24.01.2025 - 18:55
|
Actualització: 24.01.2025 - 20:36
Un funcionari de presons de Catalunya ha estat condemnat a una multa de 180 euros com a autor d’un delicte lleu d’amenaces pel piulet que va publicar contra el professor de dret penal de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans, Iñaki Rivera, durant la crisi penitenciària del 2024.
“Iñaki, fill de la gran puta, si un dia et trobo pel carrer, fuig, perquè no tindré cap contemplació amb tu, malparit, a mi no me la fotràs, tros de merda”, deia el missatge recollit a la sentència, que ha avançat El Diario i a la qual ha tingut accés Europa Press.
A la vista oral, feta al jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, Rivera es va ratificar en la denúncia i va explicar que aquest piulet era la resposta a “un debat a propòsit de les limitacions de drets dels interns” a Catalunya per les protestes dels funcionaris després de l’assassinat d’una treballadora del Mas d’Enric a mans d’un pres el març de l’any passat. Els funcionaris van tallar els accessos a les presons com a protesta i, com a conseqüència, no es van obrir les cel·les de milers de presos, fet que l’observatori va criticar perquè entenia que es vulneraven els drets fonamentals dels presos. “Vam presentar una queixa col·lectiva al síndic de greuges i vam fer unes declaracions a la ràdio i televisió, i també algun piulet, dient que aquesta mesura en concret vulnerava drets fonamentals”, ha explicat en una conversa amb Europa Press, en què ha reconegut que ell mateix va titllar aquesta acció com una vaga il·legal.
Després d’aquests fets, diu que va ser abordat per tres persones “d’una manera força forta” quan passejava amb la seva parella a prop de casa i que, al cap de pocs dies, el seu entorn el va alertar del piulet, per la qual cosa va decidir de posar-se en contacte amb un policia del servei d’escortes –a qui coneixia perquè havia tingut protecció dels Mossos d’Esquadra en el passat–, que li va recomanar que ho denunciés. “Fa vint anys que rebo campanyes d’assetjament i insults, que he denunciat a escala nacional i internacional, els Mossos van haver de posar-me un servei discret d’escorta uns anys enrere i vaig rebre quatre denúncies que no van prosperar contra mi”, ha lamentat Rivera.
Per això, ara celebra doblement aquesta sentència: en el pla personal, perquè assegura que l’ha afectat molt i que la decisió significa una certa reparació; en el terreny polític, perquè significa un abans i un després perquè els sindicats i les associacions de presons no segueixin el camí de l’assetjament, les denúncies i amenaces contra els qui treballen en defensa dels drets humans, en paraules textuals.
Rivera lamenta que els defensors dels drets humans estiguin sobreexposats i que temin fins i tot per la seva integritat física: “No hem de patir aquestes coses pel fet d’acomplir la tasca de monitoratge de les presons a Catalunya, voldríem creure que amb la sentència acabaran d’una vegada les campanyes d’assetjament permanent.” El director de l’observatori comprèn que els sindicats han de fer “la seva tasca legítima” a favor dels drets dels treballadors, però recorda que no es poden convertir en agents coercitius.
Sobre això, la jutgessa li dóna la raó i en la sentència precisa que el piulet va ser la “darrera peça d’un conjunt d’actituds hostils rebudes pel mateix col·lectiu durant molt de temps” i que va fer sentir al denunciant un temor racional de sofrir algun mal sobre la persona o els béns. Afegeix que en el missatge es va fer servir un argot propi del castellà d’Argentina que “denotava un coneixement particular de l’origen del denunciant, cosa que augmentava el seu desassossec i malestar personal”.