La línia més catalana del metro de Santo Domingo

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
29.07.2022 - 21:40
Actualització: 29.07.2022 - 21:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Estació Juan Bosch
Av. Máximo Gómez amb 27 de Febrero
Santo Domingo, República Dominicana

Mapa a Google

Som en plena època de vacances i això vol dir que, poc o molt, tenim l’oportunitat de posar en pràctica el que proposa aquesta secció: cercar traces catalanes pels llocs més insospitats del planeta. I quan diem insospitats, és literal. Un exemple? Si heu triat com a destinació la República Dominicana, atrets pel relax de les platges caribenques i els paisatges que conviden al repòs, no podeu deixar d’agafar algun dia el metro de la capital, Santo Domingo. Sí, pot sonar una recomanació estranya, però hi ha unes quantes raons al darrere, més enllà de ser el sistema ferroviari metropolità més extens de tot el Carib i un dels més moderns de l’Amèrica Llatina, nascut d’una proposta llançada fa anys pel president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva i materialitzada el 2008. Perquè, quan hi entreu, us adonareu de seguida que els combois són del mateix model de l’empresa Alstom que els del metro de Barcelona. I, ja a dins dels vagons, us sorprendreu de veure els noms ben nostrats que porten unes quantes parades de la línia 1.

En efecte, de les setze estacions de la línia blava, que recorre 14,5 km en sentit nord-sud la ciutat, n’hi ha com a mínim tres que ens remeten a personalitats vinculades, més o menys, al nostre país. La parada Prof. Juan Bosch, per exemple, ens transporta a l’escriptor, historiador i polític Juan Emilio Bosch Gaviño (1909-2001), fill de l’emigrant tortosí Josep Bosch i Subirats i de la porto-riquesa d’ascendència gallega Ángela Gaviño Costales. Figura clau de l’oposició a l’exili del règim autoritari de Rafael Leónidas Trujillo (1891-1961), arran de l’assassinat del dictador es va convertir el 1963 en el primer president del país elegit democràticament. El gir cap a l’esquerra introduït per Bosch, amb una profunda regeneració política i social i un nou règim de llibertats a l’illa, no va ésser ben paït per l’Església catòlica ni els militars, com tampoc per l’oligarquia i uns EUA inquiets per l’avanç del comunisme a l’Amèrica Llatina: tan sols set mesos després d’haver promès el càrrec, un cop d’estat el va forçar a tornar a l’exili, on va sobreviure a un atemptat i va veure com Washington intervenia militarment a la República Dominicana per a defensar la junta colpista d’una revolta que exigia el restabliment del govern de Bosch.

La situació es va desencallar l’1 de juliol de 1966 amb unes eleccions, encara tutelades per les tropes ocupants, en què l’ex-president va ésser derrotat per Joaquín Balaguer, un antic ministre durant la dictadura de Trujillo i també fill de català. Justament dues parades més enllà de la de Juan Bosch trobem l’estació dedicada a aquest altre escriptor, poeta i polític que va ocupar la presidència dominicana del 1960 al 1962, del 1966 al 1978 i del 1986 al 1996.

I al tram central de la mateixa línia 1, encara podem esmentar la parada que porta el nom de l’advocat, historiador i diplomàtic Manuel Arturo Peña Batlle, també lligat familiarment amb el nostre país. Fill d’un terratinent d’origen canari i de Juana Batlle Rojas (que dóna nom, per cert, al barri de Villa Juana), de pare cubà d’ascendència catalana, Peña Batlle es va casar amb​ Carmelita Defilló Sanz, cosina per part de mare d’un dels catalans més universals: Pau Casals.

Un viatge, doncs, amb el metro de Santo Domingo (ampliat recentment amb combois fabricats a la planta d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda…) per la història política i cultural de la República Dominicana del segle passat, plena de personatges de reminiscències catalanes.

I una mica més: A la línia 2 també crida l’atenció la parada Pedro Mir, en homenatge a l’escriptor de l’anomenada generació dels Independents del 40 i declarat Poeta Nacional de la República Dominicana pel congrés el 1984. Pel cognom del pare, l’enginyer cubà Pedro Mir, es pot endevinar una relació familiar amb Catalunya.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes