Què és, el Consell per la República? Va abans o després de la república? El seu vice-president, Toni Comín, ha dit avui: “Som davant la primera institució republicana, sorgida de la legitimitat del Primer d’Octubre, i que, per tant, hi ha diferències significatives amb les institucions autonòmiques.” Però què vol dir, institució republicana? Que treballa per a la república o que és en si mateixa el naixement d’una república pendent de concretar-se? El Consell per la República representa la legitimitat preservada d’una institució, la Generalitat, en què la legitimitat fou arrabassada, o és una institució paral·lela, amb objectius paral·lels? El president Carles Puigdemont, per exemple, ha reivindicat que, fins ara, havien preservat el testimoni del 2017 i havien mantingut la posició que havien dit que mantindrien el dia que van arribar a l’exili. Però la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha dit que el Consell havia de desplegar una “institucionalitat paral·lela” a l’autonòmica. L’ha descrit com un espai d’unitat dins l’independentisme i ha dit que havia vingut per a legitimar-lo. No venia abans, la legitimitat?

Què és, el Consell per la República, ara com ara? És principalment un símbol, un grup d’independentistes que el volen mantenir perquè no s’esborri allò que va passar el 2017? O és un espai per a dissenyar una estratègia? La nova presidenta de l’Assemblea de Representants del Consell, Ona Curto, homòloga de Borràs segons aquesta lògica paral·lela, i també regidora de la CUP d’Arenys de Mar, ha parlat, avui, com si amb la sessió constitutiva del Consell comencés una part de la República Catalana: “Sense més preàmbuls, comencem a fer república”, ha dit, textualment, al final del seu primer discurs al càrrec. I, tot seguit, ha dit també: “Treballaré per arribar al nostre objectiu, que és la independència.” Es pot fer república sense ser independents? Més dubtes. “El Consell és l’actor, institució, organització”, ha dit Comín, del faristol estant. Exactament, què és? Un actor? Una institució? Una organització? Totes tres coses alhora?

Ona Curto, elegida presidenta de l’Assemblea de Representants del Consell per la República

El primer obstacle del Consell per la República, de moment, és saber què vol semblar. És una qüestió essencialment narrativa. I després, en què vol treballar, i com. Avui, s’han reunit per primera vegada els 121 membres de l’Assemblea de Representants, que sembla que tindran la missió d’aclarir-ho, o de consensuar-ho. Quaranta-un són membres electes d’arreu del país, i vuitanta són ciutadans de base, militants, que van ser elegits fa quinze dies en eleccions. Aquesta primera reunió d’avui pretenia d’emular la sessió constituent d’una cambra legislativa, com si fos el parlament de la institució, i ha seguit el procediment que se sol seguir als parlaments. Primer, la designació d’una mesa d’edat, que ha avalat els principals decrets del reglament que ordenarà la mecànica de la “cambra”. Després, l’elecció de la mesa –president, vice-presidents i secretaris. I, a partir d’ara, a esperar una nova convocatòria. “Com que no sé quan ens hem de tornar a veure…”, ha dit un dels representants per a justificar que havia demanat torn de paraula.

Ha estat en un mas entre vinyes, a Canet de Rosselló, lluny del nucli urbà. Hi havia el president Carles Puigdemont, president, també, del Consell; els consellers Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín; la presidenta Laura Borràs; la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie; uns quants diputats al Parlament de Catalunya i del congrés espanyol –com la secretària de la mesa al Principat, Aurora Madaula, i la diputada Assumpció Lailla, que, a l’Assemblea del Consell, ha estat elegida, precisament, secretària de la mesa. La presència de tants càrrecs electes, i el fet que tinguin una quota de llocs reservats per defecte a l’Assemblea de Representants, és una cosa que el Consell diu que mira de resoldre, o més aviat de compensar. A partir d’ara, l’acció política del Consell ja no reposarà exclusivament en el seu govern, que és allò que havia passat fins ara, sinó que n’hi haurà una altra, la legislativa, que farà una tasca de fiscalització dels polítics que en formen part i que decidirà cap on va l’entitat. Això, diu Comín, redoblarà la força de la seva acció política.

Però caldrà concretar-ho. Si fins avui el Consell tenia l’excusa que era en una fase fundacional, a remolc de la fressa de l’actualitat política, avui que s’ha declarat el començament d’una fase nova, l’acció haurà de començar a traduir-se en alguna cosa més. L’ambient ha estat distès, alegre. La gent es coneixia d’unes altres vegades; els representants tenien confiança en l’organització, hi havia converses pendents que s’entrecreuaven, un dinar allargassat. I hi ha hagut sobretot molta broma i molta riallada, especialment durant la sessió. “M’han dit que em presenti”, ha dit un dels candidats que, després de ser el menys votat de president, s’ha tornat a presentar de secretari. “Ara vénen uns minuts musicals”, ha dit Curto mentre la gent votava a través del telèfon mòbil. “Ha estat una decisió una mica precipitada”, ha dit una de les representants que s’ha presentat a última hora per a la presidència de la cambra. Comentaris que de seguida originaven riures i xerrera. Com si s’haguessin tret tots plegats un pes de sobre, la sensació que surava en l’ambient era, sobretot, que després de quatre anys d’entrebancs, la cosa ja comença, per fi, a caminar, però que ben poca gent gosa de preveure en quina direcció.

En el seu discurs, la lingüista Blanca Serra, històrica activista independentista, que ha presidit la mesa d’edat, s’ha encarregat de relligar el passat de l’independentisme per a dur-lo fins avui, i ha proclamat que la sessió constitutiva de l’Assemblea era un pas endavant inèdit per a un moviment que havia sobreviscut, segons que ha dit, gràcies a les accions polítiques populars, l’autoorganització, l’autogestió, i l’autofinançament. “Som hereus d’aquesta història d’organització.” “Potser és veritat que la culpa no és nostra, on som, ens hi ha posat, però la resposta som nosaltres. El nostre paper és el de la resistència activa, que no reculi. Preparem-nos, alcem-nos, organitzem-nos”, ha dit. I era el clam majoritari, avui. Demostrar que l’organització hi és i que la disposició de molta gent, també. Però, per a organitzar què? I per a quan? Ara, després de tantes preguntes, el Consell ja perd el marge per a ajornar respostes.

Podeu recuperar el minut-a-minut i el vídeo complet de la sessió constitutiva ací.

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.