Les Creus de Sant Jordi fan un reconeixement del teixit cultural i cívic del país

Avui s’han lliurat a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya les Creus de Sant Jordi, una de les màximes distincions del país, que enguany han reconegut vint personalitats i deu entitats pel seu compromís amb la cultura, la llengua i la cohesió social. Més enllà dels discursos institucionals, l’acte s’ha centrat en el paper dels guardonats com a referents col·lectius.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha subratllat que les trajectòries reconegudes contribueixen a fer xarxa en un context marcat per discursos divisoris i ha reclamat de preservar espais de reconeixement compartit en una societat accelerada.

En representació de les entitats distingides, el pare abat de Montserrat, Manel Gasch, ha posat l’accent en el valor sovint invisible del treball cívic i cultural. Ha destacat que les Creus de Sant Jordi permeten de fer emergir aquest capital col·lectiu i reforçar la cohesió a partir de valors compartits, alhora que ha reivindicat l’esforç sostingut que hi ha darrere moltes de les trajectòries reconegudes.

També hi ha intervingut l’escriptora Maite Carranza, en nom dels guardonats, que ha situat l’acte en una perspectiva generacional. Ha recordat les transformacions culturals viscudes aquestes darreres dècades, especialment en la literatura infantil i juvenil i a la televisió, però ha advertit que el relleu recau ara en els joves, en un context marcat per la precarietat, la crisi de l’habitatge i la pressió social.

Entre els distingits d’enguany, hi ha noms destacats com Victòria Camps, Joan Fontcuberta i Sílvia Munt, a més d’entitats com la Fundació Pau Casals i l’Agrupació Coral Flors d’Urgell. Les distincions reconeixen aportacions en àmbits diversos, de la cultura a l’acció social i el món associatiu.