tall jonquera tsunami democràtic

La Gendarmeria s’ensuma alguna cosa. Des de primera hora del matí, desenes, centenars de cotxes han travessat en direcció Perpinyà la frontera artificial, administrativa, que parteix Catalunya entre el nord i el sud. Estableixen un control al peatge del Voló i fan identificacions de vehicles amb matrícula espanyola que estan aturats a les àrees de servei.

Són dos quarts de cinc de la matinada. Sonen els despertadors i s’activa el dispositiu. Fa una setmana que el Tsunami Democràtic cuina a foc lent un tall de tres dies entre els estats francès i espanyol, en territori nord-català per a evitar que els Mossos, el cos competent en ordre públic a la frontera catalana sud, actuïn. Les indicacions arriben amb comptagotes i no tenen rostre. És nit electoral i hi ha nervis per a l’endemà. A mitjanit, arriben les últimes consignes.

El tall es fa efectiu a les nou del matí. A poc a poc, grups de vehicles ocupen posicions als dos carrils en direcció nord i sud. Les obres del tram del Pertús faciliten la feina als manifestants. A banda i banda de la frontera, la policia s’apressa a tancar els peatges i evitar que més cotxes quedin encallats o responguin a la crida del Tsunami Democràtic de continuar afegint-hi gent. La presència de la policia no ha pogut impedir que l’autopista, una connexió estratègica, quedi tallada durant tot el dia.

L’acció de desobediència civil i no violenta que promou el Tsunami Democràtic és un èxit. De moment, el primer dia. Recorda força les protestes dels taxistes a Barcelona i Madrid, que van causar el col·lapse de trànsit a ambdues ciutats i van afavorir que s’escoltessin les seves reivindicacions. Això pretén el Tsunami. Els vehicles són l’eina per a fer l’acció. Tanmateix, la climatologia, amb fred i vent, complica la logística per a un tall de tres dies. Els manifestants ho tenen tot a punt: roba d’abrigar, menjar per a tres dies i molta paciència.

Ben bé al mig del tall, un tràiler munta ràpidament un escenari. Una tarima des d’on anirà sonant música i on Lluís Llach actuarà a primera hora de la tarda. Mentrestant, es reparteixen cartells amb les reivindicacions del Tsunami (‘Spain, sit and talk’, ‘Drets i llibertats’, ‘Autodeterminació’) que els manifestants aprofiten per enganxar a la part superior dels vehicles i a les matrícules. Estan disposats a estar-se tres dies quiets, obedients amb el Tsunami, amb la gent, desobedients amb els estats.

Els manifestants sorprenen la Gendarmeria

El primer moment de tensió arriba abans de dinar. Un centenar de cotxes ha quedat aïllat en direcció sud, a l’altura de la duana. Una grua comença a retirar-ne alguns i la policia francesa notifica les primeres multes. Ràpidament, els manifestants s’organitzen i fan una seguda per a evitar que s’emportin la resta. Els agents s’hi planten davant i esperen. La gent canta i la policia francesa no s’immuta. Encerclen els manifestants que han pujat a donar suport. Al cap de mitja hora, fan gests que fan intuir una càrrega. Després de negar-se a negociar, acaben acceptant que la gent retiri a poc a poc els vehicles. Volen desfer aquest grup aïllat per tenir més mobilitat. Els manifestants aplaudeixen els agents, que somriuen, sorpresos. Deixen sortir deu persones per fer arribar les intencions de la policia a la resta de concentrats, que són al costat de l’escenari.

El tall causa el col·lapse de la AP-7 i la A-9. Uns agents dels Mossos fan guàrdia al costat sud de la frontera. ‘Bàsicament vigilem que no hi hagi cap enfrontament entre manifestants i camioners atrapats’, explica un agent als periodistes. Admet que no poden fer res més perquè l’acció és a la banda nord de la frontera. ‘Per mi, no hi ha cap frontera’, diu un altre agent, somrient.

A les dues del migdia, es reparteix menjar. Surt el sol i molta gent ho aprofita per descansar i fer la migdiada. És només una pausa curta, perquè de seguida s’avisa per l’altaveu que la policia francesa torna a avançar posicions en direcció sud. La gent reacciona ràpidament i es dirigeix a blocar el pas de la Gendarmeria. La tensió anirà pujant i baixant tota la tarda.

‘Ni França ni Espanya, Països Catalans’

La gent s’asseu a l’asfalt i aixeca les mans. Recorden a la policia francesa que són gent de pau i gent pacífica. La línia policíaca torna a ser davant la duana i els agents estan preparats. Però veient l’ambient festiu, fan un gest i es treuen el casc. Els manifestants aplaudeixen, però és una victòria momentània, perquè la policia es manté immòbil en la seva posició. Alguns comenten la jugada i se’ls veu riure. ‘Ni França ni Espanya, Països Catalans’, clamen els manifestants.

Apareix el batlle de Prats de Molló, Claude Ferrer, que és qui fa de mitjancer entre els manifestants i la policia. Els agents demanen que deixin sortir els camions amb productes frescs en direcció sud i es comprometen a no carregar. Tanmateix, la gent no se’ls creu. Intueixen que quan tinguin l’autopista sense camions, amb més mobilitat i facilitat per a veure’s i comunicar-se, carregaran. Es diu, a més, que esperen una ordre del ministre d’Interior francès per a dispersar els manifestants. Les màscares que pengen de l’uniforme fan pensar que ho faran llançant alguna mena de gas.

Després d’un parell d’hores de càntics espontanis, es fa el silenci durant una bona estona. Comença a marxar el sol i torna el fred, i la gent pensa que la policia espera que sigui fosc. Alguns nord-catalans que s’acosten a donar suport a l’acció lamenten que no els hagi arribat la crida del Tsunami. ‘Podríem haver estat centenars’, lamenta una dona davant del cordó policíac. Avui, a més, és festiu a Catalunya Nord.

Alguns manifestants baixen a veure cantar Llach. Uns altres es queixen que la gent està poc organitzada. Defensen que tothom hauria d’asseure’s i entrellaçar els braços, però la majoria de gent roman dempeus. Creix la inquietud. ‘Sabeu si puja gent cap a la Jonquera?’, demanen amb insistència als periodistes. Durant tota la tarda, un helicòpter sobrevola la zona del tall. Ningú no sap com acabarà la jornada, ni com pot actuar la policia francesa aquesta nit. De moment, la gent ha aconseguit blocar el pas i esmicolar la frontera que divideix Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb