Concentració “contra els privilegis públics” de la visita del papa

Prop d’un centenar de persones han assistit a una concentració al passeig del Born de Barcelona “contra els privilegis públics” de la visita del papa. L’acte, convocat per entitats laiques i atees, ha servit per a denunciar la cessió d’espais de franc com l’Estadi Olímpic per al pontífex. Els impulsors de la trobada també han demanat de derogar els acords entre l’estat espanyol i la Santa Seu i han criticat que Lleó XIV  parlés a la tribuna del congrés espanyol.

De fet, el coordinador d’Europa Laica Catalunya, Luis García, ha dit que l’ovació a la cambra baixa espanyola va ser “vergonyosa”, i el president dels Ateus de Catalunya, Albert Riba, ha lamentat les reverències al cap d’estat del “país menys democràtic del món”.

L’esdeveniment, emmarcat sota el lema ‘Jo no t’espero’, ha comptat amb membres de col·lectius laics i ateus, a banda d’integrants de col·lectius LGTBIQ+, feministes o bé en defensa de l’habitatge. Els assistents han cridat ‘no passaran’ en un moment de l’acte, i als lemes a les pancartes es podien llegir referències als casos de pederàstia, o bé s’interpel·lava al president de la Generalitat, Salvador Illa, dient-li que el dictador Francisco Franco “estaria orgullós” d’ell pel tracte que ha conferit al pontífex.

Riba ha destacat que Lleó XIV “no és un referent moral” perquè la institució que lidera “ha amagat i amaga” casos de pederàstia. Així, creu que no se l’ha de tractar “amb tantes deferències” com ara “que facin pagar la festa” als ciutadans, en referència a les despeses de la visita, i ha recordat que l’Església “ha immatriculat i cobra de l’Estat” per diverses vies. De fet, la directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Hungria Panadero, ha dit que solament un contribuent de cada deu marquen la X a la casella de l’Església catòlica, però, això no obstant, la institució va rebre 334 milions d’euros públics de les arques de l’Estat, amb dades del 2022. Panadero ha dit que la visita del pontífex és una “anomalia democràtica” perquè hi ha una “ambigüitat” entre la religió i les institucions públiques que no es correspon a la societat actual –amb la meitat de la població, segons ha dit, que es declara no religiosa–.

El coordinador d’Europa Laica a Catalunya, Luis García, ha destacat que durant la visita, s’ha fet palès que “la dona està al marge” a l’Església i que no parlen de les immatriculacions. En canvi, però, ha lamentat que Lleó XIV tingués veu al congrés espanyol malgrat ser “una organització privada que explica la seva moral privada”. Segons ell, l’Estat hauria de trencar els acords vigents amb el Vaticà des del 1979, que contribueixen al fet que hi hagi “molts milions d’euros que reben de manera directa o indirecta” i que es perden per polítiques socials, sanitàries o d’ensenyament.

Entre els assistents, Jordi Petit, històric lluitador pels drets LGBTI, ha lamentat a l’ACN que el papa no demanés perdó pel suport de l’Església catòlica a la dictadura franquista durant el seu discurs al congrés espanyol. També ha dit que, tot i haver sortit a la llum casos de pederàstia, alguns de relacionats amb el col·lectiu LGBTI continuen tapats. 

Mercè Vallès, un altre dels manifestants, creu que les afectacions viàries a Barcelona són “una vergonya”, com també ho és que s’hagi donat permís per a teletreballar aquesta vegada i no, per exemple, en dies de caos ferroviari. “I el govern que diuen que és de tots, no ho és, perquè el senyor Illa és molt catòlic i cristià, però que s’ho faci ell a casa seva i a la seva església; als altres que ens deixi en pau”, ha insistit.