La tertúlia proscrita

L’última retratista (barcelonina) d’Elisabet II

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
05.05.2023 - 21:50

Foreign, Commonwealth & Development Office
King Charles St, Londres
Mapa a Google

Aquests dies, al quasi desconegut Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) de Barcelona, situat a pocs metres del concorregudíssim Museu Picasso del carrer de Montcada, hi ha l’exposició col·lectiva “Mimesis”, que aplega obra d’una seixantena de representants de l’art figuratiu internacional. Un dels noms destacats de la mostra, que es pot veure fins el 25 de juny, és el de Miriam Escofet, una pintora nascuda al passeig de Colom de Barcelona el 1967 i establerta a Londres d’ençà dels dotze anys que no sonava gaire a la seva ciutat natal fins el 2020, quan va acaparar portades i entrevistes a tot el món com a retratista oficial de la reina Elisabet II.

Amb setanta anys com a cap d’estat del Regne Unit i de nombrosos països de la Commonwealth, a més de l’església anglicana, la reina Elisabet II va ser objecte durant el llarg regnat de molts retrats oficials i oficiosos, de pintors i artistes més o menys reconeguts: des de Pietro Annigoni fins a Lucian Freud, passant per Justin Mortimer, Benjamin Sullivan, Antony Williams i fins i tot Andy Warhol. La llista de retratistes es va tancar el 2020 amb la pintura de Miriam Escofet, començada just abans de l’esclat de la pandèmia de covid-19 i descoberta oficialment un any i escaig abans de la mort de la monarca més longeva de la història del Regne Unit.

Si a la terra de naixença Escofet no va ser coneguda fins al retrat d’Elisabet II, a la terra d’acollida i natal de la seva mare Alma, una londinenca de família irlandesa, el reconeixement li havia arribat una mica abans de l’encàrrec reial. Concretament, el 2018, gràcies a haver guanyat el BP Portrait Award de la National Portrait Gallery, una mostra britànica molt prestigiosa de retrats. Ja s’hi havia presentat per primera vegada el 2007 amb un retrat del seu pare, el també pintor autodidacte Josep Escofet, però no va ser fins al cap d’una dècada que no es va endur el premi gros amb An angel at my table (2018), amb la seva mare de protagonista. Entre totes dues dates, la Miriam va començar a rebre tota mena d’encàrrecs per a fer retrats i exposicions a la Gran Bretanya i més enllà, però amb el premi sota el braç va arribar una petició tan inesperada com desitjada: pintar un retrat oficial de la reina Elisabet II d’Anglaterra.

Tal com explicava en una entrevista feta per Clara Ardévol a VilaWeb, va ser un encàrrec directe dels responsables de l’Oficina d’Afers Estrangers i de la Commonwealth de Londres, admirats per la pintura figurativa de la seva mare a la National Portrait Gallery. I també va ser un quadre especial tant en la forma com en el format. A més de ser un retrat d’Elisabet II de caràcter més íntim que no pas els anteriors i amb tocs del surrealisme primerenc d’Escofet, com ara la presència d’una tassa de te, també és únic pel context en què es va fer: l’esclat de la pandèmia, en ple procés d’elaboració, va obligar l’artista a fer la presentació de l’obra davant la monarca per videotrucada, un fet insòlit.

Amb l’èxit assolit en reconeixements institucionals, ara a Miriam Escofet només li resta d’assolir-lo, també, entre el públic nacional. Després de mitja dotzena de participacions en exposicions col·lectives al MEAM de Barcelona del 2015 ençà, pensa que ja ha arribat l’hora de poder exposar tota sola a casa algun dia no gaire llunyà.

I una mica més: A la mostra “Mimesis” del MEAM, oberta fins després de Sant Joan, hi aporta obra un altre pintor del país, el valencià José Luis Corella, que curiosament també ha estat guardonat els anys 2008, 2009 i 2015 amb el premi especial del públic dels BP Portrait Awards.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
El retrat d'Elisabet II fet per Miriam Escofet (2020).
Miriam Escofet, davant el retrat de la seva mare Alma, que va merèixer el primer premis dels BP Portrait Awards el 2018.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any