Cospedal treu a passejar Rubalcaba i Rita Barberà per justificar la relació amb Villarejo

Fins ara, María Dolores de Cospedal ha sortit miraculosament il·lesa de la causa judicial sobre l’operació Kitchen, la trama que es va ordir per a espiar Luis Bárcenas, ex-tresorer del PP, i destruir les proves que tenia i que incriminaven els dirigents del partit en el cas Gürtel. El jutge instructor, Manuel García Castellón, la va deixar lliure quan tot just l’acorralaven més i més proves, aportades per l’ex-comissari José Manuel Villarejo, que palesaven que Cospedal tenia, pel cap baix, coneixement de l’operació, si no n’era directament la responsable principal. Salvada just a temps. Avui ha continuat fent la desentesa i ha dit que ella ni sabia ni creia que hi hagués hagut mai cap operació policíaca contra Bárcenas.

Cospedal ha declarat a l’Audiència espanyola com a testimoni, per bé que la presidenta del tribunal, Teresa Palacios, li ha recordat que la seva implicació en el cas no havia estat pas arxivada, sinó sobreseguda provisionalment, de manera que, segons què respongués, la causa es podria reobrir. Cospedal ha fet una expressió de sorpresa i ha dit que no ho sabia, però no s’hi ha hagut d’amoïnar gaire: Palacios mateix li ha donat més d’un cop de mà, tot aplicant un criteri molt exigent per constrènyer l’interrogatori de l’acusació popular, especialment el de l’advocada del PSOE, Gloria de Pascual, amb qui ha tingut múltiples topades. “Senyoria, que les preguntes les faig a la testimoni!”, ha arribat a etzibar l’advocada a Palacios. 

Un dels angles foscs de la trama és, de fet, la relació entre Cospedal i Villarejo, que és un dels acusats en aquest judici. En una bona colla d’enregistraments, que foren publicats per la SER i RAC1, però que –malgrat l’estupefacció i les protestes de les acusacions populars– no han estat admesos en el procés, es palpa entre tots dos una relació de confiança i de cooperació. En aquests àudios, l’ex-ministra deia que “seria millor poder aturar això de la llibreteta”, en referència als papers de Bárcenas. O: “El president m’ha dit que ja ens ho hem emportat tot”, presumptament en referència a les proves de què encara disposava l’ex-tresorer del PP. Per què es coneixien tant? Per què hi havia tants sobreentesos, en aquelles trucades, i aquell clima de complicitat?

Per justificar la relació tèrbola amb l’ex-comissari, Cospedal ha tret avui a passejar dos vells coneguts, tots dos traspassats i que, per tant, no hi poden dir la seva: l’ex-batllessa de València, Rita Barberà, a qui ha definit com una bona amiga seva, i l’ex-ministre de l’Interior socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. Segons el relat de Cospedal, el seu marit, l’empresari Ignacio López del Hierro, li va presentar Villarejo com un policia en excedència amb molts contactes, molt bona relació amb la premsa i molt de prestigi dins el cos, i ella s’hi va avenir i li va demanar que l’ajudés en dos fronts. El primer, esbrinar qui filtrava informació sobre els casos que esquitxaven Barberà. I el segon, si era veritat que algú del Ministeri de l’Interior comandat per Rubalcaba espiava el PP. Sobre això darrer, ha dit que no en podia aportar més dades perquè no es va acabar judicialitzant mai. 

Com que els enregistraments que la incriminaven no han estat admesos, Cospedal ha pogut declarar sense objeccions que no va participar en cap activitat per aconseguir documentació de Bárcenas, i que no va tenir mai converses amb Rajoy sobre fins a quin punt havien reeixit els intents d’estroncar l’ús dels papers. En un altre dels enregistraments, Cospedal departia amb Villarejo sobre la situació de Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas que va esdevenir confident de la policia espanyola i, en canvi, va acabar rebent una plaça al cos. Avui, Cospedal ha dit impertèrrita que no sabia que Ríos cobrava dos mil euros el mes pels serveis de seguiment a la família Bárcenas i la destrucció de proves.

Hi ha dues llacunes més en la declaració de Cospedal. Per una banda, per què Villarejo es va adreçar al cap de gabinet de Cospedal per requerir-li un pagament? L’advocada del PSOE ho ha demanat directament: “Vostè o el seu cap de gabinet van tenir cap relació remunerada amb el senyor Villarejo?” No li ha calgut respondre perquè la magistrada Palacios ja s’hi ha llançat: “Remunerada sona fatal! Faci la pregunta d’una altra manera!” I, per una altra banda, per què Villarejo va demanar al mateix cap de gabinet si es trobarien “a la cafeteria de sempre”, si Cospedal diu que només es van trobar una vegada en una cafeteria? La presidenta del tribunal ha tornat a deslliurar Cospedal de respondre-hi. 

L’altre fil que enllaça Cospedal amb l’operació Kitchen, ben gruixut, és el paper fonamental que hi va tenir Andrés Gómez Gordo, un home de plena confiança de Cospedal i que, de fet, va arribar a ser el director de Seguretat de la Junta de Castella-la Manxa quan ella n’era presidenta. Gómez Gordo és acusat –la fiscalia anticorrupció espanyola li demana quinze anys de presó–, entre més, d’haver reclutat el xofer Ríos i d’haver-ne gestionat els pagaments. Cospedal ha maldat tant com ha pogut per exonerar-lo: ha assegurat que la feina que feia al seu govern –preparar els dispositius de seguretat– era real i que no creia que tingués temps de fer res més. Ha fet igual amb Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior durant el temps de Rajoy i el polític de més alt nivell acusat en aquest judici, de qui ha dit que el considerava un home recte.