Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

 

Darrera setmana d’octubre. Avui comencen a València els Premis Octubre, amb tot un seguit d’activitats que l’editorial 3i4 organitza entorn d’uns premis literaris que ja fan quaranta-cinc anys. La principal novetat d’enguany és que tornen els congressos, després d’uns quants anys en què no s’havien pogut fer per diversos motius, entre els quals els econòmics. N’hi ha tres, i des d’avui i fins dissabte faran bullir l’Octubre CCC de debat i de reflexió. La setmana s’acabarà dissabte amb la nit dels Premis Octubre en què es lliuraran els guardons d’assaig Joan Fuster, el Vicent Andrés Estellés de poesia i l’Andròmina de narrativa. També es lliuraran el Premi Cívic al Pen Català i es retrà l’homenatge a Quico Martínez, l’últim guerriller.

Maquis i guerrillers
‘Els maquis: la resistència armada contra el franquisme (1936-1965)’ és el primer congrés. Comença avui amb la intenció d’oferir una visió de conjunt d’allò que va ser el fenomen guerriller, del maquis i de resistència al règim de Franco. Pelai Pagès parlarà sobre la dona en la guerrilla. Alejandro Acosta, sobre el paper dels republicans espanyols en la resistència francesa. Es parlarà també dels guerrillers rurals com Marcel·lí Massana maquis

i Ramon Vila Capdevila, Caracremada; i de guerrillers urbans com Josep Lluís Facerias i Quico Sabaté. Aquest congrés s’acabarà dissabte a migdia, amb un diàleg entre Dolores Cabra i Quico Martínez, l’últim guerriller.

Quico Martínez és de Lleó, té noranta-un any i viu a Alacant. Explica que es va fer guerriller quan era un infant, arran d’una matança al seu poble just començada la guerra del 1936. ‘Tots els qui ens vam salvar de l’atac feixista ens vam organitzar en grups de resistència que van actuar durant tot el període de la guerra i els anys següents.’ Té moltes ganes de participar en l’acte de dissabte, diu, ‘per matisar alguns conceptes com ara la diferència entre els guerrillers, que fèiem vida aparentment normal i vivíem a les cases mentre preparàvem accions contra l’enemic i els maquis, que vivien a les muntanyes’. Martínez va passar la ratlla de França l’any 1951, quan va fugir de la Guàrdia Civil que el va detenir, i va continuar col·laborant amb els resistents espanyols. Fins després de la mort de Franco no va poder tornar a Espanya.

La literatura en l’exili. Escriptors refugiats
Aquest congrés es farà entre dijous i dissabte i té l’objectiu de posar damunt la taula la situació de centenars d’escriptors perseguits pels governs dels seus països. La precarietat i la inseguretat amb què es troben quan escriuen sobre qüestions incòmodes els obliga a marxar. Són els altres refugiats, els que fugen de determinats poders que interpreten la literatura, el pensament o el periodisme com una arma. Es parlarà també de censura i d’autocensura i d’organitzacions com ara el Pen Català, que treballen per a acollir-los. Entre els autors que contaran les seues experiències hi ha l’equatoguineà Juan Tomás Àvila Laurel; la russa Anzhelina Polonskaya, que viu amenaçada pel govern rus després d’haver escrit sobre l’enfonsament del submarí nuclear Kursk; i Irakil Kakabadze que llegirà els seus poemes a Ca Revolta. Kakabadze és georgià i escriu sobre temes com l’autoritarisme o la repressió de les minories ètniques. Des del mes de febrer fa una residència a Barcelona dins el programa ‘Escriptor Acollit’ del Pen Català. El salvadorenc Jorge Galán va haver d’abandonar el seu país després d’haver escrit sobre l’assassinat del jesuïta Ignacio Ellacuria i l’algeriana El Kaiisa Ould Braham també va fer una residència a Barcelona l’any 2008. Tots dos parlaran dissabte sobre les diferents cares amb què es mostra la censura i sobre les repercussions sobre la pròpia obra literària.

Ramon Llull, 700 anys i molts estudis
El tercer dels congressos dels Premis Octubre d’enguany se centra en la figura de Ramon Llull quan és a punt de cloure’s l’Any Llull que han organitzat conjuntament els governs de Catalunya i les Illes Balears. Durant aquests mesos s’han programat tot d’actes i convocatòries destinats a fer conèixer la figura del personatge més universal de les lletres catalanes. Tot el divendres de vesprada i també el matí de dissabte es dedicaran al pensador mallorquí. La comissària de l’Any Llull del Govern Balear, Maribel Ripoll, parlarà de les dones en l’obra de Ramon Llull. I la catedràtica Lola Badia parlarà sobre Ramon Llull i la ciència del segle XIII.

llull

I, encara sobre el beat mallorquí, a l’Octubre s’inaugura divendres l’exposició ‘L’art de l’Art de Ramon Llull’, produïda per la Universitat de les Illes Balears. Es tracta d’una seguit d’obres d’uns quants artistes de les Illes realitzades a partir de la interpretació de l’obra lul·liana. La mostra ja s’ha vist a Palma i a Barcelona, entre més llocs.

155 originals opten als premis literaris
En aquests quaranta-cinquens premis literaris, el sopar i la gala de lliurament tornen a l’hotel Astoria, un lloc que resulta emblemàtic i evocador alhora. Lluís Miró, director de l’editorial 3i4, ho explica així: ‘És un espai on els Premis ja havien estat ara fa unes desenes d’anys. Època en què Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Roig, Pierre Vilar, Andreu Alfaro i molts altres eren presents entre el públic. Aquest espai també es va fer servir tantes vegades per a les llarguíssimes deliberacions dels jurats dels Octubre que s’acabaven a altes hores de la nit.’

El sopar a l’Astoria comptarà amb les actuacions de Marina Rossell, Miquel Gironés i els alumnes de Toni Pastor que diran Estellés.

Dels 155 mecanoscrits rebuts, 74 opten al premi de poesia Vicent Andrés Estellés, 53 al de narrativa Andròmina i 28 al Joan Fuster d’assaig. I sobre la procedència, la direcció editorial explica que es tracta d’uns premis nacionals amb autors que resideixen tant a les Illes Balears, com al Principat com al País Valencià.

Pel que fa a la fortalesa dels Premis Octubre, Miró reconeix que han pres força aquests darrers anys gràcies als canvis polítics i socials que viu el país.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.