El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa investigarà la vulneració de la llibertat d’expressió dels presos polítics catalans. El compromís de l’Assemblea, recollit en la darrera reunió, de la setmana passada, és d’elaborar un informe sobre la situació dels presos polítics a l’estat espanyol i a Turquia. I ho fa a instància de la Comissió d’Afers Jurídics i de Drets Humans, que va aprovar una moció d’una vintena de diputats presentada a començament d’any en què expressava ‘la preocupació pel creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats per les declaracions efectuades en l’exercici del seu mandat, en particular a Espanya i a Turquia.’ L’informe que acabarà sortint d’aquesta investigació s’haurà de basar en resolucions aprovades anteriorment per l’Assemblea, la relativa a la definició de pres polític, del 2012, i la que té a veure amb la separació de la responsabilitat política i la responsabilitat penal, del 2013.

En l’escrit de la moció, els signants argumenten que segons la Comissió de Venècia el principal propòsit de la immunitat parlamentària rau en la protecció fonamental de la institució parlamentària així com els seus representants electes.

A banda, el text per a una resolució presentat al gener destaca també que la llibertat d’expressió per als membres d’un Parlament és una ‘part essencial de la democràcia’ i cal que es ‘protegeixi’. ‘Això s’aplica, en especial, als diputats que pertanyen a l’oposició i les idees dels quals difereixen fortament d’aquelles de la majoria’, conclou la petició.

Just durant la darrera sessió plenària de l’Assemblea del Consell d’Europa, la comissària europea dels Drets Humans, Dunja Mijatovic, va assegurar que seguia ‘de molt a prop’ el judici contra el procés i la ’situació dels drets humans a Espanya en general’. En resposta a una pregunta, diu que té pensar de visitar l’estat espanyol i recorda que l’octubre del 2017 va enviar una carta a les autoritats espanyoles perquè investiguessin l’ús de la força, en referència a l’1-O.

Mijatovic també diu que de moment no pot dir res més, però que té previst ‘comprometre’s destacadament amb el tema’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.