Companys

El president màrtir, Lluís Companys, va ser ministre de Marina del govern de la segona república espanyola. El va nomenar Manuel Azaña, però només va estar tres mesos al càrrec, del 12 de juny al 12 de setembre de 1933. Tot això no va impedir que després fos president de la Generalitat, a partir de l’1 de gener de 1934, i protagonitzés els fets d’octubre de 1934, proclamés l’Estat Català i acabés empresonat al vaixell Uruguay, una presó flotant de la Marina que ell havia dirigit. I va morir afusellat pel franquisme. Un assassinat pel qual Espanya encara no ha demanat perdó.

Dins Esquerra Republicana han conviscut històricament dues ànimes, la independentista i la d’esquerres, que per a la formació són indestriables. Aquesta segona ha portat el partit de Macià i Companys a participar en tots els intents de construir una república a Espanya. Això que ha fet Gabriel Rufián aquesta setmana, que és provar que hi hagués un govern PSOE-Podem a Espanya, no és cap novetat. És la mateixa cosa que hauria fet Joan Tardà. Forma part del gen dels republicans. Un gen que ja va emergir per fer el tripartit a la Generalitat, però que havia quedat latent durant el procés. Després de l’1-O, amb el gir estratègic d’ERC, ha tornat a ressuscitar de manera desacomplexada. El gen independentista continua viu, però la prioritat de l’actual direcció d’ERC és la configuració d’un govern d’esquerres a Espanya a canvi de res, com ha certificat Pedro Sánchez.

Rufián no ha enganyat ningú. ERC es va presentar a les eleccions espanyoles amb aquest objectiu i les va guanyar, amb un milió de vots a Catalunya. Oriol Junqueras va deixar molt clar que ERC no obstaculitzaria la formació d’un govern d’esquerres. I això ha fet, fins i tot anunciant l’abstenció a la investidura abans que Podem fixés posició, per pressionar el partit de Pablo Iglesias. Si hi ha cap votant d’ERC que hagi quedat sorprès, és que no estava ben informat. A les eleccions, s’hi van presentar altres formacions independentistes, com Junts per Catalunya, amb l’objectiu de blocar el govern espanyol per forçar una negociació política que inclogués el dret d’autodeterminació, però va rebre menys suports. També hi havia el Front Republicà d’Albano-Dante Fachin, que es va quedar fora del congrés espanyol. Per tant, a Madrid l’independentisme té allò que vota.

Si no hi ha una investidura sorpresa al setembre, cosa molt poc probable després del que s’ha vist aquesta setmana, les eleccions espanyoles del 10 de novembre serviran per a mesurar el grau de suport d’aquesta estratègia reformista d’ERC. Seran unes eleccions en un context diferent, amb la sentència dels presos polítics ja publicada, si no hi ha una nova ingerència política que faci que el Tribunal Suprem espanyol l’ajorni fins passades les eleccions. Serà més complicat defensar el vot útil per a formar un govern d’esquerres a Madrid, perquè ha quedat molt clar que el PSOE no el vol. Sánchez ha fet tot el possible per no ser investit president amb Podem. La por de la dreta continuarà existint, però la desafecció que ha creat la batalla caïnita d’aquest juliol serà important.

L’independentisme no cal que provi de tornar a parlar d’unitat. Ha quedat molt clar que hi ha, com a mínim, dues estratègies a seguir en la política espanyola. La d’afavorir un govern d’esquerres a qualsevol preu i la de blocar la governabilitat de l’estat per forçar una negociació política. Sense govern, Espanya queda debilitada i la imatge de Sánchez a Europa es deteriora. Cal no oblidar que Espanya en té prou amb la Guàrdia Civil i els jutges per a funcionar, com ha pogut comprovar molt bé l’independentisme aquests darrers dos anys. Però la inestabilitat política debilita l’estat. Quatre eleccions en quatre anys demostren que Espanya té un problema de fons, en el qual Catalunya té molt a veure. Per tant, el 10 de novembre, l’independentisme tindrà una nova oportunitat per a demostrar la seva força i decidir quina és la millor estratègia a seguir a Madrid, vist com ha acabat la primera. Els qui prometin que és possible una altra Espanya ho tindran molt difícil per a justificar-ho a partir d’ara.

Les adjudicacions d’obres del Corredor Mediterrani s’han multiplicat per tres en un trimestre. El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, s’ha reunit amb el comissionat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, per fer el seguiment de l’evolució de les obres del Corredor Mediterrani. És la segona reunió entre tots dos dirigents, seguint així l’acord aconseguit en la primera de reunir-se una vegada al mes per seguir els avenços de les obres. Arcadi España ha destacat que les bones relacions entre la Generalitat, el Ministeri de Foment espanyol i el comissionat per al Corredor Mediterrani ‘permetran fer una revisió mèdica mensual sobre l’avenç de les obres d’aquesta infrastructura tan fonamental per a la Comunitat Valenciana, per a Espanya i per a Europa’. Després de la reunió, el conseller ha informat que les dades eren positives, atès que l’adjudicació de l’obra s’havia multiplicat per tres respecte al trimestre anterior. Per la seva banda, el comissionat, Josep Vicent Boira, ha dit que el full de ruta es complia: ‘Per part nostra, fem que l’engranatge de l’obra pública funcioni.’

Ribó demana a l’Autoritat Portuària de València d’aturar l’ampliació. El batlle de València, Joan Ribó, ha demanat a l’Autoritat Portuària de València que sotmeti les obres del nou moll –per a ampliar 1.328.000 metres quadrats la zona nord del port– a un nou estudi d’impacte ambiental. La petició es basa en un informe del secretari de l’ajuntament que recull que la modificació del projecte comporta possibles afeccions a l’entorn, la qualitat de l’aire i la fauna i per això insta que s’analitzin una altra vegada. Ribó preveia de presentar l’informe al consell d’administració de l’APV de demà, on era previst que s’aprovés l’adjudicació a MSC del farciment dels dics de l’ampliació, una obra pressupostada en 1.200 milions d’euros. Però, finalment, Ribó va decidir de fer públic ahir el document, després de saber que l’adjudicació del nou moll, on hi ha previst un moviment de cinc milions de contenidors, no havia entrat a l’ordre del dia.

El TSJIB confirma la decisió de processar el jutge del cas Cursach. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha confirmat la proposta de dur a judici el jutge Miguel Florit per diversos presumptes delictes comesos per haver ordenat de requisar els mòbils de periodistes i controlar-ne les comunicacions, en el marc del cas Cursach. El tribunal ha desestimat els recursos de la fiscalia i del jutge investigat contra la interlocutòria en què la instructora de la causa, Felisa Vidal, acordava de continuar el procediment amb vista al judici oral, que ja han sol·licitat les acusacions particulars. La magistrada del TSJIB apreciava que hi havia prou indicis per a processar el jutge pels delictes de prevaricació, contra la inviolabilitat del domicili, contra l’exercici del secret professional dels periodistes i per la intercepció il·legal de comunicacions. La sala civil i penal del TSJIB confirma els arguments de la instructora i avala el processament de Florit, per a qui les acusacions demanen 42 anys d’inhabilitació. Les acusacions són els periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre, l’agència Efe, Europa Press, l’editora de Diario de Mallorca i l’Associació de Mitjans de la Informació. En la interlocutòria de desestimació dels recursos de la defensa del jutge i de la fiscalia, que va donar suport al control de les comunicacions de periodistes per a investigar una presumpta revelació de secrets, el TSJIB retreu al ministeri públic espanyol que fes ‘insinuacions de prevaricació respecte de la magistrada instructora, mancades de tot fonament i amb finalitat purament retòrica, confonent la discrepància amb la desqualificació personal al caire de la falta de respecte’.

L’Andorra de Piqué sol·licita la plaça del Reus. El FC Andorra de Gerard Piqué vol la plaça del Reus, segons que ha comunicat a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). El club ha enviat la petició formal per a ocupar la vacant que l’equip tarragoní ha deixat a Segona Divisió B i, per tant, la intenció de pagar l’aval de 452.022 euros. Demà acaba el termini per a dipositar l’ingrés i dilluns l’organisme decidirà qui és l’adjudicatari. També hi aspiren el Zamora, el Jaén, l’Intercity i el Linares. Un dels màxims favorits a aconseguir la vacant és el Zamora, per mèrits esportius, perquè va quedar campió del grup VIII de Tercera Divisió amb 90 punts. D’altra banda, el FC Andorra té l’avantatge de comptar com a equip català i això pot ajudar a la seva inscripció, ja que comparteix zona territorial amb el Reus.

LA XIFRA
212.941 euros haurà de tornar el PP de les Illes de la subvenció electoral del 2007. El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs del PP i l’ha condemnat a tornar 153.322,44 euros més interessos (fins a un total de 212.941 euros) de la subvenció electoral del 2007, que la Sindicatura de Comptes va determinar que s’havien pagat de manera indeguda.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de juliol de 1938, les tropes republicanes travessaven l’Ebre. Començava així la Batalla de l’Ebre, on l’anomenada Lleva del Biberó (nois nascuts l’any 1920) va participar en l’ofensiva republicana.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb