Comediants i el cor infantil del Palau porten a escena una “expressiva” òpera de ‘Hansel i Gretel’

  • El Cor Infantil de l'Orfeó Català i Comediants portaran aquest diumenge a escena al Palau de la Música una adaptació "expressiva" de l'òpera 'Hansel i Gretel' que, basada en el conte dels germans Grimm, neix d'una versió d'Albert Romaní.

VilaWeb
Redacció
17.06.2016 - 17:35

BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)

El Cor Infantil de l’Orfeó Català i Comediants portaran aquest diumenge a escena al Palau de la Música una adaptació “expressiva” de l’òpera ‘Hansel i Gretel’ que, basada en el conte dels germans Grimm, neix d’una versió d’Albert Romaní.

Ho han explicat a Europa Press la directora del cor infantil, Glòria Coma, i el director artístic de Comediants, Jaume Bernadet, que han subratllat el treball d’interpretació corporal i expressivitat treballats a l’obra.

Malgrat tenir una durada d’una hora, l’obra té detalls com les engrunes de pa utilitzades per Hansel per marcar el camí de tornada al bosc, així com el detall del pal que el nen ensenyava a la bruixa per amagar-li tots els quilos guanyats pels dolços ingerits.

Aquests detalls no formaven part de la versió de Romaní, però han estat inclosos per Bernadet, que recordava la seva àvia contant-li la història amb aquestes situacions.

L’escenografia recrea un bosc format per pals d’escombra, ja que a les notes de la versió original es deia que els pares dels nens eren tan pobres que es dedicaven a vendre escombres, gràcies a la facilitat per aconseguir aquest material.

El director artístic ha destacat que el 1901 aquesta òpera es va estrenar al Liceu amb versió del poeta Joan Maragall, que era molt amic de Eusebi Güell i d’Antoni Gaudí, per la qual cosa tots dos van veure l’estrena.

De fet, Gaudí es va inspirar en la caseta de xocolata de l’òpera del Liceu per fer la caseta del guarda del Parc Güell amb la tècnica ‘trencadís’ típica de l’arquitecte, i ara aquesta casa és la inspiració de la que s’ha fet per a l’obra.

La directora del cor infantil ha celebrat el creixement fet per cadascun dels 50 nens d’entre 11 i 16 anys que formen part de l’obra, que només es representarà una vegada de moment, cosa que tots dos han lamentat.

Coma ha defensat aquesta activitat com una forma d’evitar la rigidesa en la interpretació musical, i enriquir el llenguatge: “Quan la part física s’ha treballat, la veu és més lliure”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any