El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Un estudi publicat a la revista ‘The Lancet HIV‘ confirma la cura del virus que causa la sida en el conegut com a ‘pacient de Londres’. Vint-i-nou mesos després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare, no s’ha detectat cap replicació del virus en el seu organisme. La publicació, en què ha participat IrsiCaixa – Institut de Recerca de la Sida, surt a la llum coincidint amb la conferència mundial més important sobre la malaltia, la Conference of Retrovirus and Opportunistic Infections (CROI). El congrés havia de tenir lloc a Boston, però finalment se celebra de forma virtual a causa del coronavirus.

El consorci IciStem, coordinat per IrsiCaixa, el Departament de Salut i el University Medical Center d’Utrecht, també hi ha presentat un tercer cas de remissió a llarg termini del VIH després d’un trasplantament de moll d’osen un altre afectat, el ‘pacient de Düsseldorf’, que fa catorze mesos que no té el virus tot i l’absència de medicació antiretroviral.

Els investigadors diferencien els conceptes de ‘cura’ i ‘remissió a llarg termini’ en funció del temps transcorregut sense rebot viral d’ençà que cessa el subministrament de la medicació. ‘Quan es va publicar inicialment el cas de Londres vam insistir a no parlar de cura perquè, tot i que divuit mesos convidaven molt a l’optimisme perquè no s’havia vist un interval tan llarg d’ençà del “pacient de Berlín”, volíem ser prudents i no generar falses expectatives’, explica Javier Martínez-Picado, un dels investigadors de l’equip. Ara, amb vint-i-nou mesos de remissió, els investigadors van un pas més enllà.

El cas del ‘pacient de Londres’

El ‘pacient de Londres’ era un portador del VIH a qui es va detectar un limfoma de Hodgkin. Per això, el 2016 es va haver de sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació que impedeix l’entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH. Al cap de setze mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i, el març del 2019, la revista ‘Nature’ va publicar l’article en què es demostrava que feia divuit mesos que no se li detectava el virus a la sang, cosa que el convertia en el segon cas de ‘remissió a llarg termini’.

L’estudi que es publica ara destaca que, vint-i-nou mesos després de la interrupció del tractament, el virus continua indetectable a la sang, al líquid cerebro-espinal, a l’esperma i al teixit intestinal. Les anàlisis han detectat nivells molt baixos de genoma de VIH en teixits limfoides, però aquests teixits són material genètic defectuós que no té capacitat de replicar el virus i, per tant, tampoc no té capacitat infecciosa. ‘Tot plegat ens fa concloure que és un segon cas de curació, perquè en el ‘pacient de Berlín’ també es detectaven restes fòssils d’ADN viral i sense capacitat infecciosa’, explica Martínez-Picado.

El ‘pacient de Londres’ també presenta anticossos contra el VIH, tot i que en un nivell molt baix i que ha decaigut d’ençà de la intervenció. La seva presència podria indicar que les noves cèl·lules del sistema immunitari podrien haver estat exposades al virus, però segons la investigadora d’IrsiCaixa Maria Salgado és ‘habitual que en l’organisme persisteixin evidències d’una infecció passada, els anticossos poden trigar anys a desaparèixer’.

Un nou pacient mostra remissió

El ‘pacient de Düsseldorf’ és un home de 50 anys amb infecció pel VIH que, el febrer del 2013, va rebre un trasplantament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia mieloide aguda. Les cèl·lules del donant també tenien la mutació que es va observar al transplantament del pacient de Londres. El novembre del 2018, els metges van interrompre’n la medicació antiretroviral i, catorze mesos després, continua sense rebot viral. Les anàlisis mostren rastres d’ADN del virus, però tampoc no tenen capacitat infecciosa. Segons els investigadors, aquests resultats són ‘compatibles amb una remissió sostinguda del VIH’. És el tercer cas al món.

Normalment, després d’una interrupció del tractament, el virus rebota durant les primeres quatre setmanes. Sembla que, en aquests casos, l’explicació és que les cèl·lules del donant són resistents al VIH i, a mesura que van reemplaçant les cèl·lules del receptor després del trasplantament, minven les possibilitats d’infecció per al virus, que acaba desapareixent. Tot i l’èxit, Martínez-Picado subratlla que encara s’han de fer molts passos per a extrapolar a tots els pacients aquesta manera de curar la malaltia, perquè els transplantaments d’aquesta magnitud tenen un risc molt elevat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.