Més de tres mil animals atrapats per la guerra al zoo de Mikolàïv

Les parets de les oficines del zoo de Mikolàïv són plenes de banyes i d’animals dissecats, com si fossin trofeus de caça. Els únics animals vius són uns peixos en una peixera i un gat ajagut en una butaca. Al fons de tot hi ha el despatx del director, Volodímir Toptxi. També hi té animals dissecats: un ós rentador, una tortuga marítima i un rat-penat. I quadres amb insectes: una col·lecció d’escarabats, aranyes de mida tropical, papallones i libèl·lules. I moltes figuretes: un ós polar, un Buda, Anubis, un vaixell de vela, un rinoceront, una motanka (nina tradicional ucraïnesa), un tigre, un faisà, etcètera. Els peus de la tauleta tenen forma de serp. El zoo de Mikolàïv és el més gran d’Ucraïna: hi ha més de 3.000 animals de gairebé 400 espècies diferents, i tots hi continuen. Toptxi explica per què: “És tècnicament impossible de traslladar-los. Molts no sobreviurien al trajecte en ple hivern. I és especialment complicat en aquests temps.”

Fa gairebé un mes que començà la invasió russa i el front de Crimea fa dues setmanes que és a la rodalia de Mikolàïv. Com a Kíiv i a Khàrkiv, els combats no han arribat a la ciutat, però els coets sí. Al zoo, n’hi han caiguts quatre, cap amb càrrega explosiva. Un el tenen en una sala de reunions que és encara més kitsch que el despatx del director: s’hi destaca un orangutan dissecat vestit amb plomes d’indi i un mocador carabassa al coll. Les restes dels altres tres coets són fora de l’edifici, allà on comencem la visita, acompanyats del director adjunt, Iuri Ièvenovitx..

La tigressa camina amunt i avall pel seu espai, fent un recorregut semblant cada vegada. L’ós polar fa com la tigressa, però pitjor: no es desvia gens del mateix recorregut i, quan arriba a un racó (sempre el mateix), estira el coll cap amunt i obre el musell; aleshores fa mitja volta amb el cap alt i en acabat l’abaixa i torna seguint les seves passes en sentit contrari. Les estereotípies són comportaments coordinats repetitius sense cap finalitat; són comuns en animals engabiats. Davant els recintes de la tigressa i l’ós polar hi ha el forat que va fer un dels míssils. Ièvenovitx diu que molts animals ja s’han acostumat al soroll de les explosions i les alarmes antiaèries. Tot plegat no és pas més trist que qualsevol zoo d’un lloc sense guerra.

Hom es demana si paga la pena de ser solidari per mantenir aquesta agonia. Els treballadors del zoo van fer una crida a Twitter en què demanaven que la gent comprés entrades per poder alimentar els animals ara que no hi ha ingressos: 100 hrívnies l’entrada d’adults i 60 la dels nens (3,09 i 1,86 euros, respectivament). La crida es féu viral i ha comprat entrades gent de tot el mon.

Fa dues setmanes, els bombardaments van colpejar el zoo de Khàrkiv, al nord-est del país. Hi van morir dos treballadors i uns quants animals; uns altres van fugir de les gàbies malmeses. “Entenc que aquí també podria passar”, diu en Iuri. “Els treballadors del zoo de Khàrkiv van morir perquè tenien cura dels animals, això ho entenc. Però també entenc que els animals no sobreviurien sense nosaltres.” També són la principal raó per la qual l’Oksana no se n’ha anat de Mikolàïv. És qui té cura de les girafes: el Logan i la Nuru són dos mascles de 5 i 7 anys, fan 5 metres d’alçada i pesen més de 700 quilos. La relativa mansesa de les girafes permet una interacció propera amb els humans i així Logan i Nuru no tenen cap comportament estrany. Però sí que s’estressen quan senten explosions: “El Logan se’n va a un racó i es posa a parpellejar de pressa i li tremola tot el cos”, explica l’Oksana. Fa divuit anys que treballa al zoo. Va començar amb les zebres i tenint cura de les zebres va conèixer el seu marit. Creu que la guerra s’acabarà aviat.

La resta del recorregut és ràpid. Transcorre entre linxs, óssos rentadors, ponis, camells, llames, alpaques i faisans, i fa dues aturades en dos dels forats per l’impacte dels míssils.

En travessar els baixos de les oficines per sortir, ara hi ha una pila de sacs de pinso per a gossos i gats, que són donacions de veïns de Mikolàïv, i seran per a donar als felins del zoo. Un cop fora, on s’acaba la vorera, hi ha una pila de pneumàtics i un còctel Molotov preparat per quan calgui encendre-ho tot. A l’etiqueta de l’ampolla hi diu Hard Mix, però és la marca.