ministeris

TEMA DEL DIA
Censura.
L’abstenció de Podem al decret llei de seguretat digital, que legalitza la censura a internet, és la culminació del curset accelerat cap a la realpolitik de la formació de Pablo Iglesias, que ha decidit de renunciar a assaltar el cel en canvi de quatre cadires al futur consell de ministres de Pedro Sánchez, si finalment acaba fent govern. Els que fins ara consideraven Podem com l’exemple de la puresa de l’esquerra, nascuda de la revolució de postal del 15-M, han restat decebuts perquè Podem avala un decret llei propi de països autoritaris com ara Turquia o la Xina. Un decret llei que permet al govern espanyol de censurar internet sense ordre judicial per motius d’ordre públic.

La polèmica que ha aixecat l’abstenció de Podem ha motivat la reaparició de Pablo Iglesias, que des que va firmar l’acord de coalició amb el PSOE, pràcticament havia desaparegut. Amb el posat calculadament desmanegat que el caracteritza, ha explicat que la seva formació va aconseguir d’esmenar el text a darrera hora i que l’abstenció va ser per a no fer més tenses les negociacions amb el PSOE amb vista a la composició del nou govern. D’entrada ha explicat que Sánchez li ha promès de fer un projecte de llei durant aquesta legislatura que inclogui noves ‘garanties’, com ara un control judicial immediat si el govern decideix d’intervenir internet i, en segon lloc, que s’hi pugui recórrer en contra al contenciós administratiu.

Les esmenes no eviten la censura, perquè són actuacions a posteriori, quan el mal ja és fet. Ni tampoc és cap garantia que la justícia espanyola pugui esmenar-ho després, tenint en compte la manca de separació de poders que hi ha a Espanya. Però Pablo Iglesias ha estat sincer: ‘Hem estat pragmàtics.’ D’aquesta manera ha beneït l’aterratge de Podem a la política del mal menor, del peix al cove, totalment respectable però allunyada de la revolució que va començar a les places i que, efectivament, ha acabat als despatxos. Potser obriran les finestres dels ministeris perquè hi passi l’aire, però no canviaran el sistema al qual s’oposaven fa quatre dies.

El nou pragmatisme de Podem no hauria de sorprendre ningú. El mes de juliol Iglesias ja va renunciar al referèndum de Catalunya per temptejar un pacte amb el PSOE i ara ha assumit el relat socialista que Catalunya és un problema de convivència, com diu el punt 9 de l’acord signat el 12 de novembre, quaranta-vuit hores després de les eleccions espanyoles. Tot i que l’acord necessita almenys l’abstenció d’ERC, que avui s’ha començat a negociar oficialment, Iglesias ha guardat un prudent silenci davant les reiterades afirmacions del govern espanyol de negar-se a parlar del dret d’autodeterminació. Els republicans ja van tenir un tast d’aquest nou pragmatisme després de les eleccions municipals del mes de maig, quan Ernest Maragall va guanyar les eleccions a Barcelona però Ada Colau li va arrabassar la batllia pactant amb el PSC i acceptant el suport de Manuel Valls.

La disciplina que ha demostrat Iglesias amb el PSOE segurament tindrà premi si finalment acaben formant un govern de coalició. Podem hi tindria la vice-presidència social aigualida, perquè no seria pas única. La vice-presidenta políticament forta continuaria essent Carmen Calvo, i després, Podem tindria el Ministeri d’Igualtat i de Treball i potser un tercer ministeri d’un  executiu que podria arribar a vint-i-dues carteres, perquè tothom estigui content. Iglesias ja anunciava avui que per Nadal hi hauria nou govern espanyol. Ja deu saber què ha decidit ERC.

MÉS QÜESTIONS
Els empresaris denuncien els incompliments del corredor mediterrani.
La lentitud amb què es construeix el corredor mediterrani indigna els empresaris. Més de 1.500 empresaris dels Països Catalans reunits a Elx han reclamat que s’accelerin els treballs d’una infrastructura que reduiria fins a un 20% el cost actual d’enviar mercaderies a Europa. L’arc mediterrani és la quarta macroregió econòmica d’Europa, on es concentra el 45% de la població. En aquesta àrea només hi ha construïdes el 5% de les infrastructures ferroviàries que Europa reclama per al 2030. El retard de les obres perjudica directament l’economia valenciana i la creació d’ocupació. El corredor mediterrani permetria d’estalviar un 20% sobre el transport de mercaderies. L’acte d’Elx ha servit per a reclamar una planificació en les infrastructures, que implica crear una doble plataforma que connecti el transport de mercaderies entre el nord i el sud d’Europa. El president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, ha lamentat que la connexió no s’haurà acabat fins el 2022, anant bé, i ha criticat la lentitud amb què avança, perquè fa perdre competitivitat del sector agroalimentari i turístic respecte d’algunes altres regions d’Europa. Boluda ha recordat que s’havia d’haver acabat el 2018 i ha criticat els incompliments del govern espanyol.

