17.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 21.01.2025 - 10:38
Un fet habitual com ara eixir de casa per anar a comprar el pa, unes carxofes per a fer a la planxa, un pollastre, una cartolina per a fer treballs manuals, o un carregador per al mòbil, o anar a fer fotocòpies, tallar-se els cabells o fer-se un massatge, encara resulta impossible per a milers d’habitants de l’Horta Sud. I això passa perquè una de les conseqüències de la barrancada i les riuades del 29 d’octubre és que més de 8.000 comerços de proximitat van ser malmesos. I un 70% d’aquests 8.000 van tenir un dany tan gran que els va obligar a parar l’activitat. Molts d’aquests establiments, 81 dies després, encara no l’han represa, i alguns han tornat a mig gas, amb molt de coratge i imaginació.
Aquest colp representa uns mil milions de pèrdues i entre 25.000 treballadors i 30.000 que veuen perillar el seu lloc de feina. Aquestes xifres, que maregen, les ha facilitades a VilaWeb Rafael Torres, president de Confecomerç. “En un comerç de proximitat, moltes vegades hi treballa una família, el pare, la mare i un fill, per exemple. I és l’activitat privada que més genera ocupació. En els pobles, la dependència econòmica del comerç és bestial, perquè és l’ocupació directa i, sobretot, indirecta que més impacta en la vida i en la generació de riquesa del poble”, diu Torres.
Cada dia que passen amb la persiana abaixada, més s’acosten a la possibilitat que no puguen reprendre l’activitat. Hi ha municipis com ara Paiporta on l’impacte va ser del 100%, i on, entre un 15% i un 20% ja ha decidit que no obrirà més. En unes altres localitats, potser menys malmeses, el percentatge de dimissions és més baix.
Per fer aquest reportatge, hem visitat Paiporta, Aldaia i Catarroja, totes tres en la zona zero i amb una vida comercial molt rica abans de la barrancada. Són tan sols un tast d’allò que passa no solament a l’Horta Sud, sinó a la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol i la Ribera.
Paiporta, encara
Paiporta continua essent el poble que més lent va en la reconstrucció. Encara són en la fase inicial de l’emergència, tot i que ahir mateix la Generalitat va decretar que ja eren en la fase dos. Hi ha molts soldats treballant, punts de repartiment de menjar i centenars de plantes baixes destrossades i sense cap activitat que permeta de pensar que prompte tornaran a obrir les portes al públic. Ací no hi cap la metàfora de tornar a aixecar la persiana, perquè en la majoria de casos, la persiana no hi és, o és tan deformada que no fa cap paper.
El venedor de cupons diu que ha notat moltíssim que la gent ha deixat de comprar números. D’una banda, perquè no hi ha tants diners ni tanta alegria, i d’una altra perquè a la zona on s’ha situat, que era el cor comercial de Paiporta, ara no n’hi ha, de comerços.
El carrer de Salvador Giner i la plaça de l’Església de Sant Jordi són un exemple de com la devastació va arribar a tots els cantons. Al Consum, els operaris treballen a estall per tornar a obrir aviat. Una empresa de mobiliari entra prestatges a l’estanc que ara despatxa el tabac a través d’una xicoteta finestra i a la vorera s’hi forma una fila de fumadors, la major part són treballadors de les reformes del voltant. La botiga de menjars preparats la Nova Cuina de la Iaia és tancada, el Salon 42, també, i algú ens diu que no tornaran a obrir. A l’altre cantó, davant la llibreria la Moixeranga, també destrossada i on fa pocs dies els operaris han començat a treballar, hi ha una altra perruqueria on no hi ha activitat, però un paper adherit al vidre diu que sí, que no hi aparquen perquè treballen per tornar a atendre clients aviat.
Segons José Antonio Redondo, regidor d’Economia, Ocupació i Comerç de Paiporta, la barrancada va afectar 450 establiments comercials. Tots. Dimecres, dia 15, n’havien obert 82. Segons una enquesta recent que ha fet el consistori, entre un 15% i un 20% desistiran de tornar a intentar-ho. Són locals tant de venda al públic com de serveis. La majoria dels comerciants que abandonen ho fan perquè tenen més de cinquanta-tres anys i no se senten capaços de remuntar. Uns altres veuen molt a prop la jubilació i no volen fer una gran inversió.
El forn Cortina
Palmira Cortina i el seu germà regenten, o regentaven, el forn Cortina, a tocar del pont vell de Paiporta. Fa setanta-cinc anys que l’establiment pertany a la família. Era un dels forns amb més fama del poble. Els diumenges hi havia cua per a comprar-hi els pastissos. Ara el local és un espai diàfan on tan sols resten un parell de màquines manuals i les restes del rètol que tenien a la porta. No tornaran a obrir.
La inversió que haurien de fer és d’uns 400.000 euros i també són molts mesos de feina per posar-ho a punt. Palmira Cortina diu que tenia una bona assegurança, però no l’ha cobrada encara. “Els únics diners que hem rebut són els que vam ingressar gràcies al fet que el xef José Andrés va muntar durant vint dies una furgoteca i portava pa d’un altre forn i nosaltres el donàvem a la gent, i ell ens va pagar.” Amb aquests diners ha pogut rehabilitar les parets. No han demanat els diners de Juan Roig, el propietari de Mercadona, perquè no tornaran a obrir. Per no pagar les factures de llum tan altes que tenia, l’ha donada de baixa. També vendran la furgoneta que van poder salvar. Es queixa de les picabaralles entre els polítics, que, diu, tan sols parlen d’allò que els interessa.
L’Ajuntament de Paiporta ha obert ara el termini per a l’adjudicació dels diners de la fundació d’Amancio Ortega, propietari de Zara.
L’àvia de Palmira Cortina li contava que a la riuada del 1957 l’aigua no va entrar a l’establiment perquè va posar sacs de cinquanta quilos de farina a les portes per evitar-ho. Aquesta volta, la barrancada els va agafar per sorpresa. Per instint, va voler salvar el sucre, que és una de les matèries primeres més cares, i va posar-lo en un lloc elevat. També va provar de frenar l’aigua empenyent la porta. “Pensava que salvaria el forn, però quan em vaig girar vaig veure els congeladors bolcats, l’aparador que surava, tot surava”, diu, i va córrer a baixar els automàtics del quadre de llum. Entre tota la maquinària que han perdut, Cortina s’emociona quan menciona la batedora de l’àvia, “que era la que millor muntava la merenga”.
El retard de l’assegurança
El fet que Palmira Cortina encara no haja cobrat la indemnització de l’assegurança és el drama que tenalla la majoria de comerciants. En tots els casos ja els han fet el peritatge, però no saben quants diners els ingressaran. Tampoc no saben quan cobraran. “Això alenteix molt l’obertura dels negocis perquè és una quantitat important que determinarà si poden continuar o no amb l’activitat. A més, tenint en compte que molts negocis tenien una infraassegurança, cobrar tot el que els corresponga no serà suficient per a refer-ho tot. Però ho han de saber. També passa que en alguns casos en reben un avançament, però no saben de quin percentatge sobre el total és. I això tampoc no ajuda a prendre decisions”, diu el president de la confederació del comerç, Rafael Torres.
Torres es va reunir ahir mateix amb el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, que va dir que el consorci fins ara havia tramitat 87.000 expedients, 60.000 dels quals eren de vehicles. Quant al comerç, n’ha tramitats 3.500, amb un pagament de 30.000 euros de mitjana. Això, segons Torres, no vol dir que 3.500 empresaris hagen cobrat, perquè alguns negocis poden tenir més d’un expedient. I el ministre tampoc no va aclarir si els damnificats podrien tenir informació sobre què els corresponia. En el cas dels avançaments rebuts, continuen sense saber quin percentatge han cobrat de la quantitat que els correspon i què poden esperar més.
La taverna d’Alfredo i Gema
Alfredo i Gema, de la taverna Don Jamón, just davant l’església de Sant Jordi, tenen obert d’ençà del 18 de novembre. És el típic bar on fins a les dotze del migdia serveixen el tradicional esmorzar valencià. La barra té una vitrina amb un bé de Déu dels productes clàssics, com ara vitets, llonganisses, patates forneres, faves…, però allò que té més èxit és l’entrepà d’ibèric que Alfredo talla a mà mentre respon les preguntes que li fem. Ens diu, per exemple, que van poder obrir vint dies després de la barrancada perquè tota la família va treballar vint-i-quatre hores el dia. Però encara hi ha rastres del fang a la barra o als banys. La porta de l’entrada també s’ha de canviar.
No han cobrat els diners de l’assegurança i les úniques ajudes que han rebut són els cinc mil euros de la Generalitat i els vuit mil de Juan Roig. Amb aquests diners, que van ser els primers, diu que van córrer a comprar neveres i taules i cadires. Alfredo no vol eixir a la fotografia, però Gema, sí. Ens diuen que els clients de sempre han respost i han tornat al bar, encara que molts eren els comerciants de la zona, que no hi han tornat. Sí que hi ha soldats de l’UME que fan una parada en la feina per assaborir alguns dels entrepans. Quan un d’aquests soldats s’acosta a demanar, Alfredo li ha de dir que s’ha acabat l’orella. El militar arrufa el nas, però es conforma amb el de pernil ibèric.
Els diners de Juan Roig
Tots els comerciants amb què hem parlat citen, com a primera ajuda que van rebre, els 8.000 euros de Juan Roig. Alguns, com Alfredo i Gema, diuen això d’anar a comprar unes primeres coses. Segons les xifres facilitades per Marina de Empresas, el programa Alcem-se ha donat 45 milions d’euros a fons perdut a empreses que volien continuar obertes després de la gota freda. Fins al moment, se n’han beneficiat unes 5.000 de les 8.000 afectades. Rafael Torres considera molt trist el fet que qui primer haja respost davant una emergència haja estat la iniciativa privada en compte de l’administració. “Al final es demostra que qui empeny l’economia sempre és la part privada, i això inclou els treballadors. Té la capacitat de ser molt més eficient. És molt ràpida, i a més, és molt trist que un privat done més que l’administració perquè l’ajuda de la Generalitat és de 5.000 euros i la de l’estat, també. A més, l’estat d’ànim és una cosa que les administracions no tenen del tot clar. Com més es tarda a obrir, més desànim hi ha. Al principi es parlava del 20% d’empreses que no obririen. Ara ja podria arribar al 30%.”
La farmàcia del Mercat
Nacho Regaño és el fill del propietari de la farmàcia el Mercat de Paiporta. D’ençà del 25 de novembre tenen les portes obertes al lloc on hi havia la rebotiga i l’oficina. El local principal continua en procés de reparació. Hi ha cartons a les parets, no disposen de tots els productes que tindrien habitualment, i tot és molt estret i molt allunyat del que es considera una farmàcia contemporània. Regaño ens explica que ja han rebut les ajudes del govern espanyol, de la Generalitat i de Juan Roig. Amb aquests diners, l’aportació del col·legi de farmacèutics i d’alguns laboratoris, i amb recursos propis, poden escometre la reforma. Encara tenen dues persones en ERTO i tres hi treballen. La farmàcia és a l’eix més comercial de Paiporta. Just davant hi ha l’administració de loteries La Millonaria, que sempre té algun client, però, al voltant, tot és desolació, i això, diu Regaño, es nota en l’estat d’ànim dels qui entren a la farmàcia.
Aldaia
Arribem a Aldaia i circulem una bona estona en paral·lel del barranc de la Saleta, que tants maldecaps en forma d’inundació ha donat històricament al poble. Ara està rar, ha perdut pràcticament tota la fondària que tenia. El dia de la gota freda el barranc va arrossegar tant de fang que en va deixar un tou tan gros en forma de sediments que, en alguns moments, arriba arran de carrer.
Mentre caminem pel carrer de l’Església, el més comercial del poble, i també un dels més malmesos per la inundació, ens trobem amb un seguici de dirigents del PSPV. L’encapçala el batlle Guillermo Luján i l’acompanyen Carlos Fernández Bielsa, batlle de Mislata i secretari general dels socialistes de la demarcació de València, i el diputat Alejandro Soler, entre més càrrecs socialistes. Han fet un recorregut per uns quants establiments del poble i caminen cap al barranc. Fa anys que l’Ajuntament d’Aldaia demana una solució perquè quan plou aigües amunt la Saleta no es desborde i negue la població.
Nieves Sánchez, la tècnica d’ACODA, l’Associació de Comerços d’Aldaia, explica que la barrancada va danyar el 100% dels comerços. Segons un estudi recent, un 70% ja ha pogut obrir amb més o menys normalitat. Sánchez també parla del consorci, que no ha pagat, però remarca que han tingut molta ajuda de l’ajuntament. Del fons donat per Amancio Ortega, Aldaia n’ha rebut 5,5 milions d’euros i l’ajuntament ha decidit de donar 3.000 euros a tots els baixos, fossen negocis o habitatges, i aquests diners ja han arribat a les butxaques dels damnificats.
En total, la fundació del propietari de Zara va donar un fons de cent milions d’euros, que s’han repartit entre tots els municipis danyats per la gota freda. Cada ajuntament n’ha rebut una part proporcional i ha decidit els criteris amb què s’adjudicaven als damnificats.
El restaurant de Víctor Comes i els seus socis
Víctor Comes és un dels 4 socis del restaurant ABE’S. Fa vuit anys que van obrir. La barrancada del 29 d’octubre els va agafar de ple i l’aigua va arribar al metre i mig d’altura. Ara hi ha tot d’operaris que treballen per posar-lo a punt perquè voldrien obrir a mitjan febrer. “Hem salvat una nevera, un fogó i una fregidora, no sabem si la campana resistirà perquè comença a fer coses rares.” Comes i els seus socis se senten afortunats perquè pensen que amb tot el que han cobrat podran cobrir les despeses de la reconstrucció. Ja han rebut la indemnització per l’assegurança, i els diners de Juan Roig i de la Generalitat. Els de l’ajuntament, encara no. “La meua germana viu a Alemanya i quan va veure el desastre volia venir a ajudar, però li vaig dir que tampoc no podia fer gran cosa, de manera que se li va ocórrer de fer un micromecenatge i va arreplegar uns diners que ens van ser de molta ajuda.” El restaurant té 11 treballadors. Excepte els 4 socis, tots són en ERTO encara. Fins a la barrancada feien un menú tancat que no arribava als 14 euros al migdia, i al vespre, sobretot, hamburgueses. Ara el canviaran una mica perquè també tenen una carnisseria que havien obert dues setmanes abans de la barrancada, i oferiran una carta amb més carn.
La botiga de roba de Leo Garcia
Leonor Garcia és la propietària de la botiga de roba per a xiquets i de cerimònia Moneries i, d’ençà d’aquesta setmana és la presidenta d’ACODA. La botiga és ben davant l’església que dóna nom al carrer. Obrirà la setmana vinent. L’aparador del carrer encara està tot trencat. Com que li va entrar un metre d’aigua, tota la roba que tenia exposada es va fer malbé. Tot el que s’hi pot veure ara són peces d’anys anteriors que tenia guardades a l’entresolat. Es prepara per a la temporada de comunions i, amb vista a la primavera, diu que ja tindrà la col·lecció renovada. Garcia també ha cobrat l’assegurança i les ajudes de la Generalitat i de Juan Roig. Opina que els comerciants d’Aldaia s’han posat les piles de manera molt ràpida i efectiva per remuntar i tornar a obrir. La col·laboració amb l’ajuntament ha estat molt positiva i ara engegaran una campanya de bons perquè, si un client es gasta quaranta euros, en tinga quaranta més. L’ajuntament invertirà 120.000 euros en aquesta campanya. També diu que ara, que hi ha hagut tants comerços tancats, és quan la gent s’ha adonat de la importància dels comerços de proximitat. “Que la gent no s’oblide del comerç local, que és la vida dels nostres pobles”, diu quan ens acomiadem.
Catarroja
El nom de l’avinguda de la Rambleta no presagia res bo quan es parla de pluja o d’inundacions, o de construcció sobre allò que hauria de ser el curs natural de l’aigua. I, efectivament, és un dels carrers que més va patir per l’embat del barranc. L’institut Berenguer Dalmau, per exemple, va acabar en estat de ruïna total. I quant al teixit comercial, és el que té més negocis malmesos. Pràcticament tots. Fins i tot, una agència d’assegurances ha hagut de posar un mòdul prefabricat davant per davant de la porta de l’oficina per poder atendre els clients que volen gestionar les seues assegurances després de la barrancada. En aquest poble amb més de tres-cents establiments, la destrossa va anar per barris, i també la recuperació. L’associació ACYPE n’aplega cent vint, i segons Sergio Chirivella, el president, una trentena ja han pogut reobrir. Perquè ens fem una idea de com va ser l’impacte a la zona de la Rambleta i Filiberto Rodrigo, ens posa l’exemple del Mercadona, que no ha pogut obrir fins aquesta setmana i ha estat pràcticament l’últim de tots els de la cadena que havien acabat destrossats.
La perruqueria de Vanessa Sánchez
Vanessa Sánchez és la propietària de la perruqueria Tu Imagen. Va obrir el 9 de desembre després d’haver treballat molt per tornar-la a deixar en condicions d’atendre les clientes. Quan hi entrem, n’hi ha quatre i el telèfon no para de sonar per demanar hora. “Vam ser els primers que vam obrir per ací”, diu. L’aigua va arribar als dos metres i mig i es va fer malbé tot. “Quan vaig arribar als cent vint mil euros de pèrdues, vaig deixar de comptar perquè em vaig desmaiar.” Part del material que té prové de donacions, i una altra part és comprat. No hi ha luxes, però la perruqueria torna a ser un lloc agradable. “La tenia molt bonica, abans”, diu. De les quatre treballadores, dues continuen en ERTO, però espera de poder recuperar-les aviat. Fa dos dies que li han ingressat la indemnització de l’assegurança i també ha cobrat l’ajuda de la Generalitat i la de Juan Roig. Està contenta perquè les clientes han respost i no li falta feina. I entre aquestes clientes, també n’hi ha que han perdut negocis, com una a qui fa el tint, que ens diu que el seu marit tenia un establiment de claus i de reparació del calçat no gaire lluny d’allí i que treballa per poder obrir aviat.
La farmàcia de Maria Jesús Viguer
Maria Jesús Viguer fa 40 anys que té farmàcia a Catarroja, 30 a l’avinguda de la Rambleta. L’aigua va arribar als 2,70 metres d’altura i la força amb què corria la barrancada li va buidar l’establiment i va fer malbé les dues màquines robotitzades, el laboratori i totes les instal·lacions. Després de 20 dies tancats, va obrir un despatx rudimentari en un local del costat que també era seu i on hi havia una clínica d’estètica també feta malbé. Allà, s’hi acumulen els medicaments en capses i prestatges rudimentaris fins que puguen tornar a obrir la farmàcia, on ara hi ha operaris fent la reforma. Haurà de començar de zero, diu. Com fa 40 anys. No ha rebut la indemnització del consorci d’assegurances, però sí els 5.000 euros de la Generalitat i els 8.000 de Juan Roig, unes quantitats molt petites si es té en compte el volum de la inversió que haurà de fer per tornar a engegar la farmàcia.
El restaurant de la família Aliaga
Raül Aliaga va reobrir el bar que du el seu nom el 31 de desembre. L’establiment, al carrer de Filiberto Rodrigo, el van fundar els seus pares el 1995 i ara el du ell. Diu que a la família estan tocadets, però van fer mans i mànigues per tornar a obrir les portes. En realitat, el que van obrir van ser la persiana i unes cortines, perquè, de portes, encara no en tenen. I dins, les marques de la inundació encara són ben visibles als banys, per exemple. L’aigua, diu, va arribar fins al sostre. Mentre parlem li telefonen del banc. Les obres i les compres del material les han fetes amb recursos propis i amb els diners de la Generalitat i els de Juan Roig. De l’assegurança, encara no en saben res. Han obert amb la mateixa proposta gastronòmica que feien abans, però han incorporat un servei d’arrossos melosos per encàrrec que diu que tenen molt d’èxit. “La gent té ganes de gaudir i d’oblidar-se de tot el que hem passat”, diu.
La campanya de suport al comerç
Confecomerç ha engegat una campanya de recaptació de fons per als comerços malmesos per la gota freda que té dues capes. La primera és adreçada als consumidors, que poden adquirir una bossa solidària per un euro, que anirà directament al fons de solidaritat. La segona recorda el segell que els valencians van comprar durant anys després de la riuada del 1957 per pagar el Pla Sud i que és un segell inspirat en aquell que els fabricants de productes de gran consum podran posar als seus etiquetatges en canvi d’aportar un petit percentatge del seu benefici a la campanya. Segons Rafael Torres, estan en contacte amb grans marques de creïlles, de cervesa o de refrescs que es poden trobar habitualment als supermercats.
Es tracta, segons Torres, d’evitar la desaparició de tants establiments com siga possible als pobles danyats. “Si els comerciants busquen unes altres zones, pot passar que les poblacions s’empobrisquen i tot comence a perdre valor, començant pels locals o, fins i tot, les cases de la gent.”