Avui reprenem la lliçó de la setmana passada, sobre la manera com es transmeten les dades.

El Wimax

El Wiimax (Worlwide Interoperability for Microwave Access) és una tecnologia més potent que el wi-fi i dóna accés a internet d’unes altres prestacions. Aquí la fan servir els d’Anxanet i també els d’Iberbanda, i pot donar cobertura a un barri o poble perquè pot arribar fins a trenta quilòmetres.

És un sistema per a comunitats a les quals és difícil o car de cablar, però requereix un dispositiu a casa per a convertir el senyal a wi-fi o cable, que és el que normalment tenim als nostres dispositius.

3G / 4G / 5G

El 3G és el primer sistema ràpid de transmissió de dades per a dispositius mòbils. Es va començar a fer servir el 2001 al Japó i es va expandir el 2003 a Europa, ajudat per una resolució del Parlament Europeu perquè la cobertura 3G arribés al 80% de la població al final del 2005. Amb el 3G es poden arribar a velocitats de fins a 2 Mbps.

Abans de posar-se en marxa tots recordem que els governs europeus van subhastar l’espectre radioelèctric que necessitaven les operadores per fer arribar el 3G, una subhasta que va representar molts milions d’ingressos.

L’evolució per donar resposta a les necessitats de més velocitats es va anomenar 4G, i va introduir força millores tècniques. Es va posar en marxa el desembre del 2010 al Japó i a casa nostra Vodafone va ser-ne el pioner, el maig del 2013. S’hi poden obtenir velocitats de fins a 100 Mbps, però se n’han aconseguit pics d’1 Gbps en repòs en sistemes especials. Especials perquè des de la seva concepció és un sistema per donar connectivitat en mobilitat. El que l’usuari realment aconsegueix són velocitats de 50/23 Mbps de baixada i pujada, i es poden obtenir màxims de 87 Mbps.

I el que ara està en desenvolupament, perquè mai no tindrem prou velocitat, és el 5G, que es va mostrar al darrer Mobile World Congress, en sistemes molt grans i que consumeixen molta energia. Justament el contrari del que es necessita. Ericsson ha fet proves per a demostrar que es pot arribar fins a 5 Gbps i Huawei vol fer-ne proves al Mundial de Futbol de Rússia el 2018. La resta de mortals veurem el 5G cap al 2020.

El li-fi

La propera revolució per a accedir a internet és el li-fi, la internet a través de bombetes led, que s’encén i s’apaga moltes vegades per segon: quan la bombeta és apagada representa zero i amb llum és u. Permet velocitats de fins a 500 Mbps! Una ‘nova’ tecnologia que es va començar a estudiar i provar fa cent anys, però va ser el professor Harald Hass el 2011 quan va demostrar que es podia transmetre a 10 Mbps i la seva empresa, pureLiFi, va presentar el primer sistema comercial al Mobile World Congress del 2014.

Amb posterioritat els estudis diuen que es podrà arribar a 800 Mbps o fins i tot a 15 Gbps.

Encara que no satura les ones (això que ens passa quan mirem quines xarxes wi-fi tenim disponibles i en veiem una llista llarguíssima), el li-fi ens obliga a estar més o menys a la vista de la bombeta que emet llum, com a màxim a deu metres amb la tecnologia actual. I, és clar, si poseu una mà davant de la bombeta ens quedem sense connexió!

El wi-fi passiu

El cas contrari d’aconseguir grans velocitats és aconseguir molt poc consum quan es transmeten les dades, especialment per a la internet de les coses (IoT), que no es pot permetre que dispositius molt petits requereixin canvis de bateries. Penseu que es calcula que al final d’any hi haurà més de sis mil milions d’objectes connectats a internet.

Per això es prova ja ara el wi-fi passiu, una tecnologia inventada per dos estudiants de la Universitat de Washington que en lloc que la ràdio del nostre dispositiu emeti senyal constantment, el que fa és rebotar el senyal rebut amb molt poc consum d’energia. Això sí, com a mínim hi ha d’haver un emissor ’normal’ que els dispositius fan servir per rebre el senyal i rebotar-lo. De moment només arriba a 11 Mbps i trenta metres. Recordeu que el Bluetooth només arriba a 1 Mbps, però tots aquests dispositius transmeten molt poca informació: el més important és no gastar energia i amb aquesta tecnologia es consumeix deu mil vegades menys que els dispositius wifi i mil vegades menys que el Bluetooth.

Ara us toca a vosaltres de barallar-vos amb les operadores per tenir el millor servei al millor preu. Bona sort, que en necessitareu!

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb