04.02.2025 - 20:20
|
Actualització: 04.02.2025 - 20:21
Fa tot just un any anunciaven el disc, De lo bo, lo millor, i una dècada de vida: el 2014 van destacar-se dins el panorama musical català com a primer grup format íntegrament per dones i identitats dissidents. Amb la lluita i reivindicació per bandera, van aconseguir de pujar a escenaris de tot el país i començar d’obrir el camí de la igualtat de gènere dins el sector. Però ara, amb quatre discs a l’esquena, posen punt final a la seva trajectòria: Roba Estesa acaba d’anunciar que diran adeu el 12 de desembre en un concert a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, que portarà per títol L’última estesa. Podeu comprar-ne les entrades a la web del grup.
Roba Estesa, que en realitat va començar el 2011 al Camp de Tarragona amb el nom d’Ai, Carai!, han assaonat un llegat que va més enllà de l’escena musical: han estat un motor de canvi, un espai d’apoderament col·lectiu i una plataforma per a donar veu a lluites socials, sobretot la lluita feminista i la lluita pels drets del col·lectiu LGBTIQ+. Van començar fent allò que elles en deien “folk calentó” i han acabat essent un grup amb influències més urbanes que han inspirat moltes de les formacions actuals. Cançons com “Viu”, “La nit és nostra” o “Les criades” han esdevingut himnes d’una generació que hi ha trobat una banda sonora per a la festa, la lluita i la transformació social.
En un comunicat, diuen: “Estendre la roba sempre ha estat més que un gest quotidià.” És també “aquell moment en què el cos treballa en silenci mentre les paraules prenen vida. És el lloc on s’intercanvien secrets, idees, riures i, a vegades, veritats incòmodes.” I afegeixen: “És l’espai on es parla del que passa, del que no es diu, del que pesa i també del que fa lleuger el dia a dia. Aquest acte tan senzill ha estat, durant dècades, molt més que una rutina. Entre llençols sota el sol, s’han confessat inquietuds, s’han qüestionat normes i s’han plantat les llavors de canvis que semblaven impossibles.” Per les integrants de Roba Estesa, el grup ha estat també un “refugi d’alliberament” i durant més de deu anys han estès la roba perquè tothom la veiés i les pogués escoltar. “Hem fet cançons de les històries que hem heretat i les hem convertit en un acte de resistència, una manera de dir que som aquí, que les nostres veus compten i que les nostres històries no seran oblidades.” Amb tot plegat, asseguren que L’última estesa serà un concert per a celebrar els records, les cançons, les “petites resistències” que les fan ser qui són i també un homenatge a tot el camí que ha fet el grup.
Biografia de Roba Estesa
Roba Estesa –primer Ai, carai!– es va estrenar el 25 de novembre de 2011 amb un concert a la plaça de les Fonts de Tarragona dins un acte per a commemorar el Dia contra les Violències Masclistes. A partir d’aquell dia, van començar a emmirallar-se amb grups festius del panorama musical català, com ara la Troba Kung-Fu, Gertrudis, Ebri Knight i Obrint pas i van emprendre el camí de la professionalització.
El 2014 Ai, Carai! es transforma en Roba Estesa per marcar una nova tendència en l’escena festiva i combativa dels Països Catalans. Al principi, definia la música com a “folk calentó”, amb temes com “Som dones, som ocells, cançons noves, romanços vells!”. Al cap d’un any, el 2015, van guanyar el Concurs Sons de la Mediterrània de la Fira Mediterrània de Manresa (Bages).
El primer disc, Descalces, es publica el 17 de maig de 2016, Dia Internacional contra la LGTB-fòbia. Tota una declaració d’intencions, que es tradueix amb cançons com “Viu”, “Una altra ronda” i “Les criades”, que ben aviat les van fer conegudes arreu. En els premis Enderrock del 2017, van guanyar quatre premis: el de grup revelació, el de millor disc de folk, el de millor cançó de folk –per “Viu”– i el de millor disc revelació. A partir de llavors, incorporen una intèrpret de llengua de signes.
El 2018 publiquen Desglaç, en què incorporen melodies electròniques en la sonoritat folk. Aquest treball conté cançons com “La nit és nostra” o “Cant de lluita” i col·laboracions amb Mafalda, Alidé Sans, el Diluvi i Germà Negre, per exemple. Durant la pandèmia publiquen l’EP Dolors, quatre cançons que marquen un canvi substancial tant de sonoritat com d’imatge i estètica.
L’any 2021, Roba Estesa publica Rosa permanent, un disc en què continuen demostrant la capacitat d’evolució, amb sons urbans i electrònics. Les cançons s’endinsen en terrenys emocionals, tant individuals com col·lectius. Finalment, l’any passat va sortir De lo bo, lo millor, un darrer disc que homenatja la quotidianitat, les contradiccions i la inestabilitat que en resulta.