l’independentisme, el rumb de la negociació amb el govern espanyol per l’autodeterminació i l’amnistia i la coordinació a Madrid dels diputats i senadors d’ERC i Junts.

Ahir a la nit, fonts de presidència ja deien que, si bé Aragonès encara no sap el detall de la proposta de Junts anunciada en una compareixença de premsa, el president havia estat clar al parlament: sí que treballaven en aquests tres punts. Les mateixes fonts insisteixen que, com va expressar Aragonès a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, tant el país com el govern necessiten estabilitat i que la voluntat és de mantenir la coalició amb Junts. Segons Presidència, és Junts que ha de respondre clarament si vol ser govern o oposició.

Tot plegat, un incendi que previsiblement avui continuarà al parlament, que començarà a les onze del matí i es dedicarà a debatre i votar les propostes de resolució presentades per cada grup. A la sessió de dimarts, Aragonès va proposar que el sobiranisme abanderés la reivindicació d’un acord de claredat que definís amb l’estat espanyol quan i com Catalunya podia exercir el dret d’autodeterminació, una proposta que només van aplaudir els comuns –que ja ho havien posat sobre la taula anys enrere– i a la qual el govern espanyol va tancar la porta només trenta minuts després de l’anunci. I tot i que era la proposta estrella del president, ERC no ha presentat cap proposta de resolució que faci referència a l’acord de claredat.

Això no significa que el parlament no tingui l’oportunitat de posicionar-se sobre l’acord de claredat, perquè el grup d’En Comú Podem ha presentat una proposta de resolució demanant de convocar la taula de partits catalans per “impulsar un acord de claredat i presentar-lo posteriorment a la taula de diàleg”. El document defineix la proposta com una manera d’unificar criteris i establir les bases i condicions per a fer un referèndum “efectiu i acordat” sobre l’estatus polític de Catalunya “on tothom se senti inclòs i on tothom accepti el resultat i, com a mínim, s’acordi el procediment per a dur-lo a terme, les condicions, i la interpretació del resultat”.

Les propostes de resolució d’ERC, en canvi, van encarades a les mesures socials i econòmiques que va anunciar dimarts Aragonès. Demanen una llei electoral catalana i volen que el parlament voti el reconeixement del Primer d’Octubre com una fita clau en la defensa de la democràcia i l’autodeterminació de Catalunya i refermi que “la idea de la República catalana és el millor horitzó per Catalunya”. A banda, també presenten propostes de resolució sectorials, com ara la petició que la CCMA impulsi una plataforma de continguts audiovisuals en català –que demanen amb Junts– o una petició a l’estat espanyol perquè obligui els grans tenidors de domicilis que ofereixin lloguers socials en cas de desnonament.

La qüestió de confiança que ha dinamitat el govern

Però si Aragonès va voler marcar el to del debat de política general amb la proposta de l’acord de claredat al començament el ple, va ser Junts qui realment va aconseguir-ho quan, més enllà de les deu del vespre, el seu portaveu parlamentari, Albert Batet, va demanar una qüestió de confiança a Aragonès si no era capaç de concretar els punts de l’acord de govern que consideren essencials i que no es compleixen. Aragonès, visiblement molest, va contestar que no tenia cap intenció de fer-ho per no comprometre l’estabilitat del govern i l’endemà va anul·lar l’agenda oficial del dia i es va tancar al Palau de la Generalitat, des d’on, després d’una jornada maratoniana de reunions, va comunicar la destitució de Puigneró per no haver-li comunicat amb antelació que Junts li faria aquesta petició, cosa que veia una deslleialtat.

Tampoc no hi ha cap proposta de resolució de Junts que faci referència a la qüestió de confiança, però de la mateixa manera que ha passat amb l’acord de claredat, els grups parlamentaris s’hi hauran de posicionar per una proposta de resolució presentada, en aquest cas, pel PP. El text entrat a registre demana que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança abans d’un mes “per saber si l’actual govern compta amb els suports necessaris per a continuar dirigint l’acció política i de l’administració de la Generalitat”.

El PP exposa que les desconfiances mútues entre ERC i Junts han desembocat en “una paràlisi institucional preocupant”, i per això diu que és del tot necessari que presenti una qüestió de confiança. Per ara, no se sap què votaran Junts i la CUP, que van ser qui van fer costat a ERC per a convertir en president el seu candidat, però qui ja se n’ha desmarcat ha estat el PSC: en una entrevista a Catalunya Ràdio, el seu president parlamentari, Salvador Illa, ha dit que hi votarien en contra per “respecte institucional”. Tampoc no hi donarà suport la CUP. Fonts del partit diuen que ells no votaran a favor d’una proposta de resolució del PP.

Junts ha registrat unes quantes propostes de resolució independentistes, com la que exposa que el referèndum del Primer d’Octubre va ser “legal i legítim”, “així com el resultat a favor de convertir Catalunya en un estat independent en forma de república”, afegeix. El mateix text també diu que només un mandat sorgit d’un referèndum acordat amb l’estat espanyol podria substituir el del referèndum. Una altra proposta de resolució presentada per Junts exigeix a totes les instàncies, també internacionals, la investigació, denúncia i restitució a les víctimes de l’espionatge de l’estat espanyol amb els programes Pegasus i Candiru. A banda, demanen d’incrementar la difusió internacional de la repressió contra l’independentisme i que la vigència del Primer d’Octubre no ha estat substituïda, i també reclamen el finançament just de Catalunya i assolir totes les competències.

La CUP, en canvi, vol que el parlament constati l’immobilisme del govern espanyol envers la taula de diàleg, per la negativa d’incloure-hi una negociació real sobre l’autodeterminació i l’amnistia. Constatada aquesta situació, diuen, la negociació s’haurà de fer en l’àmbit internacional i com a resultat d’una “ruptura democràtica prèvia” amb l’estat espanyol causada des de les institucions catalanes i de la mà de la mobilització social. En aquest sentit, demanen que el govern doni per tancada la fase actual de la taula de diàleg i, abans d’acabar l’any, insti les Nacions Unides, la Comissió Europea i el Consell d’Europa a intervenir per aconseguir una resolució democràtica del conflicte basada en l’autodeterminació i l’amnistia.

En total, els diputats votaran 117 propostes de resolució, de les quals 21 són conjuntes d’ERC i Junts. De totes les propostes que els dos socis de govern han acordat, no n’hi ha cap que faci referència al procés d’independència, sinó que són propostes sectorials.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes