Les comparses de la festa major de Vic es planten contra la presència del president ultra de la Conferència Episcopal

Les comparses del seguici de la festa major de Vic han expressat el rebuig a la presència del president de la Conferència Episcopal Espanyola i bisbe de Valladolid, Luis Argüello, a l’ofici tradicional previst per a dissabte a migdia.

En un comunicat difós a les xarxes, les comparses dels geganters, l’àliga i el bou, a més dels Sagals d’Osona i algunes associacions de veïns denuncien que Argüello s’ha manifestat públicament contra drets i llibertats fonamentals, amb discursos que vulneren els drets humans, la dignitat de col·lectius i la identitat nacional, per haver negat l’autodeterminació dels Països Catalans. Per aquest motiu demanen al Bisbat de Vic que retiri la invitació perquè sigui present a l’ofici de la festa major.

Altrament, els signants del manifest expliquen que organitzaran una acció per a mostrar el rebuig a la seva presència. “No estem disposats a normalitzar la presència d’aquest tipus de representants en la nostra festa, que ha de ser un reflex dels valors de respecte, llibertat i dignitat de les persones”, diuen.

El comunicat també advoca per unes festes lliures de discursos d’odi i excloents. Les comparses, associacions de veïns i entitats defensen una ciutat oberta, diversa i compromesa amb els drets humans i la identitat nacional.

Alguns dels grups polítics de l’Ajuntament de Vic, com ERC o els Comuns, també han expressat el rebuig a la presència de Luis Argüello a la festa major.

El bisbe Argüello és conegut pel seu conservadorisme extrem. El 2019, va dir que el procés independentista i el dret de decidir del poble català no eren moralment legítims. “Significaria l’absolutització de la voluntat de poder desvinculada de la moralitat del contingut de la decisió i del marc social i institucional on es prenen les decisions”, va dir en un article a la revista Ecclesia.

Més recentment, també va criticar durament la llei d’amnistia, que a parer seu atempta contra els pilars bàsics de la convivència. A més, va exigir que els polítics catalans es comprometessin a no encapçalar cap “procés il·legal” abans d’aprovar-la.

El juny del 2019, va tornar-se a manifestar públicament sobre el procés. Va ser al Fòrum Europa a Madrid, en què va fer una crida a valorar la història compartida de Catalunya amb Espanya i va refusar de moure’s per “regles majoritàries” a l’hora d’afrontar el “desafiament independentista”.

Quan feia poc temps que havia estat elegit secretari general i portaveu de la CEE, va defensar que l’Església havia de poder elegir els candidats al sacerdoci i que, a més, “es reconeguin i siguin completament homes, per tant, heterosexuals”.

Alhora, és un negacionista dels abusos de l’Església. El 2023, va assegurar que s’exagerava la qüestió i que potser “hi ha menys casos dels que mediàticament es diu”. L’any 2019, va afirmar que l’homosexualitat “no es guareix”.