Anticorrupció demana sis anys de presó a Ciscar per l’IVAM. La fiscalia anticorrupció demana una condemna de sis anys de presó i una multa de 144.000 euros per a la ex-directora de l’IVAM Consuelo Ciscar, per l’adquisició d’obres d’art de Gerardo Rueda que no es consideren originals, perquè van ser fetes quan l’artista ja s’havia mort. Segons que consta en l’escrit d’acusació del ministeri públic, al qual ha tingut accés EFE, es considera que Ciscar és responsable dels delictes continuats de falsedat, prevaricació i malversació en la modalitat agreujada. En aquesta mateixa peça també hi ha processat l’ex-director general d’Administració i Finances del museu, Juan Carlos Lledó, considerat responsable dels mateixos delictes en qualitat de cooperador necessari i a qui es reclama una pena de presó de 5,5 anys i una multa de 63.000 euros. Per a José Luis Rueda, fill adoptiu del pintor i escultor madrileny Gerardo Rueda, la fiscalia demana una condemna de cinc anys per la seva suposada participació en els fets, també en qualitat de cooperador. A més d’aquestes condemnes i multes, la fiscalia els reclama a tots, de manera solidària i conjunta, una indemnització de 3.456.876 euros per a l’Institut Valencià d’Art Modern.

L’STEI s’afegeix a les crítiques a la nova llei d’ensenyament. L’avantprojecte de llei d’educació que ha presentat el conseller Martí March continua aixecant polèmica perquè no preveu que el català sigui llengua vehicular. El secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, ha dit que el text no posa l’educació al centre del debat social i que és una esmena a la llei de normalització lingüística de les Illes, aprovada per consens el 1986. Gelabert ha destacat que l’STEI Intersindical lluita per una llei educativa de les Illes Balears des de fa més de vint anys, però que no pot avalar de cap manera determinats aspectes de l’avantprojecte presentat. Concretament, Pere Pol, representant d’ensenyament públic del sindicat, ha remarcat que, en l’aspecte lingüístic, el text presentat per March deixa de banda la llengua catalana com a eina de cohesió social. Considera que la nova llei abandona el consens social nascut durant els anys vuitanta sobre el foment de la llengua catalana com a antídot de la segregació social. El sindicat també ha criticat durament que el text no sigui ambiciós pel que fa al finançament. Gelabert ha recordat: ‘Digui el que digui la futura llei d’educació, seran les lleis del pressupost les que marcaran les partides  destinades a educació.’

El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, es presentarà a la reelecció. L’actual batlle Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha confirmat que tornaria a optar al càrrec a les eleccions municipals del mes de març vinent. Després de mantenir la incògnita durant mesos, ha revelat la seva intenció en una conferència de premsa convocada en un cafè al peu del Castellet. Basant-se en un sondatge fet el mes de juliol per encàrrec del partit els Republicans, Jean-Marc Pujol ha explicat que és el candidat més ben situat per a batre el candidat de l’extrema dreta, Louis Aliot. Ha reconegut que tenia dubtes, però el resultat de l’enquesta l’ha ajudat a decidir-se. Dos dels seus antics adjunts, Romain Grau i Olivier Amiel, ja han anunciat la seva candidatura, però Jean-Marc Pujol ha dit que encara espera agrupar totes les candidatures de dreta i centre-dreta. Per ell, la unitat és necessària per a guanyar el Reagrupament Nacional i no ha donat res per tancat, després de recordar que la data límit de presentació de candidatures és el 27 de febrer de l’any que ve.

LA XIFRA
El 43,9% dels ciutadans de l’estat espanyol va decidir el seu vot el 10-N per la situació de Catalunya, segons una enquesta del CIS.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de novembre de 1936 l’aviació franquista va bombardar Alacant, en represàlia per l’afusellament de José Antonio Primo de Rivera. Aquest bombardament ha passat a la història amb el nom del de ‘les vuit hores’ a causa de la llarga durada.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb