El darrer dia de febrer, Corea del Sud reportava més de vuit-cents casos nous i era el focus principal de coronavirus 2019, fins i tot per damunt de la Xina quant al ritme de contagi. Tanmateix, al cap de només deu dies ja havia reduït a trenta-cinc els casos registrats per dia. Més encara, mentre alguns estats d’Europa compten els morts per milers, n’acumula ara com ara només cent trenta-nou.

Els factors que expliquen aquesta fita són la resposta ràpida de les autoritats, un control sense precedents mitjançant les noves tecnologies i equipaments preparats per a grans epidèmies.

El control social: entre l’eficàcia i el límit de la privacitat

La informació ha estat una de les bases per a controlar el brot de la malaltia. Les autoritats sanitàries i governamentals fan dues sessions públiques cada dia i, sobretot, publiquen una gran quantitat de dades mitjançant les noves tecnologies, cosa que exposa gran part de la vida privada dels ciutadans.

Després d’haver reportat un cas, el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (KCDC) fa una entrevista a fons al pacient i la complementa amb les dades de les transaccions de les targetes de crèdit, de la identificació facial de les càmeres de seguretat de la via pública i de la ubicació GPS del telèfon mòbil. Tot plegat permet de recrear quin recorregut ha seguit els dies anteriors.

Els habitants del districte o la localitat, a continuació, reben l’avís al mòbil d’un nou afectat i es detalla per on ha passat abans de l’hospitalització. La gent evita aquests punts, que són desinfectats immediatament, i a la vegada, si és que han compartit cap, està pendent de qualsevol símptoma.

Captura de pantalla del lloc web coronamap.site.

Les dades també permeten de recopilar la informació en aplicacions mòbils i webs com ara coronamap.site, que ofereix la ruta dels infectats, on hi ha risc i la xifra de casos actius. Les dades no identifiquen pacients, però sí que en revelen el rang d’edat, un nombre d’identificació i les botigues i restaurants que han visitat.

La màscara ja era d’ús habitual, però les autoritats també envien constantment missatges amb diferents orientacions d’higiene a les xarxes, als mitjans de comunicació i en cartells al carrer i al transport públic.

Una estratègia basada en els tests en massa

Els casos, un 86%, es concentren principalment a la ciutat de Daegu i a Gyeongsangbuk-do, la província adjacent, a uns 230 km de Seül.

El primer brot va sorgir entre membres de l’Església Shincheonji de Jesús, una secta cristiana de vora dos-cents vint mil fidels i que encara constitueixen el 60% dels casos. El brot va fer que immediatament se’n tanquessin els temples i que desenes de milers de feligresos fossin posats en quarantena i analitzats un a un. En total, en vuit setmanes s’han fet 350.000 tests, o sigui, entre quinze mil i vint mil cada dia. En comparació, el govern espanyol n’havia fet uns 30.000 abans del 18 de març.

Una de les claus són els drive-in, proves que es fan sense necessitat de sortir del vehicle, que minimitzen el perill de contagi del personal sanitari (equipat amb vestits i ulleres protectores completes) i fa que s’estalviïn de desinfectar les sales d’espera. El procés dura només deu minuts, és gratuït (el paga el govern) i l’endemà n’arriba el resultat en un missatge de text.

Tests de coronavirus al cotxe. Fotografia d’Europa Press

Tot i que les autoritats han prohibit les concentracions i les competicions esportives i també van tancar escoles i més espais públics, el control que en fan, posant en quarantena els casos i el seu entorn, fa innecessari el confinament territorial i el blocatge de ciutats. Els tests multitudinaris, a més, permeten de guanyar temps quan hi ha un brot i preparar totes les instal·lacions hospitalàries, fet que també salva vides.

Un dels altres factors claus és que Corea del Sud té una infrastructura sanitària preparada, incloent-hi els equipaments i les dades, a causa d’haver tingut ja el 2015 un brot del coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS). En aquell moment, la resposta va ser lenta, es va amagar informació ­­­‒amb l’excusa de no causar alarma‒ i la gestió no va ser correcta. Va haver-hi transmissió dins els hospitals i problemes en el seguiment dels casos. Aquesta vegada s’han corregit les deficiències i s’ha donat una de les respostes amb més èxit del món.

L’estructura social, un altre punt en favor

Finalment, cal remarcar que la demografia és un altre factor que explica el control del virus i la més baixa mortalitat. En proporció, hi ha molta menys gent gran a Corea del Sud, on el 4% de la població té més de vuitanta anys, que no pas a Itàlia, on n’és el 18%. Si tenim en compte que més de la meitat de les defuncions del segon són de persones de més de vuitanta anys, la piràmide poblacional demostra que és molt important per a explicar la taxa de mortalitat.

La relació més estreta entre generacions és també perjudicial per als estats mediterranis. Els joves, que són els que més viatgen i van a treballar diàriament, són els transmissors principals del virus, mentre que els grans són els més vulnerables. A Corea del Sud hi ha molta més mobilitat per motius laborals i distanciament social entre generacions que no pas a Itàlia o l’estat espanyol, on un 23% de la gent gran viu amb familiars joves.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.